dimarts, 2 d’abril del 2013

Els curtidors de Fes (Marroc)


A la medina de Fes (Marroc) hi ha imatges que palesen les pèssimes condicions  de treballs.
 La dels curtidors són medievals!
Fotos, març 2013
 
 

dilluns, 18 de març del 2013

Retallar (pensions) sense complexos


El meu comentaria de 18.03.2013 a www.elperiscopi.com

 
"Vindrà la nit del gran misteri
i haureu de treballar fins que el darrer
toc de sirena us alliberi."

 
Aquesta estrofa, de La fàbrica de Miquel Martí i Pol,  expressa molt bé el sentit  profund de la reforma de les pensions que, a traïció, aprovà el Govern de Mariano Rajoy en el Consell de Ministres del divendres 15 de març de 2013 i que el BOE publicà dissabte següent. Ens volen treballant fins a darrera hora i, a ser possible,  amb un treball devaluat que no porti a cap alliberament material. És a dir,  ens volen treballant fins al final de la vida (la nit del gran misteri) i amb sous de treballadors i treballadores pobres de solemnitat.

El Reial decret-llei 5/2013, de 15 de març, l’han anomenat, amb tot el cinisme del món,  de “mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu”. Ens pixen a sobre i diuen que plou!  El Govern de Rajoy sembla tenir al·lèrgia a qualsevol instància de consens social o polític que tendeixi a minorar les desigualtats,  a repartir amb certa equitat els sacrificis de la crisis.  Sense  cap complex, es carreguen el Pacte de Toledo, i amb la seva majoria absoluta  escometen  una nova agressió a les persones de menors recursos. La pendent a la descohesió social sembla irremeiable. No pot ser irremeiable la construcció  d’una veritable  alternativa electoral.

Sense entrar en tecnicismes allò aprovat es pot resumir de la següent manera:

Primer: Un nou enduriment de la jubilació anticipada amb l' increment del coeficient reductor de la pensió i, per tant, amb el resultat d’unes quanties de misèria. Sembla voler-se castigar als treballadors que han estat expulsats del mercat de treball. Per contra els que tenen carreres de cotització de 33 i més anys, la reducció és relativament  menor.  Però,  amb la Reforma laboral de 2012 quantes persones treballadores arribaran a acumular trenta-tres anys de cotitzacions? Quants de Fixos Discontinus de Balears arribaran a tenir quasi 12.000 dies cotitzats?

Segon: Nova, i gairebé definitiva, estocada a la jubilació parcial. Es limita el percentatge de jubilació al 50 per 100, s'exigeix una carrera de cotització de 33 anys, i es compliquen les condicions del “rellevista”. A la pràctica, excepte en el sector de l'automòbil (pressió dels lobbys d’aquest important sector?),  les condicions són tan draconianes que invalida aquesta modalitat de jubilació. És un retrocés social important. Si no recordo malament,  va ser Jacques Delors qui digué que a Europa la jubilació hauria de concebre’s com un procés i no com un succés. Era una altra Europa, és clar.

Tercer: En la practica  s’elimina el subsidi per a majors de 55 anys. El deixa en una qüestió residual.  Això és gravíssim ja que aquest subsidi és el principal recurs de protecció social que té la gent treballadora  que ha estat acomiada al final de la seva vida laboral.  Suposa,  en la majoria dels casos,  l’única  font d'ingressos i cotització fins la data de jubilació. El RDL 5/2013 converteix un dret individual en subsidi i la cotització en una prestació “familiarista”. És un impuls molt seriós a la descohesió social ja que, entre altres coses, provocarà un gran augment del col·lectiu de persones amb pensió de mínima.

En resum, dificultar en extrem l’avançament de la jubilació, fer impossible –excepte per una minoria- la jubilació parcial, augmentar el patiment de la gent treballadora de més de 55 anys i facilitar la compatibilitat entre pensió i treball assalariat són les claus d’aquesta nova peça del nostre Estat del Benestar cremada a l’altar de l’austeritat imposada autoritàriament.

Una pregunta final: aquest paquet de mesures  per gairebé obligar la continuïtat de la vida laboral dels treballadors i treballadores de major edat, forma part de l’estratègia contra l’atur de la gent jove? Ja deia jo que més que estratègia d’ocupació juvenil em semblava una intenció de  precaritzar el treball i la vida del jovent.

dissabte, 16 de març del 2013

La honorabilidad del banquero

OPINIONS QUE M'INTERESSEN ESPECIALMENT

José María Mena
 
 
El gobierno de Rodríguez Zapatero, estando ya en funciones, a la puerta de las elecciones en que fue derrotado, indultó al banquero Alfredo Sáenz. Le indultó añadiendo una coletilla al decreto de indulto que decía así: “…quedando sin efecto cualesquiera otras consecuencias jurídicas o efectos derivados de la sentencia, incluido cualquier impedimento para ejercer la actividad bancaria”. Sorprendía, y sorprende, que se añadiera esa coletilla, porque nunca se había hecho una cosa semejante. Ahora, hace unos días, el Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso-Administrativo) ha dicho que esa coletilla es ilegal, y ha ordenado que se deje sin efecto.

La sentencia no tiene desperdicio. El varapalo al exceso insólito del Gobierno es memorable. Su argumentación, impecable.
Se daba la circunstancia de que la benévola condena impuesta a Sáenz tenía un efecto grave, externo al proceso y al Código Penal. Sáenz, al ser un delincuente condenado, perdía su condición de persona honorable. Y sin esta condición no podía dedicarse a la actividad bancaria. Ello es así porque el Real Decreto 1245/1995, que regula la creación de bancos, establece que es necesaria la honorabilidad para ejercer la profesión de banquero. Define la honorabilidad comercial y profesional como la observancia de una trayectoria personal de respeto a las leyes que regulan la actividad económica y la vida de los negocios, así como las buenas prácticas comerciales, financieras y bancarias. Y añade el Real Decreto que carecen de honorabilidad quienes tengan antecedentes penales por delito doloso.
Esta era la severa consecuencia de la benigna condena. Era un delincuente. No era honorable. No podía dedicarse a lo suyo. Por eso el Gobierno saliente acudió en su socorro, con el indulto y su coletilla. No solo le indultó la pena. Además, pretendió hacerle honorable. Y el actual Gobierno, ahora acorde con la herencia recibida, también. El Abogado del Estado, dependiente jerárquicamente del gobierno, ha defendido a Sáenz en el pleito, sosteniendo la pretendida legalidad de la coletilla del indulto.
Sáenz y el Abogado del Estado dicen que si el gobierno puede indultar la pena también podrá indultar las consecuencias de la pena, porque la facultad de proponer indultos es discrecional del gobierno. Pero no es así, exactamente. El argumento del tribunal es muy sencillo. Recuerda que la Ley del Indulto concede al Gobierno la facultad de proponer el indulto “conforme a la ley”. El Gobierno no puede actuar como un poder ajurídico, al margen de la ley.
Los tribunales, desde luego, no pueden controlar si el gobierno ejerce su facultad discrecional de conceder o no conceder un indulto. Pero sí pueden y deben controlar si, al concederlo, el gobierno actúa según manda la ley que establece lo que se puede perdonar, y lo que no. Y la ley del Indulto es muy clara. El indulto sólo perdona la pena, pero no borra la condena. La condena, además de imponer la pena, declara los hechos, tal como fueron. Eso fue así, y ya no se borra. Y como fue así, así debe constar en el Registro de Penados. El condenado tiene antecedentes penales. Estos no se pueden borrar, porque si volviera a delinquir, sería necesario tenerlos presentes, a efectos de posible reincidencia. Y como tiene antecedentes penales, no es honorable.
El Real Decreto que exige la honorabilidad para ser banquero no es una ley penal. El “deshonor bancario”, por lo tanto, solo es una consecuencia bancaria de la condena, pero no es una pena, y por ello no puede ser indultada. Por eso el Supremo ha dejado sin efecto la insólita coletilla del indulto.
Pero que nadie se alarme ante una decisión judicial favorable a la ética bancaria. El Gobierno ya tiene preparada una reforma del Real Decreto, que suprime la exigencia de carecer de antecedentes penales para ser banquero, y la sustituye por una extensa lista de requisitos que parece redactada por Sáenz. Se podrá ser delincuente y banquero, sin complejos.
 José María Mena es exfiscal jefe del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.
 
El País, 16.03.2013