dissabte, 21 d’octubre del 2023

Quan plou sobre mullat


Publicat originalment a dBalears (15-10-2023)

Aquestes ratlles van d'aniversaris, de llibres llegits, i de la gosadia de comentar llibres encara no llegits. Comencem pels aniversaris: L'11 de setembre d'enguany s'han complit cinquanta anys d'un terrible fet històric. El del cop d'estat de Pinochet (amb l'estratègica col·laboració de Henry Kissinger) contra el president xilè Salvador Allende. L'enderrocament violent del govern de la Unidad Popular i l'assassinat del Compañero Presidente va ser l'inici de l'aplicació a gran escala d'un dels primers programes neoliberals. Enguany és, idò, també el cinquantè aniversari de la bogeria turbo capitalista aplicada a Xile de la mà dels Chicago Boys.

A parer meu, el llibre que millor explica la gènesi, desenvolupament, i esdeveniment en ideologia ecumènica del neoliberalisme, és, encara ara, "Breve historia del neoliberalismo" de David Harvey. Un llibre publicat en castellà (crec que, malauradament, no s'ha fet cap edició en català) per Editorial Akal l'any 2015, i que va tenir força difusió en els àmbits acadèmics i de l'activisme. Record haver comentat el llibre de Harvey a una no gaire concorreguda assemblea del 15-M a la palmesana plaça d'Espanya. Discutia amb un jove activista molt crític amb el moviment sindical en general, i molt radical en el qüestionament de qualsevol paper del factor treball –de la classe obrera- en la construcció d'un nou subjecte de canvi. Em record intentant temperar, amb poca fortuna, el furor del jove activista amb arguments de David Harvey que definia el neoliberalisme "com un projecte polític dut a terme per la classe capitalista corporativa que se sentia profundament amenaçada tant políticament com econòmicament cap a finals de la dècada de 1960 i en dels setanta. Volien implantar desesperadament un projecte polític que posés fre al poder del treball". El jove activista es va quedar amb el seu rotllo sobre la "nova política" (sic) i el caràcter transformador de l'emprenedoria (sic doble).

El cas és que Icaria Editorial acaba de publicar el llibre intitulat "Quan plou sobre mullat. 50 anys de neoliberalisme, crisi rere crisi". És un d'aquests llibres no llegits encara (però encarregat a la llibreria). No obstant això, goso esmentar-lo donada la solvència de la seva autoria corporativa, l'Observatori DESC, la expertesa  dels autors i autores que hi participen, i la importància dels temes tractats.  Com podeu comprovar aquí, sembla un volum de recomanada lectura. Calia recordar que aquest 2023 ja són, tal com Clara Rivera i Ernest Gutiérrez titulen la introducció del volum, "cinc dècades d'ofensiva neoliberal contra els drets socials, la democràcia i la vida".

Per un altre costat, s'anuncia nou llibre de Yanis Varoufakis. En castellà es publicarà el febrer del 2024 però ja està disponible en  anglès. El títol serà "Tecnofeudalismo. El sigiloso sucesor del capitalismo", i segurament serà polèmic. Varoufakis ha començat la promoció del llibre  afirmant que "el capitalisme està mort i que el nou ordre és una economia tecno-feudal". És, òbviament, un llibre no llegit, i, per tant, fa mal opinar del seu contingut. Però la solvència intel·lectual de Yanis Varoufakis, especialment, en matèria econòmica i de capacitat d'anticipació d'anàlisi de les dinàmiques del capitalisme realment existent, està fora de tot dubte. El títol del llibre i el comentari abans transcrit pot fer arrufar el nas. Però recordo que vaig arrufar el nas quan el 2012 Varoufakis anuncià el seu llibre intitulat "El minotauro global", i, una vegada llegit, esdevingué en un text imprescindible per entendre les dinàmiques del neoliberalisme global.

Sigui com sigui, ja va bé que, després de cinquanta anys de ploure sobre banyat, de viure en societats d'aclaparadora ideologia neoliberal, hi hagi llibres que combatin, en expressió de Mark Fisher a Realisme capitalista, "la impotència reflexiva", que ens siguin útils en la recerca d'altres formes de resistència que tan encertadament ens suggereix Silvia Federici a Reencantar el mundo. El feminismo y la política de los comunes.

Per cert, reencantem Mallorca fent que la Contracimera Social del Turisme i la manifestació amb el lema “Menys turisme, més vida” sigui un rotund èxit. Fem que no segueixi plovent neoliberalisme turístic sobre mullat!


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada