En
el prefaci a l’edició espanyola del llibre “El Precariado.
Una nueva clase social” Guy Standing -l’autor
d’aquesta important obra- explica que Espanya podria convertir-se en l'epicentre de la Transformació Global conduent a la precarització total de les relacions
laborals o, més ben dit, de tot allò relatiu al factor treball en el procés de
producció de béns i serveis. No sé si arribarem a aquesta total transformació
dels treballadors i treballadores en aquesta nova classe social del precariat.
De moment, es fa camí.
En aquest
context de camí envers la precarietat total és en el que s’han d’analitzar les
dades de l’EPA del tercer trimestre que es varen fer públiques ahir. Som de
l’opinió de que cada cop que es publiquen unes dades laborals no les haurien d’analitzar
comparant-les amb la situació que va provocar l’esclat de la crisi. Una vegada
produït el terratrèmol, i desprès de les primeres accions d’urgència, la
situació humanitària, per lògica, no pot fer altra cosa que millorar. Pot ser
ho faci més aviat o més lentament, amb una gestió eficient o ineficient, és
possible que hi hagi danys que s’agreugin i, fins i tot, que esdevinguin
crònics. En qualsevol cas la situació és millor que l’ensurt inicial del terratrèmol.
Pot ser que l’estratègia sigui aconseguir que la població recuperi la qualitat de
vida d’abans de la desgracia natural o, aprofitar els danys, amb l’objectiu
d’implantar un altre model de societat amb una qualitat de vida greument
devaluada. Això és el que està passants amb el mercat laboral espanyol i, molt
especialment, en el de les Illes Balears.
Les dades
que ahir coneguérem ens diuen que en els mesos centrals de l’estiu l’estimació
d’atur és de 105.600 persones. Una autentica barbaritat! Això vol
dir que la taxa d’atur (taxa bruta no desestacionalitzada) és del 17,02%. És a
dir, la taxa d’atur estiuenc de la comunitat més estacional del Regne d’Espanya
i que té el seu pic més alt d’activitat econòmica i laboral durant l’estiu,
segueix en posicions records (només superada significativament amb el 19,47% de
l’estiu de l’any passat). Aquesta alta taxa d’atur –que si fos
desnacionalitzada rondaria el 20%- es produeix en un context de no creació
d’ocupació. Això queda corroborat pel fet que la població inactiva puja un 7,5%
en el darrer any i els actius baixen un 1,4%. Si endemés es pren en
consideració que els inactius nous no són- ni prou fer-s’hi- jubilats, haurem
de concloure que són joves i antics actius desanimats. I si, finalment, tenim
present que en aquest trimestre hi ha una baixada de 9.000 persones actives (persones
en edat i voluntat de treballar) que no es poden atribuir a variacions
demogràfiques i que, alhora, també baixa la població ocupada (-8.000), resulta
evident la manca de creació d’ocupació.
I
mentrestant, els ocupats a mitja jornada es consoliden per damunt del 13% del
total, el percentatge de persones assalariades amb contractes temporals és del
29,2%, els treballadors/es per compte propi (dels quals la majoria són autònoms
obligats i precaris) arriba al 18,6% del total, l’atur de llarga durada afecta
a 59.900 persones (25.600 de més d’un any i 34.300 de més de dos anys), i en
ple estiu hi ha 26.500 llars illenques amb tots el seu membres actius en atur.
Segur que anam pel bon camí?
Cap a la precarització total, segur que hem agafat un bon camí: Austeritat pels
no rics a balquena, reforma laboral i devaluació salarial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada