Cop d'estat

I.- S'ha d'escoltar i llegir a Javier Pérez Royo. El catedràtic de Dret Constitucional va publicar fa uns mesos “La reforma constitucional inviable” on explicava que, de facto, Espanya ja no té Constitució perquè la de 1978 va morir a conseqüència d'un cop d'estat judicial. Molt resumidament, la seva tesi és que, des de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·là la reforma de l'Estatut de Catalunya –que era una reforma fruit de l'acord polític–, Espanya no té constitució territorial. En un recent article, titulat ¿Por qué golpe de Estado?, Pérez Royo insisteix: "La Constitución y el Estatut siguen estando en vigor, pero no sirven para nada, porque los ciudadanos de Cataluña no los reconocen como propios. Y las normas constitucionales sin la adhesión ciudadana son completamente estériles".

En el citat article, el catedràtic sevillà, tot justificant la intervenció del portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardá, en el debat d'investidura de Mariano Rajoy de la setmana passada, no s'està d'afirmar que "la STC 31/2010, que "formalmente" fue una sentencia, pero que, "materialmente", fue un golpe de Estado que destruyó el bloque de la constitucionalidad, Constitución y Estatut de Autonomía, a través del cual se había producido en democracia la inserción de Cataluña en el Estado español". Poca broma!

No m'estranyaria que aquestes opinions fossin l'origen de la desaparició de Javier Pérez Royo de la plantilla d’analistes del Grupo Prisa...

II.- Si hom llegeix el llibre "Balance de la reforma laboral de 2012", dirigit per Francesc Pérez Amorós i Eduardo Rojo Torrecilla, i coordinat per Helena Ysàs Molinero, no cal ser un expert en dret laboral per concloure que, la Sentència del Tribunal Constitucional que va avalar aquesta legislació i els seus abundants desenvolupaments va ser un altre Cop institucional contrari als equilibris que, en matèria laboral i social, es van pactar a la constitució del 78. Aquesta sentència del TC anul·la de facto bastants articles constitucionals, entre ells el 9.2 que afirma: "Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social".

III.- Donin un cop d’ull a l'informe "El ISDS zombi" sobre l'anomenat mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors i Estats que s'inclou en els Tractats, com ara el CETA i el TTIP. S’adonaran que aquests tractats, suposadament de lliure comerç, inclouen uns tribunals privats que concedeixen drets especials a les multinacionals. Una justícia igual per a tothom és una altra víctima d'aquest cop d'estat. Per això es manté el secretisme, el nul debat parlamentari sobre les negociacions i continguts, i, per descomptat, encara que són uns tractats que ens poden canviar molt la vida, es nega qualsevol participació democràtica via referèndum en la presa de decisions sobre la seva signatura o no.

IV.- El Regne de Felipe VI de Borbó, de moment, no és la Turquia d'Erdogan, però s'hi comença a semblar molt. Exager? Demanin-li-ho a la batlessa de Berga, Montse Venturós. I, alhora, recordin que, mentre escric aquestes línies, el prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) -una de les principals formacions opositores a Turquia- ha anunciat la suspensió de la seva tasca parlamentària en protesta per les recents detencions dels seus dirigents. Segons les autoritats del règim turc el motiu de les detencions és: "no haver-se presentat als tribunals per respondre a les preguntes del fiscal i prendre'ls declaració".

Publicat originalment a dBalears (07-XI-2016)

Dades per a indignar-se

I.- Les Illes Balears tenen el dubtós honor de ser una de les dues comunitats autònomes espanyoles més desiguals. Això és el que posa de manifest un molt interessant article publicat a eldiario.es (vegeu aquí). En el dit article s'afirma que els arxipèlags [Illes Canàries i Illes Balears] són les comunitats que tenen la ràtio més gran de desigualtat entre els més rics i els més pobres. El límit inferior de renda del 10% més ric és set vegades el límit superior del 10% més pobre en ambdues autonomies. Val a dir que, a més de la condició d'illes, la cosa que més assembla a tots dos arxipèlags és el seu model econòmic, basat prioritàriament en el turisme. Sembla, doncs, que la tendència mundial del creixement turístic com a generador de grans desigualtats es consolida per aquestes contrades.

II.- Em va sorprendre la nota que va emetre InfoJobs el passat dia 3 de novembre en la qual valorava les dades d'atur registrat del mes d'octubre de 2016. En la citada nota, entre altres coses, es dóna la següent dada: el percentatge d'assalariats que cobra 300 euros ha pujat del 16% de 2008 al 22% actual. És a dir: un de cada cinc treballadors per compte d'altri cobra 300 euros, segons dades de l'Agència Tributària. L'empresa privada d'intermediació laboral no desglossa per comunitats autònomes aquest indignant creixement percentual de treballadors i treballadores molt pobres, però per les informacions provisionals, de ben segur les Illes Balears estaran en les primeres posicions del rànquing. Aquest mes de novembre coneixerem les dades oficials de mercat laboral de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici fiscal 2015. Pos messions que es tornarà a constatar que la taxa regional de pobresa laboral és directament proporcional al pes del turisme en el PIB de cada regió.

III.- No don per conclòs l'anàlisi trimestral de l' EPA fins a haver llegit l'informe que el tècnic d'ocupació Enrique Negueruela realitza sobre la taxa de protecció per desocupació. El que fa referència al tercer trimestre d'enguany és esgarrifós: En el trimestre estiuenc per excel·lència (juliol, agost i setembre) en el qual, si ens atenim a l'Índex de Pressió Humana (IPH), i a la percepció ciutadana generalitzada, es batia el rècord de saturació turística, la taxa de protecció de la Població Aturada (gairebé 68.000 persones) era, amb el 18,9%, la més baixa del conjunt de comunitats autònomes, i molt per sota de la mitjana del Regne d'Espanya (26,7%). Es pot assenyadament parlar d'èxit econòmic-turístic en una societat en la qual menys d'una de cada quatre persones aturades té alguna protecció?

Són dades per indignar-se... I fa massa temps que sabem que indignar-se no basta (ja ho deia Pietro Ingrao) el que cal -i no és impossible- és posar límits a la desigualtat, a la dualització social, a la descohesió social. Fer-ho exigeix, sens dubte, d'altres polítiques econòmiques i laborals, però també de límits al creixement turístic.

Publicat originalment a El Periscopi ( 09-XI-2016) 

Exotèrica i burocràtica definició d'Atur Registrat

L'estacionalitat del mercat laboral illenc, i especialment la quantitat de persones amb relació contractual de Fix Discontinu que en prenen part, anul·la qualsevol rigor de la xifra d'Atur Registrat. Cal recordar que l'Ordre Ministerial de l'11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) de l'Atur Registrat exclou un gran nombre de persones que estan veritablement en situació de desocupació. Entre altres exclusions, s'hi troba la del col·lectiu denominat "Demandants sense disponibilitat immediata per al treball o en situació incompatible amb el mateix".

En aquesta exotèrica i burocràtica definició s'hi inclou: "Els Fixos Discontinus; els demandants inscrits per participar en un procés de selecció per a un lloc de treball determinat; els sol·licitants d'una ocupació exclusivament per a l'estranger; els demandants d'una ocupació només a domicili; els demandants de serveis previs a l'ocupació; els demandants que en virtut d'un expedient de regulació d'ocupació, estan en situació de suspensió o reducció de jornada o modificació de les condicions de feina, etc.". És a dir, a la xifra d'Atur Registrat no hi són la gent amb una relació laboral tan típicament balear com la de Fix/a Discontinu/a, quan no tenen ocupació; o el cada vegada més gran col·lectiu de joves insulars que, davant les minses perspectives laborals al Regne d'Espanya, opten per acudir al servei públic d'ocupació (en el cas de les Illes Balears, al SOIB) a la recerca d'alguna expectativa laboral i professional a l'estranger, o el col·lectiu de persones afectades per aquests ERO que han proliferat amb la reforma laboral de 2012 i que, malgrat que no siguin acomiadats definitivament, deixen la gent en atur sense concedir-los "l'honor" de pertànyer a la categoria d'Atur Registrat. A més a més, si algú, per ventura, necessita un treball retribuït que pugui fer des de ca seva per, posem per cas, conciliar responsabilitats familiars, o si vol ser "modern" i sol·licitar una ocupació de teletreball, sàpiga que no podrà pertànyer al club de persones aturades oficialment registrades.

Tots aquests col·lectius, entre altres, pertanyen administrativament a la categoria de "Demandants d'ocupació" i alguns a la subcategoria de "Demandants d'ocupació no ocupats" (DENOS, per les sigles en castellà). Així s'explica que el passat mes d'octubre acabés amb un total de 57.007 persones en Atur Registrat, mentre que la dels Demandants d'Ocupació s'enfilava fins a les 83.350. I és que l'esoterisme, la burocràtica i la nul·la innovació d'algunes estadístiques laborals impedeixen que les xifres reflecteixin una realitat laboral cada pic més polièdrica i precària.

Publicat originalment a Ara Balears (04-XI-2016)