75 anys de l'ONU: Encara a la recerca d'una "governança global"

Publicat originalment a dBalears (28-09-2020)

El dilluns de la setmana passada es va reunir (virtualment) l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per a commemorar el 75 aniversari de la creació de l'organisme internacional. La casualitat ha volgut que aquest aniversari coincidís amb la pandèmia de la covid-19, i, pot ser que a conseqüència d'ella, amb una certa revitalització de la imperiosa necessitat d'una autèntica "governança global".

S’escau recordar que el gran historiador Eric Hobsbawm definia la primera part del segle XX com "l'era de les catàstrofes". Les catàstrofes de la primera part de segle XXI són unes altres, però no menys greus. A més de la mateixa pandèmia del coronavirus, faria esment a les següents catàstrofes dels nostres dies: triple crisi ecològica (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desaparició d'ecosistemes); migracions; desactivació de l'automatisme d'una, com a mínim, certa integració social associada al treball remunerat, i sorgiment de noves formes d'esclavitud; proliferació armamentista i nuclear; pandèmia de violència de gènere; infància sense garantia de supervivència; intensificació de les grans desigualtats de rendes (l'1% més ric de la població té el 45% del total de la riquesa mundial, mentre que 1.300 milions de persones viuen en la més absoluta pobresa), i de les desigualtats ecològiques (una nova recerca conjunta d'Oxfam i l'Institut del Medi Ambient d'Estocolm (SEI) revela que la desigualtat extrema de les emissions de carboni en les últimes dècades és el principal desencadenant de l'actual col·lapse climàtic).

Davant aquesta situació, i malgrat haver tingut evidents èxits en aquests setanta-cinc anys d'existència -entre els quals destacaria l’haver fet inversemblant una tercera guerra mundial, i l'establiment, a través dels drets humans, d'un estàndard ètic comú que serveix per legitimitzar (o no) les pràctiques dels Estats, i de les organitzacions de tota mena-, l'ONU té molts problemes per jugar un veritable i eficaç paper de governança global. En la resolució aprovada en l'Assemblea General del 75 aniversari es reconeix, entre altres greus manques, que és una organització poc eficaç, amb una arquitectura institucional anacrònica que reflecteix l'ordre internacional sorgit fa tres quartes parts de segle, que els interessos nacionals continuen jugant un paper preponderant en els processos de presa de decisions importants, que el Consell de Seguretat no ha evolucionat pràcticament gens (es manté el "poder de veto" dels cinc membres permanents, és a dir dels Estats Units d'Amèrica, la Xina, França, Rússia, i el Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord) la qual cosa representa una grandiosa pèrdua de credibilitat per a l'ONU, que encara ara li manquen mecanismes coercitius que permetin traduir les seves resolucions en accions i les seves recomanacions en mesures aplicables, i, tot s'ha de dir (encara que l'esmentada resolució no ho digui), que ha sigut incapaç de finalitzar amb èxit alguns processos de descolonització com, per exemple, el del Sàhara Occidental.

I, tanmateix, pot ser que ara més que mai, es necessita més cooperació internacional, és a dir, un autèntic "govern democràtic mundial". És una necessitat que les opinions públiques semblen compartir (Pew Research Center, en la seva darrera enquesta mundial sobre la perspectiva ciutadana de l'ONU, mostra que el suport a l'organisme internacional continua sent importantíssim), però, al mateix temps, està molt estesa (vegeu enquesta global, el Gallup Survey) l'opinió que l'ONU no està responent amb eficàcia a molts dels problemes que la humanitat enfronta ara mateix.

"Per primera vegada en la història la idea d'humanitat és una realitat. Ja estem tots en el mateix vaixell. Però, allò que ens falta són els rems i els motors que puguin portar aquest vaixell en la direcció correcta" diu Zygmunt Bauman en la pel·lícula "In the same boat". Com sempre el savi Bauman tenia raó. Però mentre el savi assenyala la lluna, els necis –capitanejats per un tal Donald Trump- miren el dit.