CETA: La imminent usurpació de drets

Ja ho deia Susan George en el seu llibre publicat l'any passat i titulat: Los usurpadores. Cómo las empresas transnacionales toman el poder: "Temen que el TTIP pueda convertirse en una repetición del AMI, el Acuerdo Multilateral de Inversiones que colapsó en 1998, cuando las protestas ciudadanas llevaron al gobierno francés a retirarse y otras naciones le siguieron." I afegia, tot comparant el TTIP amb un vampir, "... recordad a Drácula, que no puede soportar la luz del día. Cuanto más sabe la gente, más se resiste y más profundamente le clava la estaca en el corazón del vampiro." Doncs bé, les negociacions entre la UE i els EUA del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès,Transatlantic Trade and Investment Partnership) no passa pel seu millor moment.

Les filtracions dels seus continguts, el treball d'alguns grups polítics en el Parlament Europeu i un ampli i plural moviment de resistència a un costat  i a l'altre de l'Atlàntic,  han aconseguit que l'opinió pública conegués els perills d'aquest tractat i es mobilitzés fins al punt de fer trontollar aquestes negociacions. La del TTIP no és, ni d'aprop fer-se, una batalla guanyada, però està ben encaminada perquè guanyi la gent no estrictament rica, la democràcia, i la decència.

Hi ha, no obstant això, batalles menys encaminades i que, alhora comporten perills que són imminents: El Govern espanyol en funcions vol donar i llum verda al CETA en la Cimera Europea dels pròxims dies 18 i 21 d'octubre.

¿Què és el CETA? És l'Acord Econòmic i Comercial Global, és a dir l'acord de lliure comerç transatlàntic entre la Unió Europea i el Canadà. Altrament dit el CETA, és el TTIP canadenc.

Val dir que TTIP, CETA -i Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comerç de Serveis- són tractats comercials de nova generació suposadament de "lliure comerç" però que veritablement reinterpreten i formalitzen el poder de les multinacionals mitjançant la utilització dels usos i costums internacionals, les normes dels estats nacionals, i el conjunt de contractes, convenis, tractats i normes de comerç i inversions de caràcter multilateral, regional i bilateral, les decisions dels tribunals d'arbitratge i el Sistema de Solució de Diferències (ISDS) de l'Organització Mundial del Comerç. És a dir, aquests tractats són, sens dubte, la plasmació practica i jurídica del que es coneix com a "Lex mercatoria", o més aviat com l'han definit Juan Hernández Zubizarreta i Pedro Ramiro: "Nueva lex mercatoria" que no és una altra cosa que la rendició de la democràcia amb impuls igualitari davant el poder gairebé omnímode de les multinacionals.

Tot allò que s'ha dit sobre els continguts i conseqüències del TTIP és  aplicable, fil per randa,  al CETA que, insistesc, el govern del PP de Mariano Rajoy (al que sembla que el PSOE facilitarà que segueixi governant) vol aprovar en la cimera de la UE que se celebrarà en uns dies. És fonamental tenir en compte que les multinacionals nord-americanes utilitzarien el CETA a través de les seves filials canadenques per tenir accés al mercat europeu, i es produiria un efecte que alguns han anomenat del "Cavall de Troia d'un TTIP fallit". És a dir, seran imminents els efectes sobre la privatització dels serveis públics; els efectes desastrosos sobre les PIMES i les explotacions agràries i ramaderes locals; els segurs efectes nocius sobre la salut humana, animal i vegetal, i sobre el medi ambient.

Sol ser habitual que aquestes col·laboracions dels dimecres en El Periscopi de la Fundació Gadeso, les meves reflexions i comentaris girin, prioritàriament, entorn de l'àmbit laboral. Aquesta no serà una excepció: Amb aquests tractats els usurpadors han dissenyat una operació de gran envergadura -i de molta complexitat de tècnica jurídica- per a la degradació més gran dels drets laborals i socials que s'hagi produït a Europa. El dret laboral europeu, el nostre Estat del Benestar, i l'objectiu de la plena ocupació -o almenys del que queda de tot això després dels anys de austericidi- és considerat per al "lliure comerç de nova generació" com una “Barrera No Aranzelària” que ha de caure àdhuc a costa d'una monumental transferència de renda des del treball al capital com mai i, d'aquesta manera, aprofundir en l'economia de la desigualtat extrema.

Per entendre millor el que ens estem jugant en aquest àmbit dels drets laborals i socials, i, alhora, per ajudar-nos a desfer l'embull de picaplets que, per intentar dissimilar l'expropiació,  s'ha teixit en tractats com ara el TTIP o el CETA, permeteu-me que els recomani la lectura de "El CETA al descubierto: Las consecuencias del tratado entre la UE y Canadá sobre los derechos sociales" que signen Adoración Guzmán i Jorge Conesa.  

Però mentre ho llegeixen, si és el cas, no oblidin que quests dies s'han convocat nombroses mobilitzacions arreu d'Europa per aturar aquests tractats i, específicament contra l'aprovació imminent del CETA. A casa nostra la Plataforma No al TTIP Mallorca ha convocat a la ciutadania a una concentració i cadena humana, el dissabte vinent, 15 d'octubre, a les 18 hores, davant la Delegació del Govern espanyol a Palma (carrer Constitució); a Menorca s'ha convocat, el mateix dissabte 15 d'octubre a les 19,00 hores, una manifestació des de la Plaça Esplanada de Maó; i a Eivissa es desenvolupen diverses activitats durant tota la setmana. Hi esteu tots i totes convocats i convocades. Queda dit!

Publicat originalment a El Periscopi ( 12-X-2016) 

12 d’octubre: Dia de la resistència indígena

Octubre

12

El Descubrimiento

“En 1492, los nativos descubrieron que eran indios, descubrieron que vivían en América,  descubrieron que estaban desnudos, descubrieron que existía el pecado,  descubrieron que debían obediencia  a un rey y a una reina de otro mundo y a un dios de otro cielo, y que ese dios había inventado la culpa y el vestido y había mandado  que fuera quemado vivo quien adorara al sol y a la luna y a la lluvia que la moja.”

Del llibre “Los hijos de los días”

Eduardo Galeano 

Foto: R. Borràs (2015). Santiago Atitlán, Guatemala 

Agregats estadístics o persones?

Aclarim-ho de bon principi: Amb aquest títol em referesc a la dicotomia que hi ha entre les millores quantitatives de les estadístiques del mercat laboral en general, i del de les Illes Balears en particular, i la situació real de les persones i les llars. Correm el risc d'encegar-nos amb les millors quantitatives de les estadístiques, i no veure les profundes bretxes d'exclusió que han provocat i provoquen les actuals normes reguladores de les relacions laborals i de la protecció per desocupació. Tot indica que la millora estadística del mercat laboral illenc es produeix per unes temporades turístiques impensables en els anys inicials de la crisi-estafa, i per una certa revitalització de l'activitat constructiva, no precisament associada a la rehabilitació o a l'eficiència energètica dels edificis i habitatge ja existents. És a dir, el model de creixement illenc no ha sofert cap innovació, però ha incorporat l'absència de garantia d'inclusió social d'un mercat laboral revolucionat per la Reforma Laboral de 2012 i per altres retallades. A l'absència de límits legals a un model econòmic amb, des de fa temps, símptomes de insostenibilitat, s'ha ajuntat el risc legal d'exclusió social i pobresa laboral com a element estructural del mercat de treball de casa nostra. Mala peça al teler bravejar d’haver aconseguit un mix de creixement econòmic que combina insostenibilitat ambiental i exclusió social.

Una d'aquestes bretxes d'exclusió és la discriminació i/o absència d'igualtat d'oportunitats que sofreix el col·lectiu de persones aturades majors de 45 anys, i que, amb molt encert, denuncia AMPEB (l'Associació de Majors Aturats per l'Ocupació de les Balears).

L'exclusió i discriminació d'aquest col·lectiu d'aturats i aturades d'una certa edat és tal que frega la marginació política, mediàtica i social. Valgui com a exemple que, de les darreres dades d'atur registrat pràcticament ningú, excepte AMPEB, va reparar que gairebé la meitat de les 48.270 persones en atur registrat a Balears en acabar el mes de setembre passat eren majors de 45 anys, amb un pes relatiu sobre el total d'atur registrat que va en ascens: un 48,7% en setembre d'aquest any, enfront un 46,9% de fa un any.

Aquesta dada de setembre no hauria de ser considerada conjuntural. Ans al contrari, allò  intel·ligent  és prendre en consideració que és bastant coincident amb les tendències de fons. Unes tendències que queden palesades en l'Informe del Mercat de Treball dels Majors de 45 anys que, amb dades globals de 2015, fa poc va publicar el Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEySS). Pel que fa a les Illes Balears, què ens diu, de rellevant, aquest informe? 1.- Que el percentatge de contractes a majors de 45 anys sobre el total de contractes va ser del 19,15% (el segon més baix del conjunt del Regne d'Espanya, superant només a Catalunya). 2.- Que l'atur registrat d'aquest col·lectiu va ser un 39,37% del total.

D'altra banda, un recent estudi de l'empresa d'intermediació laboral Adecco constatava que només un paupèrrim 2,2% de les ofertes d'ocupació a Balears són per a majors de 46 anys, i que l'edat mitjana sol·licitada per les empreses (31,7 anys) és de les menors del conjunt de les comunitats autònomes espanyoles.

Mentrestant, el col·lectiu de persones aturades majors de 45 anys pateix, en la pràctica, una discriminació estructural de gairebé tot el sistema de protecció social -des dels subsidis de desocupació estatals, fins a les ajudes municipals- en exigir-se, per accedir-hi, tenir "càrregues familiars". A certa edat, les "càrregues familiars" en la majoria dels casos s'han "emancipat" -tret que siguin persones, també aturades, que hagin de malviure de la renda salarial de la família o de la pensió dels pares o padrins-, o no tenir-ne és conseqüència d'una opció vital pròpia d'una ciutadania lliure.

Però això no és tot. Plou sobre banyat per la poca atenció que les Polítiques Actives d'Ocupació (PAO) implementades pel Govern de les Illes Balears dispensen a aquestes persones majors de 45 anys. En aquest sentit, convé recordar que el programa de PAO de la CAIB s'articula, bàsicament, entorn de dos programes: 1) El de "Joves qualificats"; i 2) El "Programa públic de contractacions", integrat per tres iniciatives, adreçades a tres col·lectius molts específics: D'una banda, els menors de 30 anys que ni estudien ni treballen (Garantia Juvenil); en segon lloc, els majors de 29 anys aturats (Programa 30); i, finalment, els majors de 45 anys aturats de llarga duració i amb càrregues familiars (Visibles).

Val a dir que els programes destinats a les persones joves són als que es destina la major part del pressupost, i que l'exigència de "càrregues familiars" impedeix aplicar el principi d'igualtat d'oportunitats per a moltes persones aturades d'avançada edat. Per acabar-ho d'arrodonir, el recentment presentat Programa de Formació Dual en sectors estratègics -en el qual s'invertirà la important quantitat de 9 milions d'euros- va dirigit únicament a persones menors de 30 anys.

Arribats a aquest punt, crec pertinent preguntar-se si per ventura la població aturada illenca major de 45 anys no té carències formatives i necessitats de requalificació i orientació? Tot indica que així és. Valgui, a tall d'exemple, el ja esmentat informe del MEySS, segons el qual, d'aquesta població, el 7,9% no tenia estudis, el 66,2% tenia estudis primaris i ESO, amb i sense titulació, el 11.8% batxiller, el 9,4% FP de grau mitjà i superior, i el 4,6% estudis superiors.

Enric Sanchis en el seu imprescindible llibre "Los parados. Cómo viven, qué piensan, por qué no protestan", entre altres coses, conclou que "... los parados son un agregado estadístico, no un grupo social. Su falta de identidad colectiva les impide actuar de forma cohesionada y su estado de anímico les induce antes a resignarse que a rebelarse". Aquesta és la situació en general, i molt especialment en el col·lectiu d' aturats de més edat. Si la frase "amb aquesta edat ja ningú em contractarà" fos una piulada de Twiter, probablement seria cada dia Trending Topic mundial. Encara sort que hi ha gent , com ara la  d' AMPEB, que no es resignen i segueixen exigint que es restitueixi la perspectiva del dret a un treball o a una o prestació social decent. És qüestió de lesa democràcia!

Publicat originalmet a Diario de M allorca (11-X-2016)