dilluns, 30 d’agost del 2010

Dades laborals per començar la temporada 2010/2011

Escultures urbanes de Palma. Foto: rafelborràs. (Estiu 2010)

La interrupció estiuenca no m’ha permès comentar les darreres dades del mercat laboral; d’antuvi, vet aquí cinc cèntims del que considero més rellevant.

A final del mes de juliol es publicà l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2010, mitjançant la qual l’INE informà que a les Balears continua el descens de l’ocupació i l’augment de l’atur amb una població activa a l’alça. Efectivament, l’atur modera el seu creixement però “plou damunt mullat” i no es pot considerar cap bona notícia que la població aturada sigui de 120.700 persones, el que representa una taxa d’atur del 19,94%!

Paga la pena recordar que la taxa d’activitat se situa en el segon trimestre de 2010 en el 67,83% (605.300 persones actives). Hi ha, per tant, en comparació del 2009, un creixement de la població activa d’11.400 persones (+1,92%). I pel que fa referència a la taxa d’ocupació, val a dir que és del 54,3% (sobre població major de 16 anys), quasi quatre punts menor que al 2008, quan era del 60,12%. Per fer una anàlisi més acurada, recomano l’informe Dades Trimestrals de CCOO Illes Balears.

M’interessa anotar dues qüestions al meu parer cabdals. D’una banda, el descens interanual de l’ocupació assalariada es torna a produir entre l’ocupació estable (-2,82%, és a dir, un descens absolut de -8.600 ocupacions). Per contra, l’ocupació temporal repunta en un 7,98% (+8.000). Aquesta tendència que caldrà observar amb molta atenció en els propers mesos és un pèssim presagi dels efectes desreguladors de la reforma laboral del Govern de ZP. La segona qüestió és que entre les dones es perden en un any -2.100 llocs de feina (-0,94%), alhora que entre els homes tenim 600 ocupats més (+0,23%); possiblement aquesta dada ens indiqui que l’ajust d’ocupació en el sector de la construcció (totalment masculinitzat) ha tocat sostre i que hi ha alguns canvis ocupacionals que en el futur poden ser interessants d’analitzar. En qualssevol cas, un acompte que cal observar amb molta atenció.

En aquests dies d’estiu també s’han publicat les dades del mes de juliol d’atur registrat i d’altes a la Seguretat Social. Aquestes dades mensuals sempre estan “contaminades” per l’estacionalitat tan brutal de l’activitat econòmica de les Balears, i per això ens interessa veure la variació interanual i la situació concreta del mes en qüestió. Les dades són les següents: 72.115 persones aturades, un 12,64% més que al 2009, i la mitjana d’afiliacions és de 465.097, mentre que l’any passat va ser de 472.959. No són bones dades, però és cert que van millorant perquè la pujada de l’atur de 12.64 punts poc té a veure amb l’increment del 60% de l’any 2009 en relació amb l’any 2008. Quant a les afiliacions, també s’observa una tendència de millora: enguany hi ha una baixada de devers dos punts, però en l’anterior comparació interanual la baixada era de més del 60%.

Una altra dada interessant és la que fa referència a les prestacions de la Seguretat Social per maternitat, paternitat i excedències per cura familiar. Al primer semestre a la CAIB hi ha hagut un total de 4.033 persones (un 4,79% menys que l’any passat) amb prestacions de maternitat, i un 98,14% de persones beneficiàries han estat dones. Pel que fa a la prestació de paternitat, n’hi ha hagut un total de 2.927 (un -2,40% que en el primer semestre de 2009), i referent a les excedències per cura dels nadons, d’un total de 536, el 95% han estat dones. Algunes possibles interpretacions: a.- La incertesa en el treball és causa de baixa natalitat; b.- La cura dels infants segueix sent majoritàriament una càrrega quasi exclusivament femenina; i c.- La recentment instaurada prestació de paternitat avança molt a poc a poc. Tanmateix són informacions que necessiten una anàlisi més reposada ja que, òbviament, tenen una gran repercussió en el funcionament del mercat laboral.

En definitiva, crec que tenim per davant uns mesos molt complicats en matèria d’ocupació, ja que la crisi laboral té característiques singulars a les Illes Balears. Això és un fet cada dia més documentat i, en aquest sentit i a tall d’exemple, cal fer menció al llibre “L’economia balear 1970-2010” de Miquel Alenyà i Ferran Navinés (Edicions Documenta Balear). Els autors són molt clars: “Aquesta major elasticitat relativa cap a la demanda de treball poc qualificat ha generat un “efecte crida” més intens en relació a Espanya, provocant que les Balears sigui la CA que ha experimentat en el darrer decenni el major creixement de població” (pàg. 118). Un llibre que cal llegir per entendre què està passant i també albira possibles solucions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada