dilluns, 21 de desembre del 2009

LA MANIFESTACIÓ A MADRID DEL 12 DE DESEMBRE

Potser sigui políticament incorrecte que faci públiques les dues principals reflexions que m’ha produït la meva participació a la gran mobilització sindical del dissabte 12 de desembre pels carrers de Madrid. Però, amb tot, crec que és pitjor callar.

Reflexió primera: No tots els sindicats de les Balears que convocàvem la moguda madrilenya han estat a l’alçada de les circumstàncies i dels compromisos assolits. La presència de les Comissions Obreres de les Balears ‑de Mallorca, d’Eivissa i Formentera i de Menorca‑ va lluir tant com l’absència dels companys i companyes ugetistes illencs. És curiós que aquestes invisibilitats coincideixin amb una gran visibilitat mediàtica, quasi sempre acompanyada d’una retòrica esquerrana, moralitzadora i de discurset sobre la necessitat de mobilitzar-se. Cada dia està més clar que hi ha qui, per més anys i anys que perdurin en el màxim càrrec sindical, no saben què és això tan senzill i sa de predicar amb l’exemple.
Reflexió segona: La justesa de la mobilització s’ha reforçat amb la reacció dels mitjans de comunicació més dretans i filofeixistes. Ha quedat palès amb rotunda claredat que la dreta no ens perdona als sindicats que no convoquem la Vaga General contra Zapatero. Permeteu-me que acabi d’explicar aquesta reflexió amb un paràgraf d’un article escrit aquest estiu pel mestre Antonio Baylos: “Tampoco cree la asociación patronal que la ruptura del diálogo social le genere un coste en términos de conflicto. Piensa, como algún famoso político español, que el sindicalismo confederal es más peronista que socialdemócrata y que por tanto está más preparado para organizar un conflicto puntual frente al poder público que para sostener un tiempo de presión colectiva ante el poder privado de las empresas”. No es pot dir més clar ni amb més fonament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada