diumenge, 27 d’octubre del 2013

Una flor que no ha fet estiu



Un article publicat al ARA Balears 






El refranyer és molt savi. Efectivament una flor no fa estiu, i caldria dir que ni dues no fan primavera. En el mercat laboral espanyol i, especialment, en el de les Illes Balears hi ha alguna flor que tímidament ha brotat entre els enderrocs que va provocar l'esclat de la crisi. Si em permeten la metàfora, el que està passant és bastant semblant al que passa amb les catàstrofes naturals, com ara un terratrèmol o un tsunami; després de les primeres accions d'urgència, la situació humanitària, tot i que ningú no gosi a dir que ja se surt de la crisi, no pot fer altra cosa que millorar. Això és el que està passant amb el mercat laboral si hom analitza rigorosament les dades. 


Abans de comentar les de l'Enquesta de Població Activa (EPA) recentment publicades, convé recordar que aquells que ara ens diuen que la situació econòmica, social i laboral millora són els que mai no han volgut entendre que entrar o sortir de la recessió macroeconòmica (que depèn de si hi ha o no registres negatius consecutius de PIB) és un tecnicisme comptable, i que una altra cosa és entrar o sortir en una crisi que afecta les persones, que és una qüestió d'equitat social. A sobre són els mateixos -o pertanyen al mateix corrent polític i ideològic- que varen ser incapaços d'avançar cap pronòstic sobre la crisi sistèmica que, com un terratrèmol, ens va sacsejar l'any 2008. Poca credibilitat tenen els que intenten, fort i no et moguis, identificar sortida de la recessió amb sortida de la crisi per als no rics.


És imprescindible, idò, mirar les estadístiques sobre l'evolució del mercat de treball tenint present les cares i ulls, els noms i llinatges que hi ha darrere les xifres. Veritablement no hi ha ningú de l'elit política, econòmica i financera illenca que s'avergonyeixi que a Balears, en ple estiu d'una de les millors temporades turístiques de la història, hi hagi una estimació d'atur de 105.600 persones? Com es pot presentar com una bona notícia qualsevol indicador de l'EPA havent-hi aquest nombre de conciutadans i conciutadanes que, tot i voler i/o necessitar treballar, no troben una feina ni tan sols precària? Efectivament, com és habitual en la nostra dinàmica estacional, hi ha un 19,23% manco de població aturada que el trimestre anterior (-25.000 persones) i un -13,87% (17.000 persones) manco que el trimestre estiuenc de l'any passat. Una baixada de l'atur estimat interanual provocada fonamentalment per la baixada de la població activa (les persones en edat de treballar o en disposició de fer-ho) que té una tendència a la baixa proporcional a la tendència alcista del procés de sortida del mercat laboral formal de persones estrangeres i d'espanyoles, relativament nouvingudes d'altres comunitats autònomes. 


En qualsevol cas, s'ha creat ocupació aquest estiu? Si tenim en compte que, en el darrer any, la població inactiva puja un 7,5% mentre l'activa baixa un 1,4% i que els inactius nous no són -ni prou fer-s'hi- jubilats, haurem de concloure que són joves i antics actius desanimats. I si, finalment, tenim present que en aquest trimestre hi ha una baixada de 9.000 persones actives que no es pot atribuir a variacions demogràfiques, sinó a motius d'immigració del mercat laboral legal, un augment de 8.000 persones ocupades és indicatiu d'una creació d'ocupació tan minsa que és gairebé anecdòtica. És més, en una comparació de l'estiu de 2012 amb el del 2013 en termes homogenis de població ocupada a jornada completa, el resultat seria que la població ocupada d'enguany ha baixat! 


Confés que m'he regirat en escoltar els portaveus del Govern de les Illes Balears dient que "anam pel bon camí" amb una taxa d'atur del 17,02% i amb aquesta qüestionable creació d'ocupació. Tal vegada el que volien dir és que els sembla bé que els ocupats a mitja jornada es consolidin per damunt del 13% del total, que el percentatge de persones assalariades amb contractes temporals sigui del 29,2%, que els treballadors/es per compte propi (la majoria dels quals són autònoms obligats i precaris) arribi al 18,6% del total, que l'atur de llarga durada afecti 59.900 persones (25.600 de més d'un any i 34.300 de més de dos anys), que en ple estiu hi hagi 26.500 llars illenques amb tots els seus membres actius en atur i que gairebé vuitanta mil persones aturades no tinguin cap prestació de desocupació.


Al cap i a la fi, no sé de què em regir. Sé ben segur que, com escrivia en aquestes mateixes pàgines el premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz, "alguns països aconseguiran crear una prosperitat compartida, l'únic tipus de prosperitat que em sembla autènticament sostenible. D'altres deixaran que la desigualtat segueixi fent estralls sense cap mena de control". És clar que des del Consolat de la Mar s'ha optat per fer el camí de la desigualtat incontrolada. És un camí equivocat.



 Foto: R.Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA-

Títol: Calle de Nueva York o Paisaje de Nueva York (1920)
Obra de Joaquín Torres- García  (Montevideo, Uruguay 1874-1049)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada