Antoni Verger serà un gran diputat, segur!

Ahir en arribar a casa –després d'un cap de setmana fora- em vaig trobar la bústia plena de propaganda electoral (amb les paperetes de votació). Sempre m'ha semblat que aquest és una despesa innecessària. En qualsevol cas, allò que volia comentar és que la papereta de MÉS l'agafaré diumenge que ve en el col·legi electoral. Sí, malgrat algunes decepcions amb MÉS, votaré per a què Antoni Verger sigui diputat. Com a persona no tinc el més mínim dubte: Antoni és la millor persona que podem triar para representar-nos a les Corts Espanyoles. L'opció de MÉS és, per a mi, una mica el “mal menor”. Algunes decisions em van apartar de la militància en MÉS per Mallorca. Ara, en la carta electoral que acab de llegir veig que em donen 12 raons que compartesc per a votar MÉS. La veritat és que em falta algunes raons per a que  el meu vot fos manco “mal menor”. Em falta, almenys, un No al TTIP, un compromís amb la RENDA BÀSICA DE CIUTADANIA, un immens NO A la GUERRA i un grandiós “BENVINGUTS REFUGIATS”.

I tanmateix, estic convençut que Antoni Verger serà un gran diputat.

Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició

L’associació Unitat Cívica per la República (UCxR) de Balears va remetre, la setmana passada,  una carta als principals partits polítics de Balears que es presenten a les eleccions generals espanyoles del pròxim 20 de desembre. Aquesta a associació, que treballa per a restablir la legalitat de la Segona República i que lluita contra la impunitat dels crims del franquisme, no s’ha anat per les bardisses a l’hora de fer les seves peticions. Curt i ras demanen que els diputats i diputades, senadors i senadores que surtin elegits a les Illes Balears es comprometin fermament -i en públic- a defensar i treballar a les Corts Generals per a aconseguir: 1. L’anul·lació de la Llei d’Amnistia del 15 d’octubre de 1977. 2. L’anul·lació de totes sentències o actuacions dels tribunals franquistes des de juliol de 1936. 3. En matèria de reconeixement de les víctimes franquisme, el compliment estricte de la legislació internacional de Drets Humans, així com de les recomanacions dels relators de l'ONU i experts internacionals. 4. I en general, impulsar el reconeixement efectiu dels drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i garanties de no repetició.

Em sembla de tota justícia aquestes demandes. No basta fer lleis que després s’incompleixen com ara la de “memòria històrica”. Cal concretar. No hi ha dret que  no puguem recordar a tants  batles republicans amb una sentència  sense la condemna formal d’un ignominiós tribunal feixista. Deixau-me singularitzar, a tall d’exemple, que per justícia i dignitat,  la ciutadania palmesana demòcrata de debò, no hauríem de consentir recordar al Batle Emili Darder sense que la sentència que el condemnà no sigui anul·lada. Una societat democràtica no pot consentir que s’hagin d’anar a Argentina a buscar la justícia que aquí se’ls nega. Un Estat que no es compromet radicalment amb el compliment dels drets humans és un estat indigne.

En definitiva, ha arribat l’hora de la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, és a dir, de “girar la truita” d’una vegada. Les víctimes del franquisme i els demòcrates de debò sabem que “des del primer moment, el règim va fer un esforç extraordinari per desenvolupar una política de memòria que, dit en poques paraules, va consistir en demonitzar primer, i fer desaparèixer després, la memòria democràtica, per tal de construir una nova memòria col·lectiva afí als seus postulats polítics” (Carme Molinero, 2004). Sembla mentida que, encara ara, no s’hagi fet la ruptura amb aquest passat tenebrós.

Publicat originalment  a dBalears (07-12- 2015)

COP21 de París, lluita de classes, i diòxid de carboni turístic

El món està pendent de la 21 Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015 (COP21) que, des d'avui, 30 de novembre, fins a l'11 de desembre, es desenvolupa a París. Uns estan pendents del que succeirà a la capital francesa perquè estan preocupats pels seus guanys econòmics, i uns altres -la majoria de la humanitat- perquè està en joc que la ciutadania no rica puguem seguir vivint en un planeta habitable. És cert que l'objectiu de mantenir l'escalfament global per sota dels 2 °C és, al meu entendre, tan imprescindible com a complicat. Els jocs d’interessos entorn del canvi climàtic són part no menyspreable de la lluita de classes negada fins i tot en alguns ambients “progressistes”, però descaradament evidenciada pels molt rics. Recordin la sinceritat del multimilionari Warren Buffet en afirmar: “Hi ha una lluita de classes, per descomptat, però és la meva classe, la classe dels rics, la que dirigeix la lluita. I nosaltres guanyem”.

No hi ha dubte que el canvi climàtic ja ha arribat i que és molt més –encara que també- que un anecdòtic estiu més calorós i perllongat. El punt rellevant és que ja s'han observat i mesurat anomalies climàtiques significatives. Els informes científics constaten que en 2014 la temperatura mitjana de la terra (de la superfície terrestre i oceànica) va ser 0,69 °C superior a la mitjana del segle XX, i la més alta des que es mesura amb precisió fa 135 anys. La temperatura mitjana terrestre va ser 1 °C superior a la mitjana del segle passat. Si 2014 va ser l'any més càlid registrat en la història, l'any 2015 va camí de batre de nou els registres climàtics.

Davant aquest panorama, allò que sembla clar és que les propostes que la majoria d'Estats han posat sobre la taula de Paris no són suficients per impedir que l'augment de la temperatura global de la Terra se situï per sota dels 2°, que és el límit que oficialment (Greenpeace ho situa entre 2 o 1,5 °C) s'ha definit com a llindar màxim per sobre del qual es podrien produir situacions climàtiques desastroses i irreversibles. Per això la mobilització ciutadana és fonamental per fer canviar aquesta posició dels poderosos del món car, en paraules de Naomi Klein, “amb l'actual nivell d'objectius d'emissions, posen en perill les vides i la manera de vida de milions, si no de milers de milions de persones”.

Per una altra banda, totes les evidencies científiques ens indiquen que la regió mediterrània és una de les més vulnerables a l'escalfament global. Idò, a les Illes Balears, com una de les regions mediterrànies més turistitzades, hauríem de prendre en consideració que l'impacte principal en emissió gasos d'efecte hivernacle (GEI) de l'activitat turística és el viatge en si. Altrament dit: El transport aeri contamina molt! Per tant, parlar de turisme sostenible sense reduir les arribades d'avions carregats de turistes als nostres aeroports és un oxímoron. En conseqüència, per què en lloc de seguir amb el mantra de la desestacionalització (veritablement volem etapes anuals més curtes de resiliència ambiental?) no començam el debat de com podem viure millor, sent més solidaris amb el clima i el planeta, amb menys turistes i molt menys diòxid de carboni (CO2) turístic? Pensem-ho!

Publicat originalment  a dBalears ( 3-11-2015)