REFORMA LABORAL, CONFUSIÓ CALCULADA?
La setmana passada el Govern del Sr. Zapatero va fer públic el segon document sobre la reforma laboral que a l’àmbit del diàleg social estatal es pretén acordar amb sindicats i patronals. Com és habitual, un document d’aquestes característiques va suscitar una forta repercussió mediàtica i tota mena de comentaris. Aquest document de 12 d’abril és un intent cap a la concreció del document anterior, del 5 de febrer, i ambdós es poden considerar com a conseqüència de la denominada “Declaración para el impulso de la economía, el empleo, la competitivad y el progreso social” signada el 29 de juliol de l’any 2008. Convé no perdre aquesta perspectiva i seqüència de documents, per tal d’entendre millor la dinàmica de negociació.
Deia que el document de la setmana passada intentava concretar l’anterior. No ho han aconseguit. El seguit de matisacions del Govern mateix ‑amb la intervenció del president Zapatero inclosa‑ demostren tot el contrari. No podia ser d’altra manera ja que el text és equívoc i confús, excepte en dues coses. La primera és la contextualització en el pla d’austeritat pressupostària; en aquest sentit el document és claríssim en advertir que el Govern “ha reiterado la necesidad de enmarcar estas actuaciones en el contexto del plan de austeridad presupuestaria recientemente aprobado por el Consejo de Ministros”. La segona és especialment important per les Balears, ja que en l’únic apartat que fa referència al Treball Fix Discontinu manté els equívocs i les confusions, excepte quan diu que el que es faci es farà “sin afectar a la actual protección por desempleo”. Més clar, l’aigua!
Més enllà d’aquestes dues coses molt claretes, el document és interpretatiu, i amb aquest marge d’error jo interpreto el següent:
1.- Hi ha possibilitats d’un acord ràpid sobre les actuacions per revisar l’actual política de bonificacions a la contractació. Tot i que aquest possible acord no esgotaria el debat, ja que el document mateix admet que les qüestions relatives a les bonificacions relacionades amb els sectors de futur en una economia sostenible o en un determinat tipus d’empresa d’una certa grandària, necessiten d’un debat més reposat.
2.- També es poden assolir acords en la reducció temporal de jornada i, amb algunes importants matisacions i concrecions, no hi ha d’haver problema per acordar les actuacions que afavoreixin l’ocupació de les persones joves.
3.- Difícilment hi pot haver acord sobre la legalització de les “Agències privades de col·locació amb ànim de lucre” mentre no es desenvolupin totes les potencialitats dels serveis públics d’ocupació.
4.- No hi haurà acord en matèria de contractació fins que es resolguin, com a minim, els següent temes: a) L’ampliació dels col·lectius als que es pugui aplicar el “contracte de foment de la contractació indefinida” –el famós contracte amb una indemnització de 33 dies per any per acomiadament per causes objectives‑ és podrà fer, en qualsevol cas, si no hi ha rebaixa del cost de l’acomiadament per causes no objectives; b) El contracte per obra o servei ha de desvincular-se de la finalització de la subcontracta, per ser considerat una causa d’acomiadament individual o col·lectiu per causes econòmiques i, per tant, més barat; c) Ha de quedar totalment consolidada la tutela administrativa i judicial en els processos d’acomiadaments. En relació al primer tema, el document del Govern diu tol el contrari, i sobre els altres dos temes crea molts de dubtes i males interpretacions.
Però... ja ho he dit, el document és tan interpretable que jo podria anar errat.
