Publicat originalment a dBalears (24.09-2026)
Antoni Tarabini va
ser moltes coses: un sociòleg que ens va ajudar a conèixer millor la nostra
societat; un bon articulista i millor comunicador i polemista; una persona
plena de curiositats i esperit crític; un home fidel a les seves idees
progressistes i partidàries... Però, si l'hagués de definir en poques paraules,
diria que va ser un socialdemòcrata –no exactament un entusiasta del
socialneoliberalisme- que estimava aquesta terra. La seva persistent vocació
d'estudiar i interpretar la realitat de les Illes Balears, de conèixer les
percepcions de la nostra gent i donar-les a conèixer, d'analitzar les diverses
problemàtiques de casa nostra i la recerca de possibles alternatives, era la
seva forma d'estimar-la. Ell va demostrar quant important és conèixer, encara
que sigui per aproximació, la realitat per a transformar-la a millor.
La meva relació
professional amb Antoni Tarabini em va permetre reinventar-me. De més de tres
dècades de sindicalista, a quasi deu anys d'analista sociolaboral a la Fundació
Gadeso. D'opinar de tant en tant sobre qüestions sindicals, a tenir una secció
fixa diària anomenada "A babord" en el digital El Periscopi, que
Tarabini va posar en marxa com autentica àgora plural. La comunicació i la
pluralitat eren qüestions fonamentals per a Antoni Tarabini. Solia dir que
"allò que es fa o allò que es pensa, si no es comunica no existeix".
La pluralitat comunicativa seriosa (no les notícies falses, ni la dictadura de
l'algoritme d'avui en dia) que predicava Tarabini, sempre la vaig interpretar
com a part de la seva profunda convicció democràtica.
Personalment, li
agrairé sempre que, a partir de 2011 -i fins a gairebé la meva jubilació
avançada l'any 2019- em permetés posar en marxa, en el marc de la Fundació
GADESO, l' "Observatori del mercat de treball de les Illes Balears",
i dues publicacions digitals: "Panorama Sociolaboral Gadeso" i
"Temes Socioeconòmics Gadeso". Tot plegat, ens va permetre filar prim
-tant com vam poder- en les anàlisis del mercat laboral Illenc. Va fer possible
que fóssim pioners a casa nostra en parlar de treballadors i treballadores
pobres (que, amb el temps, ha esdevingut en un fet estructural); reflexionar
sobre les múltiples i polièdriques precarietats laborals, socials i vitals;
analitzar fenòmens com ara els dels
"autònoms proletaritzats" o el dels "inocupables" (persones
desocupades de molt llarga durada), d'escenaris de creixement sense ocupació,
d’ “empresaris precaris", dels indicadors claus de descohesió social, etc.
Vam posar en circulació una visió crítica de les metodologies dels principals
indicadors del mercat laboral. La curiositat de Tarabini era inesgotable.
La iniciativa
d'Antoni Tarabini va possibilitar que es publiqués en els anys 2014, 2015, i
2016 l'Anuari del Turisme de les Illes Balears, una publicació amb una
participació de la plural expertesa balear en matèria turística. Personalment,
hi vaig poder participar tot reflexionant sobre el possible escenari de
creixement sense ocupació del turisme en el context del període d'aguda crisi
(2008-2013), les clàusules laborals i d'ocupació en la normativa turística de
les Illes Balears, i sobre els límits socials i ecològics de la
desestacionalització turística. Antoni Tarabini em va donar la gran oportunitat
de coordinar l'Anuari del Treball de les Illes Balears de 2016 -el primer i,
malauradament, únic publicat- que, amb un plural panell d'experts i expertes,
ens va permetre, entre altres coses, reflexionar sobre una qüestió clau encara
ara: com recuperar la garantia del caràcter inclusiu del treball remunerat.
Potser van ser unes publicacions que ara serien més necessàries que mai. En
aquesta terra ens falten molts Tarabinis.
Moltes gràcies, Toni. Molts i moltes t'enyorarem!
