"Dones valentes"

Publicat originalment a dBalears (24-08-2020)

Les lectures, en moltes ocasions, les he de reposar. "Dones valentes", de Txell Feixas Torras, és un d'aquests llibres que he hagut de reposar un temps per acabar-lo de pair. És una de les meves lectures de començament d'estiu, de gairebé tot just després del confinament, que em va acompanyar en les primeres estades a unes platges insòlitament lliures de saturació. Dit sia de passada, que això de la saturació turística s'ha palesat quelcom més que una sensació.

El cas és que les notícies de principi d'agost sobre la catàstrofe ocasionada per l'explosió de 2.750 tones de nitrat d'amoni al port de Beirut, i les seves repercussions humanitàries, polítiques, socials, i de tota classe en el convuls règim sectari i corrupte libanès, em varen recordar aquelles pàgines llegides unes setmanes abans, i, en fullejar-les, acabar-les de pair, i assaborir-les encara més.

És sobradament coneguda l'excel·lent feina de Txell Feixas com a corresponsal a Beirut per Catalunya Ràdio i TV3, però ha sigut tot una sorpresa el seu vessant d'escriptora d'unes històries -totes de dones de l'Orient Mitjà- tan dures, de tanta dignitat, valentia, i rebel·lia (el llibre acaba amb la història de Malak, sota el títol de "Quan cada dia és un 8M"), i, alhora, tan ben escrites.

Les d'aquestes dones valentes –millor dit, molt valentes- són històries que s'havien de contar per entendre millor, entre altres coses, la complexitat sociopolítica de la zona, i com hi incideix a aquesta particular situació el patriarcat universal. En aquest sentit, la Txell Feixas ens ha regalat un treball de boníssim periodisme impagable. El periodisme que s'oblida de la vida del dia a dia, dels mals viures de la gent normal, de la grandesa de les revolucions (guanyades i perdures) quotidianes, de la vida social, artística i cultural, no acaba d’explicar, a parer meu, la realitat de les coses...

Les, en paraules de Txell Feixas, "heroïcitats quotidianes de la Hiyam, la Khadija, la Melisa, l'Alaà, la Fatma, la Gulan, la Lara, la Maya, la Benchymer, la Majd, la Diala, la Joumana, la Samar, la Bushra, la Malak..." no són, diguem-ho sense embuts, a conseqüència d'una tradició, uns costums, una cultura... és l'enfrontament quotidià amb la construcció social del patriarcat!

PS: Alguna història del llibre "Dones Valentes" ajuda a fer que la revolució de Rojava no caigui en el maleït oblit!