Publicat originalment a dBalears
(28-06-2026)
Dels "Desconeguts a la porta de casa" de
Zygmunt Bauman (Arcàdia, 2016), a "la infàmia de deportar a persones a
l'Afganistan dels talibans". Si no fos per la llargària, aquest hauria
pogut ser el títol d'aquestes ratlles.
El cas és que han passat només deu anys d'ençà que
Bauman publiqués aquest imprescindible llibret d'emergència (i onze de la
històrica i dramàtica fotografia de l'infant Alan mort a una platja de
Turquia). El filòsof d'origen polonès defensava la idea "d'un planeta, una
humanitat" contra, en paraules del papa Francesc, "la globalització
de la indiferència".
Alhora Bauman ens planteja, entre moltes altres, dues
reflexions claus per a el que vull comentar: "Des de l'inici de la
modernitat, els refugiats que fugen de la cruesa de la brutalitat de les
guerres i dels despotismes o d'una existència de fam i desprotecció salvatges
han trucat a la porta d'altres persones. Per als de l'altre costat d'aquella
porta, aquests refugiats sempre han estat -i són encara ara- uns
desconeguts". La segona de les reflexions ve a dir que és inútil intentar
"tancar les portes al planeta globalitzat", és a dir, que és una
absurditat voler tancar "les portes que fa temps que van perdre les
frontisses (o, més ben dit, que se'ls van fer malbé) i que, per tant, ja no són
útils".
Són reflexions plenes d'actualitat en un temps en què
la imatge del petit cos d'Alan mort sobre la sorra ja no tindria el mateix grau
d'impacte en les opinions públiques europees que va tenir en el seu dia.
L'avanç dels marcs d'extrema dreta, del solucionisme cruel, envileix bona part
d'aquestes opinions públiques. Això explica -però no justifica- que la Unió
Europea hagi perpetrat una autèntica infàmia avalant una victòria ideològica
del reaccionarisme global.
Fa temps que la infàmia es vènia forjant. Però es va
accelerar el proppassat dia 1 de juny, quan el Parlament Europeu i el Consell
Europeu van aprovar inicialment un acord sobre el nou Reglament de Retorn de
persones migrants. Aquest acord endureix moltíssim la política d'expulsió de
migrants, i, sobretot, preveu la possibilitat de crear centres d'expulsió en
països no europeus, fins i tot en els
què el respecte als drets humans és inexistent. Aquest acord ha anat passant
els pertinents tràmits per a esdevenir en definitiu, i aquests dies hem pogut
veure com va implementant-se.
Malgrat l'intent de secretisme, s'ha sabut que el dimarts de la setmana
passada un equip de la Comissió Europea i representants de 15 estats membres
(entre els quals, afortunadament, no hi és Espanya) es van reunir amb els
talibans per a accelerar la deportació de migrants a l'Afganistan. El mateix
dia ens assabentàvem que "Alemanya col·labora amb els talibans
per a deportar a persones migrants a l'Afganistan i programa fins a tres vols
xàrter al mes". Es consumà la infàmia i un greu retrocés
civilitzatori. Per afrontar els reptes d'època, la UE, pel que fa a principis
democràtics i de no repetició del feixisme, a cada bugada perd un llençol.
