És el canvi de model econòmic, estúpid

La setmana passada es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2015. L’EPA és, sens dubte, el millor instrument per mesurar les tendències del mercat laboral, però, a causa d'algunes característiques de la seva metodologia, hi ha resultats que s'han d'analitzar amb molta cura. A tall d’exemple, l’EPA considera que una persona que ha treballat una hora en la setmana en què se li fa l’enquesta ja és una persona ocupada. En un context de facilitació institucional del contracte parcial i de poques hores, tenir en compte aquest detall és prou important. Per això m'ha semblat exagerat l'èmfasi que s'ha posat en la disminució d'un -13,6% de la població aturada (-14.000 persones) en relació al trimestre anterior, i d’un -11,39% (-11.500 persones) en relació al mateix de l'any anterior.

Al meu entendre, el més rellevant d'aquesta EPA és, per una banda, la progressió aparentment imparable de la precarietat laboral (ocupacions temporals, a temps parcial, i autònoms per força) que fa que s'estengui força la pobresa laboral i, per una altra banda, el fet que en un trimestre eminentment estiuenc i amb una altra temporada turística històrica quant a nombre de turistes, la població aturada segueix sent molt elevada: 89.500 persones. Val a dir que una taxa d'atur del 13,88% en ple estiu (un 31,86% de la població aturada és menor de 25 anys, i un 30,6% ho és de molt llarga durada, és a dir, amb més de dos anys en atur) és símptoma de fracàs econòmic. És més, el fet que només un 27,7% de les persones aturades tinguin algun tipus de prestació és un rotund fracàs en termes de cohesió social.

Però hi ha un tercer aspecte molt rellevant que no hauria de passar desapercebut: En el relatiu augment de població ocupada (assalariada o autònoma) en els dos últims anys té un important creixement l’ocupació en el sector serveis, i torna a existir un repunt en la construcció. És a dir, sembla que, lluny d'haver après del passat, estem en la via de repetir vells esquemes de model de creixement. Crec que s'imposa una reflexió, perquè si James Carville -l'assessor del president nord-americà Bill Clinton- va fer famosa la frase “És l'economia, estúpid!", caldria parafrasejar-ho per afirmar, tret que no vulguem que les Illes Balears siguin un país decent, “És el canvi de model econòmic, estúpid!”.

Reincidir en les velles receptes (tot turisme+indústria del ciment) no només comportarà més precarietat, major desigualtat i més pobresa per a amplis sectors de la nostra societat, sinó que suposarà posar les bases per a noves crisis amb unes condicions productives, laborals i socials molt més afeblides... i unes arques públiques espoliades com mai.

Publicat originalment a dBalears  26 octubre 2015

L'explotació laboral realment existent

Diguem-ho sense embuts: El Pla de Lluita contra l'Explotació Laboral, que aquest estiu ha engegat el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, ha estat un èxit. Ho ha estat per dues raons:

1.- Pels resultats: Abans-d'ahir la Presidenta Armengol i el Conseller Negueruela presentaren els resultats, tot indicant que més de 4.000 treballadors i treballadores han vist millorades les seves condicions laborals, tant per la conversió dels seus contractes temporals a indefinits com per l’ ampliació de la seva jornada. No m’entretindré a analitzar aquests resultats que podeu consultar aquí, però una vegada dit que són molt positius, cal fer dues reflexions: a) La realitat estacional de la major part del sistema econòmic illenc no justifica, ni de bon tros, que la contractació laboral sigui tan temporal. Des del Dret Laboral encara existent, la gestió de l’estacionalitat s’ha de fer amb el contracte de Fixo Discontinu. És a dir, en una situació estacional de tants d’anys, l’empresariat no hauria de tenir cap problema per a oferir estabilitat laboral, encara que sigui discontínua. b) Si tinguéssim una Inspecció de Treball i Seguretat Social amb recursos similars als que hi destinen la majoria de països de la UE, o amb les ràtios que marca l’OIT (un inspector/a per a cada 10.000 treballadors/es), i/o un sindicalisme amb presència i capacitat d’acció de debò en els centres de treball, a les Illes Balears hi hauria un mercat laboral menys precari i, per tant, hi hauria menys desigualtat i més cohesió social.

2.- Per reivindicar el significat de les paraules: “Lluita contra l'Explotació Laboral” era, a la llum dels resultats, l’expressió correcta. Es podrà discutir el grau d’ aquesta explotació, és a dir, si és una “explotació laboral severa” com la que practicava l’hoteler eivissenc del Grupo Playa Sol, Fernando Ferré, o una explotació, diguem-hi, no severa, però explotació laboral al cap i a la fi. S’ha de recordar que l'Agència Europea de Drets Fonamentals afirma que “l'explotació de treballadors obligats per les seves circumstàncies econòmiques i socials a acceptar unes condicions de treball inferiors a les normes és inacceptable”. Idò segur que no en trobarem ni una de les més de 4.000 persones treballadores que han vist millorades les seves condicions laborals com a conseqüència del Pla de Lluita contra l'Explotació Laboral que, voluntàriament i en llibertat, hagués acceptat unes condicions laborals per sota de la legalitat. El que passa és que, amb les circumstàncies econòmiques i socials de molta gent, i amb les normes laborals espanyoles -especialment la Reforma Laboral que el PP va imposar l’any 2012- s’ha creat una situació molt favorable a la pràctica d’una explotació laboral real però difusa.

En qualsevol cas, bé està que es parli sense subterfugis dels mals que pateixen les víctimes de l’austericidi.

Publicat originalmnte a El Periscopi (26-10-2015)

EPA Estiu 2015: “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”

Alguns llibres els rellegesc de seguida per repassar els subratllats i les notes que la primera lectura m’ha suggerit. El cas és que, abans de submergir-me en l’anàlisi de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2015, acabava la segona lectura d’Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència, de l’economista Miquel Puig. A la majoria de pàgines hi he anotat discrepàncies, dubtes, coincidències, diferències del model econòmic català amb l’illenc i molts “uep!” amb què acostum a indicar allò que m’interessa força. A tall d’exemple: “Només un turisme de salaris alts és un bon turisme” (pàg. 183); o les darreres línies del llibre: “El dia que decidim que val la pena l’esforç continuat que exigeix crear bons llocs de treball i que cal tenir la valentia d’abolir els llocs de treball de baixa productivitat, haurem començat a ser un bon país. Perquè en un bon país tothom que pot treballar ho fa, i tothom que ho fa guanya un bon salari”.

De quina ocupació parlam?

Convé no oblidar aquests bons consells en assabentar-nos que durant l’estiu d’enguany, mentre que es registrava una altra temporada turística històrica, l’Enquesta de Població Activa (EPA) estima que a Balears va haver-hi un total de 89.500 persones en atur. És a dir, un important col·lectiu de persones de 16 anys o més que, malgrat tenir la necessitat d’un treball remunerat i, per tant, cercar-lo activament, no trobaren ni tan sols una ocupació (assalariada o autònoma) d’una hora a la setmana. Val a dir que, amb la metodologia de l’EPA, si s’ha tingut una ocupació, encara que sigui tan precària, es passa al grup d’ocupats. Potser, idò, s’ha emfatitzat massa que l’estimació d’aquesta població aturada hagi disminuït un -13,6% (-14.000 persones) amb relació al trimestre anterior, i un -11,39% (11.500 persones) amb relació al mateix trimestre de l’any anterior. Tot i que la disminució de la població aturada té una certa equivalència amb l’augment trimestral i anual, d’un 5,62% i d’un 4,24%, respectivament, de la població ocupada estimada (555.300 persones), hauríem de demanar-nos de quina ocupació parlam.

És cert que les estimacions quantitatives abans esmentades tenen una evolució positiva que, fins i tot, es reforça amb algunes dades més: una taxa d’activitat (percentatge de persones de 16 anys o més en condicions i voluntat d’ingressar al mercat laboral) creixent del 68,7% (al voltant d’un 0,8% més que en els últims dos anys); una menor taxa d’atur entre la població de menys de 25 anys que, amb un 31,86%, disminueix un -7% amb relació al tercer trimestre de l’any passat. També millora el percentatge d’atur de molt llarga durada (dos anys i més), que se situa en el 30,6%, és a dir, un 6,6% menys que l’any anterior, i l’evolució del percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur, que ha passat d’un 6,0% l’any passat a un 4,6% enguany.

La conclusió de tot plegat és que ha estat un bon estiu en l’àmbit laboral illenc? En absolut. El nombre de persones aturades, especialment joves i en atur de llarga durada, són indicadors encara horrorosos per a la cohesió social i símptomes de problemes estructurals. Però el que és fonamental és l’associació de la seva evolució positiva amb relació a anys anteriors amb una qualitat que empitjora dramàticament: el percentatge de població assalariada amb contracte temporal és, amb un 30,3%, dels més alts dels últims anys i, alhora, i malgrat que es comença a observar una millora en la tendència quant a població ocupada amb jornades a temps complet (sens dubte lligada al Pla contra l’explotació laboral engegat pel nou Govern), la xifra de persones ocupades a temps parcial (75.000) i la de les que ho són en la condició de “treballador/a per compte propi” (112.100) que inclou molts “falsos autònoms” són les més altes en la història de les estadístiques laborals de Balears. Aquestes estimacions de l’EPA estiuenca i les informacions, que encara no tenim completes, de recaptació de la Seguretat Social i de les retencions d’IRPF de salaris del tercer trimestre amb molta probabilitat demostraran que a l’estiu de 2015, a més d’assolir el rècord de saturació turística, haurem també assolit el del nombre de persones amb un salari, amb sort, de 20 € al dia (600 € al mes).

En definitiva, d’acord amb Confuci, mentre el savi assenyala la necessitat de decència del país, de canvi de model productiu, d’equilibri en el mercat laboral per tornar-li una certa garantia de capacitat d’integració social, el neci mira xifres macroeconòmiques. El savi assenyala les persones; el neci, el dit!

Publicat originalment  al Ara Balears (25-10-2015)