Si calgués fer cas a la urgència, empraria aquestes línies per reflexionar sobre els resultats electorals d'ahir. Però, com em tem que hi hagi una inflació d'anàlisis postelectorals, preferesc reposar la meva opinió sobre este tema i dedicar avui aquest espai a un assumpte que també consider important: La màfia laboral que aquesta setmana passada ha estat desarticula.
La foto és més o menys la següent: Més de vint bars i restaurants tancats per ordre judicial, un frau d'entorn d'un milió d’euros a la Seguretat Social i a Hisenda, detencions policials i empresonaments incondicionals, amenaces i agressions a moltes de les víctimes d’explotació laboral que, a més a més, resulta que són immigrants, i –prenguin nota per una qüestió que comentaré més endavant- devers 1.200 persones explotades durant els anys que aquesta màfia ha funcionat, fonamentalment en el centre de Palma. Tot plegat és quelcom més que una anècdota. Cal, idò, reflexionar sobre allò que és un evident símptoma que alguna cosa falla en el model de turistització acrítica de Ciutat que, orgullosament, ha impulsat -i segueix fent-ho- l’establishment palmesà.
El descobriment de la màfia laboral palmesana, em provoca, si més no, tres reflexions: la primera és que vivim a una ciutat amb grans desigualtats i, en aquest sentit, convé recordar el que en la dècada del cinquanta del segle passat, en la seva imprescindible obra “Els costos socials de l’empresa privada”, Karl W. Kapp va assenyalar: “Mitjançant la translació de part dels costos a terceres persones o a la comunitat sencera, els empresaris poden apropiar-se d’una producció del producte nacional major que la part que normalment els correspon”. Per evitar -o al menys minimitzar- aquestes situacions és clau que funcionin de debò els sistemes d’inspecció que garanteixin el compliment de la legalitat.
La segona reflexió té a veure amb la precarietat laboral realment existent. La policia i la Inspecció de Treball i Seguretat Social avaluen que en els vint-i-un negocis de restauració i d’elaboració de menjars regentats pels mafiosos hi han treballat, en relativament poc temps, entorn de 1.200 persones. Els que en alguna ocasió hem pres un cafè en algun d’aquests locals ara clausurats sabem que no són centres de treball amb grans plantilles laborals. Verbigràcia: La rotació laboral com a conseqüència de la contractació temporal injustificada és brutal!
I per acabar, em sembla que cal posar el factor treball (de qualitat i inclusiu) en el centre del debat del model de ciutat, o malament es podrà parlar des de Cort de “Govern de la gent”. La política de l’estruç no val. Pot ser és l’hora de seguir l'exemple de Barcelona, on l’alcaldessa Ada Colau, junt amb els màxims responsables de CCOO i UGT i el president de la Cambra de Comerç barcelonina, han firmat un acord que pretén ser un compromís en favor de la qualitat de l’ocupació en el sector turístic. Per a la cohesió social de Palma i per a una veritable prosperitat compartida, a mi em sembla molt més útil mirar cap a la capital catalana en aquestes qüestions urgents per a les persones no riques. Segur que tenen menys glamur que els assumptes relacionats amb el Big Data o la Smart City, però, en termes de prioritats, em sembla més urgent garantir que Palma és una ciutat lliure d’esclavitud moderna.
Publicat originalment a
dBalears (21-12-2015)
