Publicat
originalment a dBalears (17-08-2020)
El passat mes de juliol
l'Institut Nacional d'Estadista (INE) publicà els resultats de l'Enquesta de
Pressupostos Familiars de 2019. A parer meu, és una informació força
interessant per copsar la, diguem-ho així, "sociologia de la despesa de
les llars", i que no havia tingut ocasió de comentar fins ara.
Pel que fa a les
famílies de casa nostra, una de les dades més rellevants és que la despesa anual
mitjana de les llars va ser de 33.125,73 €. Aquí s'escau recordar el que
tècnicament s'anomena "teorema del valor mitjà", i que té una
explicació a base de funcions contínues, derivades, intervals, secants que
uneixen els punts extrems dels intervals que, alhora, són paral·lels a la
tangent d'un punt. En fi, un embolic que no hi ha qui ho entengui. Hi ha, no
obstant això, una alternativa molt més entenedora: el popularment conegut com a
"teorema del mig pollastre", que és aquell acudit que explica que, si
ens ajuntem dues persones, i jo em menj un pollastre, estadísticament fem la
mitjana, i ens surt que hem menjat mig pollastre cadascun, quan veritablement
jo m'ho he menjat sencer, i l'altre ni l’ha tastat. És a dir, cal tenir en
compte que aquest pressupost de més de trenta tres mil euros -en ser la
mitjana, sense altra ponderació, de pressupostos de súper luxe, de les famílies
riques, de les no estrictament riques, i de les que acumulen tot un seguit de
carències materials, i que arriben a fi de mes amb moltíssimes dificultats- és
un miratge estadístic.
I tanmateix, el que em
sembla que té més interès, i s'assembla més a la realitat, és la distribució
d'aquests pressupostos familiars, altrament dit, en què es gasten els
pressuposts disponibles les llars illenques. En alimentació, begudes i tabac
se'n va un 15,17%; en vestir un 4,09%; un 4,38% es gasta en mobles, articles de
la llar, i pel seu manteniment; en sanitat la despesa suposa un 2,76%; en
transport un 14,93%; en comunicacions un 3,36%; en oci i cultura un 4,92%; en
ensenyament un 0,84%; en restaurants i hotels un 9,43%; en altres béns i
serveis un 7,04%; i, atenció, en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres
combustibles un 33,09%!
Que les llars hagin de
destinar, de mitjana, una tercera part dels pressupostos familiars a l'habitatge
és del tot intolerable. És un indicatiu que l'habitatge és un bé de mercat
especulatiu, i no pas un dret incondicional, una especulació que empobreix les
llars pobres i que enriqueix les llars riques. Tot plegat, un indicatiu més de
la desigualtat realment existent a casa nostra que, si no s'hi posa remei,
s'agreujarà amb la coronacrisi social provocada per la covid-19 que, de moment,
sembla incontrolada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada