El Primer de Maig del 2011 serà, per a mi, un tant diferent. Per primer cop des de fa molts anys el celebraré com un afilat sindical de base i sense cap de les responsabilitats que al sí de CCOO he tingut. És un autèntic plaer. En la mesura que em sento cada dia més distanciat de les burocràcies sindicals em sento més compromès amb el sindicalisme.Al capitalisme del segle XXI (amb crisi o sense) no hi ha altre programa alternatiu ni altra organització eficaç que no sigui el moviment sindical internacional per fer-li front o, si més no, per articular xarxes de resistència. El que és més engrescador són els símptomes de coincidència d’aquest internacionalisme del món del treball amb el moviment verd. Referint-se a la devastació causada fa un any pel desastre de Deepwater Horizon, Sharan Burrow, que és la líder de la Confederació Sindical Internacional, ha declarat : "Onze vides perdudes, la devastació mediambiental i costos per a l'economia xifrats en milers de milions, tot això a causa d'un terrible menyspreu per la seguretat conjuminat a l'absència d'una regulació eficaç i d'una supervisió oficial. Els ensenyaments que deixen desastres com aquest i com els de el complex de Fukushima a Japó mostren lo fonamentalment important que és la regulació i vetllar pel seu compliment. Sumat a aquest tipus de desastres estan els que com el asbest (amiant) danyen a poc a poc però imparablement. Això significa que les regulacions que no s'imposin ara poden tenir un llegat letal que abasti dues generacions i mati a milions de persones." Clar i llampant! Aquest és el camí per a articular un autèntic programa emancipador.
Bon i combatiu Primer de Maig!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada