Amnistia

Publicat originalment a dBalears (01-10-2023)

Tan sols ha començat l'atac per terra, mar, i aire de l'univers neoconservador contra una possible amnistia de la qual, sigui dit de passada, encara no es coneixen els detalls.

Que l'Associació de Fiscals (AF), que és majoritària en la carrera fiscal i d'ideologia conservadora, hagi enviat una carta als comissaris europeus Věra Jourová (vicepresidenta i comissària de "valors i transparència") i Didier Reynders (comissari de justícia) demanant que posin totes les traves possibles a una eventual amnistia a les persones afectades per la repressió judicial del procés independentista català, o que la jerarquia espanyola de l'Església catòlica -la Conferència Episcopal Espanyola- s'hagi posicionat contra aquesta possible amnistia, són els lleugers entremesos del sagramental que armarà l'estat profund (el que els anglosaxons anomenen "deep state"), contra aquesta, sembla que segura, amnistia.

Cap novetat. El fet estrany seria que la coalició de totes les terminals de la reacció nacionalista espanyola, no tragués el "Sant Cristo Gros". "Ladran, luego cabalgamos", en expressió castellana inadequadament atribuïda a Cervantes.

D'ençà que Òmnium engegà, fa ja molt temps, la campanya a favor de l'amnistia, està molt clar que "l'amnistia és el primer pas per desjudicialitzar la política i començar a dibuixar la solució al conflicte polític" (Òmnium dixit). La garantia de llibertat i l'absència d'amenaça de repressió judicial per una qüestió de posicionament ideològic-polític és un requisit –disculpin la redundància- prepolític.

Sense conèixer els detalls (justificació motivada, abast de les persones amnistiades, etc.) em resulta impossible no tenir alguns dubtes. Per exemple: ¿Serà una "amnistia política" dels possibles delictes de les persones responsables de les clavegueres de l'estat contra l'independentisme català? ¿Què passarà amb les eventuals responsabilitats legals associades a espionatge mitjançant el Pegasus? En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta necessària –per raons humanitàries i polítiques- amnistia.

Avui, a 6 anys de l'1 d'octubre de 2017, s'escau recordar que allò va ser una de les més massives mobilitzacions de desobediència civil mai vista. És, per tant, oportú recordar cada una de les nou fal·làcies sobre la llei i l'ordre que Howard Zinn explica en el llibre intitulat "Desobediència i democràcia". En el pròleg, Xavier Antich ens recorda que Hannah Arendt, en el seu text clàssic sobre la qüestió (publicat el 1970, només dos anys després del llibre de Zinn), explica: "la desobediència civil sorgeix quan una quantitat significativa de ciutadans es convenç que els canals utilitzats tradicionalment per a aconseguir els canvis ja no estan oberts, o que a través d'ells no s'escolten ni s'atenen les seves queixes, o que, al contrari, és el govern qui unilateralment impulsa els canvis i persisteix en una línia la legalitat i constitucionalitat de la qual desperta dubtes greus".

Amnistiar a les víctimes de la repressió del legítim dret a la desobediència civil massiva, que culminà amb l'1 d'octubre de 2017, és de lesa democràcia i, alhora, imprescindible per barrar el pas de l'extrema dreta al govern del Regne d'Espanya, i donar una oportunitat a una legislatura espanyola per a, si més no, poder intentar resistir els embats de l'ona reaccionària que avança arreu d'Europa. No és poca cosa!