Publicat originalment a dBalears (01-01-2022)
"El
gobierno de las palabras. Política para tiempos de confusión" (2009), de Juan Carlos
Monedero, va ser una de les lectures, de l'època de l'austericidi, que més em
va influir. El mal govern de les paraules acabà en robatori de mots crucials. A
tall d'exemple, ens robaren la paraula "austeritat", i, de retruc,
prostituïren una concepció molt apreciada per
l'esquerra transformadora seguidora del pensament d'Enrico Berlinguer. Quan ells xerraven d'austeritat
volien dir "austericidi", és a dir, empobriment dels pobres i de les
anomenades classes mitjanes, i disbauxa d'enriquiment dels rics i molt rics.
Xerrar
avui del mal govern de les paraules ve a tomb per discutir si la Reforma
Laboral de 2021 és fruit d'un bon govern de les paraules "derogació de la
reforma laboral del PP". Anem a pams:
El
rum-rum esclatà en començar la setmana de Nadal, i el 23 de desembre es
confirmava l'acord entre el Govern, CEOE-CEPYME, CCOO, i UGT sobre la nova
Reforma Laboral. Als pocs dies, el Govern aprovà el Real Decret Llei que es publicà
al BOE el dijous 30 de desembre.
El
text legal ja publicat –independentment de la valoració tècnica que se'n faci-
certifica la no derogació de la Reforma Laboral del PP (ni la del PSOE de
2010). Aquest era la reivindicació dels sindicals, el compromís del PSOE i UP,
i un autèntic "casus belli" per a la patronal i la dreta política. És
cert que el compromís governamental de derogació es va anar aigualint amb la
cantarella dels problemes jurídics i tècnics que, per cert, no existiren per a
la Reforma Laboral de 2012 en què el PP derogà de facto tots els equilibris que
restaven de la legislació precedent.
El
cas és que l'acord de "Coalición
Progresista. Un nuevo
acuerdo para
España" era suficientment explícit: "1.3.- Derogaremos
la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la
reforma laboral de 2012. Impulsaremos en el marco del diálogo social la
protección de las personas trabajadoras y recuperaremos el papel de los
convenios colectivos. En concreto y con carácter urgente: - Derogaremos la
posibilidad de despido por absentismo causado por bajas por enfermedad. -
Derogaremos las limitaciones al ámbito temporal del convenio colectivo,
haciéndolo llegar más allá de las previsiones contenidas en el mismo, tras la
finalización de su vigencia y hasta la negociación de uno nuevo. - Derogaremos
la prioridad aplicativa de los convenios de empresa sobre los convenios
sectoriales. Asimismo, - Modificaremos el art. 42.1 del Estatuto de los
Trabajadores sobre contratación y subcontratación laboral a efectos de limitar
la subcontratación a servicios especializados ajenos a la actividad principal
de la empresa. - Limitaremos la capacidad de modificación unilateral de las
condiciones del contrato por parte de la empresa. - Revisaremos el mecanismo de
inaplicación de los convenios colectivos, orientándolo a descuelgue salarial
vinculado a causas económicas graves".
La
nova Reforma Laboral no és el compliment complet d'aquest acord. S'agrairia que
PSOE i UP expliquessin les raons d'aquest parcial incompliment. La invocació al
"dialogo social" no val. Noti's que l'acord de coalició xerra
d'impuls en el marc del diàleg social. En cap cas inclou termes com pactarem,
consensuarem, negociarem... Aquesta qüestió no és un assumpte semàntic. Tot
indica que el que es volia era que la patronal no tingués capacitat de veto.
Però, al final ha resultat que del que més cofois estan els avaladors de la
Reforma Laboral- 2021 és de la participació de la CEOE-CEPYME a l'acord.
És
cert que no hi ha retrocessos, no hi ha pèrdua de drets. Només faltaria! Ara
bé, només es recuperen alguns drets laborals perduts per la reforma laboral de
2012. Alguns són força importants, com ara la ultraactivitat dels convenis
col·lectius (la prolongació indefinida de la seva vigència fins a la
substitució per un conveni nou), la prioritat del conveni sectorial al
d'empresa (tot i que aquesta recuperació només és aplicable al salari, no a la resta del
conveni), i, la derogació de la possibilitat d'acomiadament per absentisme
causat per baixes per malaltia, que ja havia entrat en vigor el febrer de 2021.
Però no es limiten les subcontractacions a "servicios
especializados ajenos a la actividad principal de la empresa". I, a sobre, si en la
tramitació parlamentària del RDL no es millora la redacció, no s’assegura que la
subcontractació no continuï sent una via de degradació de les condicions
laborals i salarial de per a les persones subcontractades. Tampoc es limita "la
capacidad de modificación unilateral de las condiciones del contrato por parte
de la empresa".
Mantenir la potestat empresarial omnímoda de modificació de condicions del
contracte és mantenir la no democratització al si de les empreses, i casa molt
malament amb la retòrica sobre una transició (ecològica i digital) justa.
Noti's
que, fins ara, he comentat allò que PSOE i UP consideraven urgent. Però, amb la
Reforma Laboral 2021 també queden bastant aigualits els compromisos sobre
contractació (apartat 1.5 de l'acord de Coalició Progressista). Val a dir que
la temporalitat contractual com un, però no únic, factor de precarietat es
combat amb un "mix de seguretats laborals": a) reforçament de la
causalitat en la contractació temporal (en això hi ha aspectes positius a la
Reforma Laboral 2021); b) major protecció al contracte indefinit perquè
recuperi la seva característica bàsica de seguretat, i, per tant,
d'indefinitud, per la qual cosa cal una reforma en clau protectora de
l'acomiadament. Com les Reformes Laborals de 2010 i 2012 varen ser trituradores
de drets en matèria d’acomiadament -la del 2012 va eliminar, fins i tot, el
dret als salaris de tramitació-, i la del 2021 no recupera les
quanties de les indemnitzacions per acomiadaments, els efectes pràctics del
reforçament de la causalitat dels contractes temporals pot acabar sent -tant de
bo m'equivoqui- un "brindis al sol", i un miratge estadístic.
Amb
tot, el fet més preocupant és el missatge governamental de permanència en el
temps de la nova legislació laboral, en lloc de presentar-la com un pas -a
parer meu, un modest pas- en la direcció de recuperar de debò la capacitat
d'integració social –i de posada en marxa dels - del treball assalariat.
Ah!,
per cert, Monedero gairebé al final del llibre esmentat a l'inici d'aquestes
línies, ens presenta una mena de catecisme on, amb certa ironia en les formes,
planteja algunes línies d'actuació. En una d'elles diu: "No confundirás
los argumentos técnicos con los argumentos políticos". Queda dit! La derogació
de la legislació laboral de l'austericidi és una qüestió política pendent. Ara
és l'hora del Congrés dels Diputats i del Senat!
