divendres, 11 de febrer del 2011

Els límits del Acord Social i Econòmic


No crec que faci falta insistir en l’anàlisi de la reforma de les pensions. En qualsevol cas, a allò que ja s’ha escrit en aquest blog, hi voldria afegir el meu total acord amb el que Joan Coscubiela ha escrit amb molt d’encert en el diari El Periódico. Per tant, tenint en compte que -exceptuant aquest tema de les pensions- és un text tan genèric, em resulta complicat fer aquest comentari sobre el “Acuerdo Social y Económico”. Tanmateix m’atreveixo a dir que:
1.- L’acord sobre Polítiques Actives d’Ocupació (sempre que hi hagi un desenvolupament adequant) pot ser un pas endavant i important per fer aquestes polítiques verdaderament útils per millorar les possibilitats d’ ocupabilitat de les persones en atur, augmentar les possibilitats de reducció del atur juvenil i mantenir alguns ajuts assistencials. Em preocupen els “tics” re-centralitzadors per molt que es vulguin amagar davall d’expressions com ara les de complementariedad entre unidad de mercado y diversidad territorial i, encara em preocupa més, un possible desenvolupament basat en l’ abaratiment dels costos del factor treball i poca cosa més.
2.- Sobre Política Industrial, Energètica i d’Innovació, el que s’ha firmat és un seguit de declaracions de intencions (bones i no tan bones) que fa difícil qualsevol valoració de continguts. No obstant, paga la pena anotar que res es diu de turisme (sic) i que els firmants han constatat algunes difunciones o solapamientos en la política industrial. Convindrà estar al aguait perquè els firmants és comprometen a proposar possibles solucions... i amb això dels solapamientos ja se sap: sempre és vol solucionar retallant competències autonòmiques.
3.- Els criteris bàsics per a la reforma de la negociació dels convenis col•lectius acordats avancen únicament en l’articulació d’aquesta negociació col•lectiva i ho fan amb una formula molt barroca que sembla s’ha pactat una prevalença del conveni col•lectiu d’empresa i del sectorial d’àmbit estatal, menyspreant el conveni col•lectiu d’àmbit autonòmic a un paper subsidiari. D’altres temes cabdals, com ara, el manteniment de la vigència de tot el contingut del conveni fins a la signatura d’un de nou, no se’n parla res de res.
Estem idò davant un acord de compromís i, sens dubta, fruit de la correlació de forces. El que ara interessa és un desenvolupament escorat a allò que es defensava a la vaga general dels 29-S i seguir lluitant per la anul.lació dels efectes de la Reforma Laboral. Per això no tinc clar que sigui suficient l’Iniciativa Legislativa Popular impulsada per CCOO i UGT si no s’acompanya d’una major sindicalització i una certa pressió als centres de treball i als carrers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada