Estiu 2016: Més turisme, més desigualtat

El llibre "Desigualtat. Què podem fer?" d'Anthony B. Atkinson hauria de ser de lectura obligatòria en general i, en particular, per a les persones que es dediquen a la política. A més d'una exhaustiva anàlisi de les causes de les desigualtats, ens ofereix quinze propostes concretes per revertir la situació d’injustícia social i ecològica creixent. No m'entretindré a explicar aquestes propostes, que van des del reforçament del sindicalisme no corporatiu, fins a la implantació d'una mena de Renda Bàsica Incondicional, passant per una fiscalitat radicalment progressiva. Però si vull entretenir-me un moment a dir que allò més substantiu d'aquest llibre són els nombrosos i contundents arguments sobre la viabilitat de les seves propostes, i el desmuntatge que  fa de les objeccions als seus plantejaments. A tall d’exemple, el capítol IX, titulat "Reducció del pastís?", el dedica a refutar les crítiques dels qui argumenten que unes polítiques com les que proposa aquest pioner de la recerca del fenomen econòmic i social de la desigualtat reduirien el creixement econòmic. En aquest sentit, quedin-se amb una de les afirmacions -argumentada amb dades- d’Atkinson: "... la possibilitat que el pastís es redueixi a causa de les propostes no és un argument concloent en contra de les mateixes, atès que un pastís més petit distribuït de manera més justa pot ser preferible a un pastís més gran amb els nivells actuals de desigualtat".

Aquesta referència al llibre d'Anthony B. Atkinson ve al cas de dues notícies recents: D'una banda, els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016, és a dir dels mesos centrals de la temporada turística, posen de manifest que el mercat laboral associat a l'actual model de turbo creixement balear a força de "tot turisme", lluny de reduir desigualtats i avançar en cohesió social, provoca tot el contrari.

Cal tenir en compte que la molt celebrada taxa d'atur del 10,6% (un -3,28% que l'any anterior), i la xifra de població aturada de 67.900 persones (amb un descens interanual del -24%), amb un creixement de PIB [un pastís que augmenta de grandària] també tan celebrat, hauria de ser motiu de poca alegria i celebració. Sobretot si aquest resultat quantitatiu és conseqüència directa de l’ elevat percentatge -31,3%- de persones assalariades temporalment amb contractes cada vegada de més curta durada; d’un percentatge molt gran de les 66.300 persones amb ocupacions parcials que desitgen i necessiten tenir una ocupació a jornada completa; d'un elevadíssim percentatge dels 70.900 "empresaris sense assalariats o treballadors independents" que, veritablement, són autònoms forçats a viure en la precarietat. Cal celebrar, potser, que aquest estiu hagi estat un altre de medicalització de les cambreres de pisos, de la gent treballadora que a Eivissa han hagut de mal viure sense poder exercir el seu dret a un habitatge digne, o de l'explotació laboral en els "handlings" dels aeroports illencs? És motiu d’orgull que la pobresa laboral s’estengui com una bassa d’oli?

Per una altra banda el document del GOB "Posam límits al Turisme? Avancem cap a la racionalitat" conté un “full de ruta” molt assenyat de decreixement turístic. Convindria que el Govern de les Illes Balears no menyspreés aquesta proposta ecologista. Entre altres raons perquè o decreixem turísticament, o la desigualtat seguirà incrementant-se. Tinguin present que està àmpliament documentat que la desigualtat genera major descontentament social que la simple pobresa.

No hi ha excuses: Qui vulgui unes Illes Balears més igualitàries, ha d’apostar per posar límits al turisme, i, de retruc, a la precarietat laboral.

Publicat originalment a dBalears (31-X-2016)

Creixement [econòmic] d'esquerres?

En el número 30, corresponent al mes de novembre de l'any passat, la revista Alternativas Económicas va publicar una entrevista a Joseph Stiglitz, en la qual, entre moltes altres coses d'interès, el Premi Nobel d'Economia afirmava: “Un crecimiento de izquierdas sería aquel que contribuye a reducir las desigualdades”. Tenint en compte que en el discurs econòmic de l'actual Govern de les Illes Balears el concepte de creixement mesurat en PIB té un paper gairebé hegemònic (veure aquí i aquí), em sembla pertinent esbrinar si aquest creixement va en la línia de reduir les impressionants desigualtats d'una economia com la insular, tan summament híper especialitzada en serveis turístics.

A l’espera d’una investigació més acurada sobre aquest tema, avanço l’anàlisi, encara que sigui breument, de dues estadístiques oficials publicades la setmana passada.

I.- Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016: En dos articles (“Saturació, també, de precarietat laboral” i “Estiu 2016: Més turisme, més desigualtat”) he explicat la meva anàlisi dels resultats de l’ EPA corresponent als mesos de juliol, agost i setembre d'un any excepcional en quantitat de turistes. No obstant, és imprescindible arrodonir aquesta anàlisi afegint algunes dades i algun comentaris addicionals. Un aspecte prou rellevant és que el context en què es produeix la baixada de l’atur estimat  (en termes de taxa i de xifra absoluta de Població Aturada) és de disminució de la Població Activa. És a dir,  disminueix  gairebé un 3% la població major de 16 anys que treballa o està en condicions de fer-ho, alhora que, com no podia ser d'una altra manera, creix (3,8%) la Població Inactiva que, com és sabut, són totes aquelles persones que no són considerades ni ocupades ni aturades (jubilades, estudiants, persones que es dediquen a les labors de la llar...). Per tant no és segur que es generi ocupació, sinó que, més aviat, les ferides provocades per les mesures d'austeritat i de retallades de drets laborals i socials segueixen sagnant.

Anoti's que la taxa d'atur de llarga durada és del 4,77%, i que els grups de Població Inactiva que més creixen en els últims anys són el de joves (16 a 24 anys) i el de majors de 55 anys. En el primer cas pot intuir-se que la causa és una major permanència  en el sistema escolar, i en el segon l'extensió de “atur desanimat”, és a dir, la gent d'una certa edat que deixa de cercar activament una ocupació. Aquestes persones són les que sofreixen les majors carències  materials i entren, en uns casos, en dinàmiques de risc de pobresa i/o exclusió social,  o en situacions de dependència de familiars (Quantes persones han sobreviscut a les Illes Balears l'estiu de 2016 a càrrec de la pensió dels pares o padrins?). En altres casos les dinàmiques són del que podríem anomenar “processos de despossessió de l'estalvi i/o de la propietat” (Quantes d'aquestes persones han hagut de recuperar els seus plans de pensions o vendre  propietats per poder sobreviure?).

I tanmateix, on es visualitzen més les grans desigualtats que genera el patró de creixement illenc –del que aquesta passada temporada estival turística ha estat un clar exemple- és que, mentre una part s'enriqueix força, l’ altra, posem per cas els 18.400 llars amb tots els seus membres actius en atur, o  l’elevat percentatge de població en atur que no va cobrar en els mesos estiuencs cap prestació, s'empobreix. Són bastants les persones que, de "classe mitjana" van passar a ser "classes vulnerables". I aquí segueixen!

II. Prestacions per maternitat i paternitat i excedències per cura de familiar: El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social publicà la setmana passada  les dades de les tramitacions d'aquestes prestacions en els nou primers mesos de l'any 2016. Les dades més rellevants de Balears són: a) S'han tramitat un total de 5.417 prestacions per a permisos de maternitat, i solament 4.246 per a permisos de paternitat, és a dir, entorn a un 21,6% dels pares no fan ús del seu dret al permís de paternitat. b) De les 987 prestacions per a excedències per cura de familiar, el 88% han estat sol·licitades per dones. La desigualtat en l'assumpte de la coresponsabilitat en els treballs de cura es manté, per molt que l'economia creixi.

De moment, doncs,  a punt  de girar la primera part de la legislatura, cal dir, amb certa alarma i molta preocupació, que no s'observen símptomes de reducció de les desigualtats. Pot ser que aquest creixement econòmic illenc tan celebrat, d’acord amb Stiglitz, no és d'esquerres?

Sigui com sigui, convé recordar al gran Antonio Machado: “A distinguir me paro / las voces de los ecos”. Els ressons del PIB no ens haurien d'impedir atendre les veus de la desigualtat social i ecològica.

Publicat originalment a El Periscopi (02-XI-2016)

1 de novembre: Salut i memòria!

Des del meu ateisme no consider contradictori respectar -i en alguns casos participar i gaudir- en algunes celebracions religioses que han esdevingut en tradicions populars. No és el cas de les associades a la celebració de Tots els Sants. 

Però, des de fa uns anys, cada 1 de novembre l'associació Memòria de Mallorca fa una ofrena floral a les víctimes del feixisme al Mur de la Memòria al cementiri de Palma, la qual cosa fa que m'apropi al cementeri.

La memòria de les  víctimes del feixisme és imprescindible pel combat del dia a  dia per a una societat més justa.  Com magistralment escriu  Joan Vinyoli:

“espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.”

       

Al meu predi, li agradaria aquest poema:

El silenci dels morts

Parets del Vallès, novembre 2013
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.
               Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.
               Què sabem de cert
de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.
               I si no ho fan,
 Usa dels morts així.
 Joan Vinyoli i Pladevall