Publicat originalment a Diari JORNADA (29-05-2018)
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat recentment la llei del Tercer
Sector d’Acció Social, una aprovació que ha gaudit de tota mena de lloances.
Però des d’un punt de vista crític, es pot pensar que, des de fa massa anys,
aquest àmbit es fa virtut de les necessitats no cobertes per les institucions
públiques de l’esquifit estat del benestar.
La nova llei era necessària per, entre altres coses, donar seguretat en la
gestió dels serveis que presten les entitats i empreses que operen en àmbit de
l’acció social, millorar procediments administratius i establir unes regles del
joc clares. S’ha perfeccionat, idò, el que hi ha. No es tractava, emperò, de
transformar —encara que fos lleument— el que realment existeix. Potser la
celebrada unanimitat política i sectorial obeeix a aquest fet. La pregunta que
em sembla escaient és: s’haguera produït aquesta unanimitat si la llei
desprivatitzés algun dels serveis socials que ara presta el sector privat?
Ras i curt: des de posicions progressistes es corre el risc de passar de
fer de la necessitat virtut, a fer virtut de la renúncia a un estat del
benestar modern i reeixit. Vet aquí un exemple. L’article 6 diu: «Activitats d’intervenció
social i activitats socials d’interès general que realitzen les organitzacions
del tercer sector social: 1. S’entén com a activitats d’intervenció social
aquelles activitats desenvolupades amb la finalitat de promoure la inclusió
social i l’exercici efectiu dels drets de les persones, famílies, grups,
col·lectius o comunitats que afronten situacions de vulnerabilitat o exclusió,
desprotecció, discapacitat o dependència, que lluiten contra la desigualtat
social, la marginació, la desprotecció i la violència masclista, i que avancen
en la necessària transformació social cap a una societat més justa, solidària,
igualitària, participativa i democràtica». Ostres! Em pensava que tot això ho
havien de garantir els poders públics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada