Publicat
originalment a dBalears (30-07-2023)
El proppassat dijous,
27 de juliol, es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al
segons trimestre d'enguany. És un trimestre important pel que fa a l'anàlisi de
la situació sociolaboral en un model econòmic, com el de les Illes Balears, que
manté el seu component
estructural d'estacionalitat. El tercer trimestre
de l'any és el de les festes de pasqua i l'inici de la "temporada
turística". Per això, qualsevol comparació amb una mica de rigor i seny
s'ha de fer en relació amb el mateix trimestre d'anys anteriors.
Les dades més
rellevants són les següents: 1. La població activa (conjunt de la població en
edat, condicions, i voluntat de treballar) se situà en 689.600 persones
(superior en un 2,1% en relació amb
l'any 2022). 2. El total de població ocupada (és a dir, les persones que en el
moment de ser enquestades havien treballat a canvi d'una remuneració almenys
una hora) va ser de 640.300 persones (4,6% d'increment interanual). La taxa
d'ocupació passa del 59,3% en 2022, al 60,4% enguany. 3. La població
assalariada creix entorn del 7% en passar de 506.400 a 545.100 persones. 4. La
taxa d'atur decreix interanualment passant del 9,3% del segon trimestre de
l'any anterior, al 7,2% del 2023.
Ara bé, allò que no es
pot menystenir és que el creixement
poblacional sembla no tenir aturador (de 1.032.000 persones de 16 i més anys el
segon trimestre de 2022 a 1.060.700 en
2023). El funcionament de l'aparell productiu de monocultiu turístic no entén
de límits, ni dels perills de sobrepassar les capacitats de càrrega d'un
territori insular fràgil. És la lògica del model politicoeconòmic de
"business-friendly" sense complexos: Tot pel negoci. Les
"externalitats" ecològiques, de desigualtat i injustícia social, de
les males condicions laborals, són això: externalitats secundàries que fan
nosa.
En l'anàlisi
oficial d'aquestes dades de l'EPA, el conseller d'Empresa,
Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, tot seguit de valorar-les com
a "molt positives" agraí, sense despentinar-se, al teixit empresarial
la seva empenta i compromís amb la creació d'ocupació.
Ho agraeix com si el
teixit empresarial fos una xarxa d'ONGs dedicada al bé comú al marge de
l'augment de benefici empresarial i de la retribució a l'accionariat. En una
economia social de mercat decent hi ha altres agraïments a fer. Les democràcies
sustentades únicament en criteris i valors empresarials (pro-empresa) són
figues d'un altre paner que haurem de comentar en una lata ocasió
En qualsevol cas, ho
són "molt positives" les dades de l'EPA que comentam? N'hi ha una
dada de la qual se'n xerra molt poc, però que és clau: Una de cada quatre
persones assalariades a les Illes Balears té una antiguitat a l'empresa
inferior a un any. Un indicador del pes de les inseguretats i precarietats
laborals a casa nostra.
Sembla que en menjarem
per pa i per sal d'anàlisis de la situació sociolaboral descaradament
"business-friendly". No quedarà més remei que insistir tossudament en
l'anàlisi alternatiu: les xifres seran bones en la mesura que el treball
remunerat guanyi capacitat d'integració social. Altrament dit, seran bones quan
la pobresa laboral esdevingui en un mal record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada