diumenge, 1 d’agost del 2010

Rebaixes d’estiu al dret laboral espanyol

De “EL PAIS” (30.07.2010)

Definitivament, la contrareforma laboral de ZP aprovada al Congrés dels Diputats el 29 de juliol és la rebaixa més gran de drets laborals que no s’havia fet mai. El president que va treure les tropes espanyoles de l’Iraq, que va fer possible les lleis del matrimoni entre persones del mateix sexe, de la igualtat efectiva entre dones i homes, de l’avortament, que instaurà del Sistema Nacional d’Atenció a les persones amb situació de dependència; aquest president pot passar a la història per haver legalitzar el major retall de garanties dels treballadors i treballadores davant l’acomiadament, i haver propiciat un pas gegantí de temporalitat i precarietat laboral. No he pogut llegir el text definitiu aprovat (no l’he trobat), però així i tot i amb el que han publicat els mitjans de comunicació, m’atreveixo a fer els següents comentaris abans de les vacances.
1.- La definició de l’acomiadament per causes objectives i, per tant, amb 20 dies d’indemnització per any treballat, ha quedat feta un nyap. El text nou diu que l’empresa podrà al•legar l'existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d'ingressos que pugui afectar la seva viabilitat, i d’aquesta manera acomiadar barat, ràpid i subvencionat. Òbviament, aquest serà el mecanisme preferit per a l’ajustament de les plantilles, quedant pràcticament anul•lats els efectes de mecanismes com ara l’anomenat sistema alemany (reducció de jornada i de salaris) o d’altres que no sigui la reducció d’ocupació. Certament, pareix que la nova causa d’acomiadament pot generar molta conflictivitat jurídica, però ja se sap que la corda sempre sol espenyar-se per la banda més fluixa.
2.- S’ha generalitzat tant el contracte amb acomiadament de 33 dies (i corresponent subvenció de 8 dies) que ara aquest mateix tipus de contractes es podran concertar amb treballadors inclosos en algun dels següents grups: els aturats inscrits en el SOIB que tinguin entre 16 i 30 anys, les dones en atur quan es contractin per a prestar serveis professionals o ocupacions amb menor índex d'ocupació femenina i les dones en els dos anys immediatament posteriors a la data del part, de l'adopció o de l'acolliment de menors. També podran ser contractades amb aquest tipus de contractes les dones en atur que es reincorporin al mercat de treball després d'un període d'inactivitat laboral de cinc anys, les dones que hagin estat víctimes de violència de gènere o de tràfic d'éssers humans. Es crea un infame corralito per les dones. El PSOE ha claudicat a les posicions sempre reaccionàries envers la igualtat de gènere que sempre ha tingut la democràcia cristiana de CiU.
3.- Ni una paraula sobre el contracte ni la protecció social dels treballadors fixos discontinus. Una oportunitat perduda per millorar el funcionament d’un mercat de treball tan estacional com el de les Balears.
4.- De res ha servit que en els darrers anys l’absentisme laboral hagi baixat. L’abstenció de CiU té la seva recompensa i ara serà més fàcil acomiadar les persones que tinguin baixes mèdiques justificades. Què passarà amb les persones amb malalties de llarga durada? Per què no es milloren els mecanismes preventius de la salut laboral?

Tanmateix, no està tot perdut ja que manca el tràmit al Senat i, sobretot, la Vaga General del proper 29 de setembre


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada