“La pandèmia de la Covid-19 ha provocat una greu crisi econòmica i
sociolaboral que, tanmateix, ja s’anunciava. L’afectació del mercat de treball
ha sigut disruptiva i important. Però, més enllà de la conjuntura
postdeclaració d’alarma, les previsions —tot i molt canviants— apunten a una
crisi sociolaboral intensa, i pregonada. Els treballadors i les treballadores
afrontaran aquesta nova crisi en una situació laboral extraordinàriament precaritzada
per les polítiques austericides aplicades des del 2010 (singularment la reforma
laboral del 2012) que no s’han revertit. La primera reacció ha estat una
normativa laboral d’excepció (ERTOs, etc.), però el retorn a la “normalitat” post-Covid-19,
no pot significar “moralitzar la precarietat com a horitzó”. Un nou paradigma
sociolaboral implica reformar el mercat de treball per fer-lo menys flexible, una
“flexiseguretat” amb reducció de jornada laboral i, sobretot, una renda bàsica
incondicional i universal, i democratitzar l’economia recuperant conceptes com
ara autogestió, cogestió o participació del factor treball a les empreses.”
Text complet aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada