Publicat originalment a dBalears (02-08-2026)
Molt s'ha escrit
sobre el grandiós èxit de la manifestació del passat diumenge 26 de juliol,
convocada per Menys Turisme, Més Vida. L'impacte i repercussions duraran molt
temps, i, probablement, es continuarà escrivint i debatent sobre això. Em
permet avançar tres idees, que em semblen fonamentals:
I. La gran
assistència de manifestants del 26-J va ser un espectacular èxit de
convocatòria que té un significant transcendental: En amplis sectors de la
societat ha calat el missatge contingut en el manifest que es va llegir al
final de la manifestació. Concretament, ha calat que "El decreixement
turístic és ja una condició ineludible per a garantir uns serveis públics
dignes i ajustats a les necessitats de la població, la pervivència de la
cultura i la llengua pròpies, habitatge per a viure i no per a especular, menys
desnonaments, menys racisme, millors condicions laborals, la indispensable i
urgent protecció del territori, la terra fèrtil, els recursos naturals i la
biodiversitat, espai públic per a viure i no per a fer-hi negoci, més sobirania
en les decisions que afecten el nostre futur marcat per la crisi climàtica i
ecològica global, més descans, més salut, i més justícia social. En definitiva,
estam convençudes que menys turisme és més vida". Ha calat el contingut
antisistèmic que representa el missatge de Menys Turisme, Més Vida. La del 26-J
no va ser una manifestació únicament contra unes polítiques concretes de
PP-Vox, va ser una esmena a la totalitat al model econòmic de tot i més
turisme.
II. Els indicadors
macroeconòmics i microeconòmics, de precarietats, de pobresa laboral i vital,
de condicions de vida... ens indiquen que cada vegada és menys agosarat afirmar
que Mallorca es consolida com una illa amb un model social propi d'una "zona
de sacrifici". És a dir, un model de societat de territori habitat que
sofreix permanents impactes socioambientals negatius per als residents a
conseqüència d'una activitat industrial -en aquest cas el monocultiu turístic-
altament contaminant i precaritzadora que, originalment, va funcionar com una
promesa de millora de les condicions econòmiques i de desenvolupament de la
comunitat local.
L'experiència,
sobretot a Llatinoamèrica, diu que en les "zones de sacrifici"
històricament s'han generat forts moviments de protesta contra el capitalisme
extractivista i a favor de la vida digna per part de les poblacions locals.
Aquest és el context en el qual cal interpretar la històrica manifestació de
diumenge passat.
III. L'intent
de criminalització del moviment, des de l'atac exageradament violent a la
publicació de l'anomenat "Manual d'acció contra la turistificación",
passant per la detenció de les
activistes de Santa Maria, fins a l' "A por ellos" del final de la
manifestació, no pot esvair-se amb el temps. Hauria de perdurar la ràbia i la
indignació i mantenir la mobilització en demanda de responsabilitats
polítiques, administratives i penals. I, és clar, en exigència de la derogació
ja de la Llei Mordassa. Aquesta és, també, una baralla contra la turistificació
de la nostra societat perquè un dels efectes del règim de turistificació és la
desdemocratització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada