Dit sense embuts: Un
dels paratges naturals més bells que conec. El reclam turístic diu que el Llac
Inle és on els pescadors remen amb els peus. És cert que la tècnica intha,
consistent a envoltar el rem amb una cama per impulsar la pala mentre que amb les
mans es treballa amb la xarxa, és endèmica d'aquest lloc. Però el Llac Inle és
molt més que això. Les hores de camí en una llanxa des de Phae Khone fins a
Inle són un espectacle de vida, de naturalesa, d'horts flotants de tomàquets,
de pobles sobre l'aigua del llac... En el camí hi ha dues imprescindibles
parades. La primera a les ruïnes de pagodes al poble de Sagar, i la segona en
la pagoda Tar Kaung.
Plou, primer
lleugerament, després intensament... i la bellesa de les stupes i del llac
acreix. Mentre dinem, la pluja escampa. El sol acompanya les primeres hores de
la tarda i les últimes del dia. En la riba del llac hi ha una gran activitat de
gent netejant la roba que l'endemà tornaran a emprar i, alhora, és l'hora de
rentar-se. Els últims rajos del sol sobre el llac ens acompanyen mentre
travessam els pobles flotants més propers a la part amb major densitat
poblacional d'Inle. Arribem a l'hotel. Ens espera una excel·lent amanida de
tomàquet verd i una molt freda Myanmar Beer.
L'endemà passegem amb
canoa pel llac. La primera parada és el mercat Phaung Daw Oo i la pagoda del
mateix nom que, com totes les pagodes de Myanmar, té en els baixos una
autèntica "galeria comercial". Al mercat hi ha pocs turistes i és
fàcil comprar sense massa regatejos. En la pagoda és difícil no contribuir -els
homes, és clar- a deformar més l'estàtua del Buda a força de posar-li pa d'or.
Voltant i voltant, ens
sorprèn que la plata sigui tan cara, que les coses (para-sols, ventalls, etc.)
fetes amb paper artesà siguin tan barates, o que un snack local al qual li
diuen "tofu fregit" (pasta de cigrons fregida) estigui tan bo. Ens
sorprèn la bellesa del monestir Nga Phe Chaung (conegut com el monestir dels
moixos saltarins) i del Shwe Yan Pyay (el monestir de les finestres ovalades) i
els seus centenars d'estatuetes de budes...
Veritablement, en el
llac Inle tot és bell, fins i tot els horts flotants que, com a conseqüència
del canvi climàtic, comencen a escassejar; o les ruïnes entorn de la pagoda
Shwe Inn Thein, on es posa de manifest la cridanera falta de criteri per a la
restauració i la urgentíssima necesitat d' intervenció de la UNESCO. Fins i tot
resulta bella la innocència, gairebé preturística, d'alguns venedors als
mercats més freqüentats per turistes. En el de Khaung Daing ens arribaren a
demanar, per no record que, 15.000 Kyats, per finalment baixar a 3.000 (que era
el preu habitual per als locals).
Acab aquestes línies
dedicades al llac Inle amb una recomanació i una confessió: Si van per aquelles
contrades, no deixin de visitar l'hotel Paramount Inle Resort i tastin
l'excel·lent tempura de verdures que preparen. L'advertiment és que, si em
perd... aquest és un dels llocs del món en els quals, malgrat les dures
condicions de vida de la gent, em poden cercar.
IV.-MANDALAY
La primera impressió de
Mandalay és d'una ciutat desagradable, amb dificultats per moure's com a
conseqüència de les grans distàncies, l'absència de transport col·lectiu i
l'escassetat de taxis. Més aviat que tard ens topam amb la muralla del Palau
Real. Sembla que la ciutat s'organitza a partir d'aquest immens quadrilàter. En
la mesura que coneixem una mica de la ciutat i dels seus voltants, Mandalay es
torna més agradable. Hi ajuda força la seva Pagoda Mahamuni (de gran devoció
budista), el molt animat mercat Zegyo, el monestir Shwe Nan Daw (l'única cosa
que queda de l'antic palau real), o la pagoda Kuthodaw (coneguda com el llibre
més gran del món, ja que en més de 700 làpides, protegeixes per petits temples,
es reprodueixen la pràctica totalitat dels "ensenyaments de Buda"),
el monestir Mahagandayon on viuen més de 1000 monjos, el pujol de Sagaing...
Però molts dels llocs
interessants de Mandalay estan als afores de la ciutat. Per exemple, la zona de
Mingún amb la pagoda Hsinbyume, la pagoda Pahtodawgyi (inacabada), on, per
cert, està perfectament indicada la prohibició d'apujar-hi, però hi ha una
escala molt concorreguda perfectament preparada i indicada per pujar-hi (sic).
Amb tot, el meu lloc favorit dels afores de Mandalay és Ava amb les seves
precioses ruïnes de pagodes, el monestir de teca Bagaya i l'imponent Menu
Okkyaung (monestir dels diables).
Per acabar l'estada en
Mandalay cap lloc millor que el Pont U Bein (segons diuen els birmans, el pont
de teca més llarg del món). És un costant anar i venir de gent on, malgrat ser
època de pluges, pot contemplar-se una bona posta de sol. Per poc que es pugui,
resulta gairebé obligat visitar algun temple gastronòmic, per exemple, el
restaurant Green Elephant. No tot han de ser ofrenes per a Buda!
En fi, el Mandalay
d'avui segueix fent honor al poema de Rudyard Kipling que, incomprensiblement,
no té traducció fiable ni en català ni en castellà. A veure si algú s'anima a
fer-ho!
V.-BAGAN
Tanta sort que entre
Mandalay i Bagan va haver-hi unes hores de navegació pel riu Ayeyarwaddy que
ens donaren temps a fer-se al cas que estàvem a punt d'arribar a un lloc
totèmic per a qualsevol viatger. Qui no ha vist les imatges de la immensa
esplanada repleta de pagodes i temples? Qui no ha tingut interès de passejar
entre aquests temples i restes arqueològiques que són, sens dubte, el reclam
turístic més gran de Myanmar?
Referint-se a Àfrica,
Paul Theroux escriu que "hi ha llocs als quals mai va ningú de fora".
Això, pel que fa a Àsia, no és aplicable a Bagan, però en ser època de pluges
-temporada baixa- en més d'una ocasió visitam temples i pagodes en solitari, i
les poques ocasions en les quals coincidim amb grups de gent, la majoria és
local que va a fer les seves ofrenes. No és la serenitat i espiritualitat de,
posem per cas, Luang Prabanh (Laos), ni la majestuositat -i rigor arqueològic
en la restauració- d'Angkor (Cambodja), però ... Déu n'hi do!
A la pagoda Shwezigon
(la més important del lloc) t'adones que el budisme birmà és gran, molt gran en
pompositat. No debades les cúpules daurades són part del paisatge del país.
Abans em preguntava quina persona viatgera no ha volgut anar a Bagan. Després
de patejar per l'obra mestra que és el temple Annanda, contemplar la posta de
sol des del Shwesandaw, i les vistes panoràmiques des de la Pagoda Bulei Thee o
des del temple Pya That Gyi; visitar un gran nombre de temples i pagodes, i
passejar entre ells i elles amb cotxe, a peu, i amb cotxe de cavalls, puc
afirmar que les imatges mundialment conegudes de l'esplanada de Bagan amaguen -recordeu
allò de paradís amagat- una meravella imprescindible: Els interiors d'alguns
temples amb pintures del segle XVI com les de Sulamani o les, sens dubte les
millors, del temple Gu Byauk Gyi.
A Bagan, hi ha tant
temple i pagoda per visitar que és fàcil que gairebé tot el dia hagis d'anar
descalç -és, per això, molt comprensible que les xancletes siguin el calçat
nacional!- però hi ha llocs als quals és millor anar calçat. És el cas del
mercat Mani-Sithu, el museu arqueològic, el poble Mynkaba, les tendes i
restaurants de la coneguda com a "carrer dels motxillers". Per gaudir
de Bagan es necessita temps... per anar i venir, passejar, sigui caminant o amb
bicicleta. Es necessita temps per anar, almenys dues nits, a sopar al
restaurant Black Bamboo!
Crec recordar que una
de les darreres s compres a Bagan va ser alguna cosa així com mig quilo de myin mo oo, és a dir, de caramels de
tamarinde. Aquests caramels tenen un sabor dolç i, al mateix temps, amarg. Un
sabor semblat -sobretot la part amarga- al que em van deixar els esperits
birmans en no advertir-nos que, en uns dies, quan ja estiguéssim a Mallorca,
aquella terra tremolaria.
Per tot, jày-zùding-ba-de, Myanmar. Gràcies i,
sobretot, bona sort!, que bona falta us farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada