divendres, 2 d’octubre del 2020

Renda Bàsica Incondicional, ara a Europa

Publicat originalment a Diario de Mallorca (01-10-2020)

 

D'ençà del proppassat vint-i-cinc de setembre es pot signar (ho podeu fer clicant a https://eci-ubi.eu) la "Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per a la Renda Bàsica Incondicional". Perquè la Comissió Europea prengui en consideració la iniciativa, és necessari que li donin suport un mínim d'un milió de ciutadanes i ciutadans de la Unió Europea en un període d'un any. Seran, sens dubte, dotze mesos per exercir el dret de participació com a ciutadania europea, i, alhora, per a aprofundir en el debat -ara un debat paneuropeu- sobre la Renda Bàsica Incondicional (RB).

Fa temps que arreu d'Europa hi ha un esponerós moviment social a favor de la RB que, a les primeres setmanes de la pandèmia de la covid-19, revifà amb la petició d'una "Renda Bàsica de Quarantena", és a dir, una mena de RB d'urgència per a fer front a l'emergència social què subsidis condicionats, com ara l'Ingrés Mínim Vital, són del tot inservibles per fer-ho. El fracàs per a prevenir el risc de pobresa i/o d'exclusió social de la panòplia de rendes mínimes amb condicions era sobradament conegut. Amb l'IMV ens ha fet a mans l'evidència que ni tan sols aconsegueixen auxiliar a totes les persones extremadament necessitades. Però la demanda de RB no s'ha entotsolat en les urgències. Han sorgit, com mai, manifestos impulsats per institucions de recerca, persones de l'acadèmia, intel·lectuals, activistes dels àmbits cultural, ecologista, sindical, feminista, del treball social, LGTBI, de defensa de la salut, etc.

I ara arriba aquesta Iniciativa ciutadana europea que, a parer meu, té un gran valor pedagògic en definir molt bé el concepte de RB que, per vessa intel·lectual, encara ara molts polítics, sindicalistes, opinadors... segueixen confonent amb els subsidis condicionals, és a dir, amb les rendes per a pobres que generalment són pobres rendes. Les impulsores de la ICE afirmen que la RB proposada "no substitueix l'Estat del Benestar, sinó que el completa i transforma, fent-ho passar d'un Estat del benestar compensatori a un Estat del benestar emancipatori", i, alhora, la defineixen entorn dels quatre criteris següents:

I.- Universal: es paga a totes les persones sense control dels seus recursos econòmics. No està subjecta a límits d'ingressos, estalvis o propietats. Qualsevol persona, amb independència de la seva edat, ascendència, nacionalitat, lloc de residència, professió, etc., té dret a rebre-la.

II.- Individual: tots –tota dona, tot home, tot nin o nina- té el dret individual a la RB per ser l'única manera de garantir la privacitat i evitar el control d'altres persones. La RB serà independent de l'estat civil, la cohabitació o la composició familiar, i dels ingressos o els béns d'altres membres de la llar o de la família. Això permet a les persones decidir per si mateixes.

III.- Incondicional: com a dret humà i legal, la RB no estarà subjecta a cap condició prèvia, ja sigui l'obligació d'acceptar una ocupació remunerada, demostrar la disposició a treballar, participar en un servei comunitari, o comportar-se d'acord amb qualssevol rols de gènere.

IV.- Suficient: el seu import ha de bastar per a aconseguir un nivell de vida digne, i d'acord amb el nivell social i cultural del país en qüestió. Ha d'impedir la pobresa material, i obrir la possibilitat de participar en la societat. Això significa que l'import net de la RB ha de ser, almenys, superior al nivell de risc de pobresa segons les normes de la UE, que correspon al 60% de la denominada renda mitjana neta equivalent. Als països on la majoria de la població té baixos ingressos, i, per tant, la renda mitjana és baixa, a l'hora de determinar l'import de la RB ha d'utilitzar-se un valor de referència alternatiu (per exemple, una cistella de béns i serveis) que garanteixi una vida digna, la seguretat material i la plena participació en la societat.

Òbviament, una RB d'aquestes característiques ha de ser part d'una política de justícia fiscal, altrament dit, per a la seva viabilitat econòmica és imprescindible equilibrar la riquesa. I, encara, dues obvietats més: La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que coment és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE) -un instrument programàtic de la societat civil internacional dirigit als actors estatals, i a altres fòrums institucionalitzats per a la cristal·lització dels drets humans en el nou mil·lenni-, que a l'article 1.3 proclama "El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal, assegura a tota persona, amb independència de la seva edat, sexe, orientació sexual, estat civil o condició laboral, el dret a viure en condicions materials de dignitat. Amb aquest fi, es reconeix el dret a un ingrés monetari periòdic incondicional sufragat amb reformes fiscals i amb càrrec als pressupostos de l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre resident de la societat, independentment de les seves altres fonts de renda, que sigui adequat per permetre-li cobrir les seves necessitats bàsiques". I, alhora, és coherent amb el futur immediat de l'ocupació post pandèmia coronavírica. Com digué Zygmunt Bauman: "Cal deslligar l'ocupació de la supervivència".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada