Els dies 18 i 19 d'aquest mes de
novembre es va desenvolupar, a la Facultat d'Economia i Empresa de la
Universitat del País Basc a Bilbo, el XVI Simposi de la Xarxa Renda Bàsica
(XRB). Avancem que aquests simposis són la reunió anual de la secció oficial en
el Regne d'Espanya de l'organització internacional Basic Income European Network (BIEN), és a dir, de la XRB. En
aquests Simposis es debat multidisciplinàriament -encara que predomina el debat
acadèmic, hi participen molts i moltes activistes- sobre la proposta de Renda
Bàsica Incondicional, i s'aprofita la trobada per tractar els assumptes de
l'associació (renovació, si s'escau, de la junta directiva, estat de comptes,
pla de treball anual, etc.).
Diguem ràpidament que la Renda
Bàsica Incondicional (RBI) és una assignació monetària pagada per l'Estat a
cada membre de ple dret de la societat o resident acreditat, fins i tot si no
vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és rica o
pobre, o, altrament dit, independentment de en què puguin consistir altres
possibles fonts de renda, i sense importar amb qui es convisqui. Per tant, la
RBI res té a veure amb la panòplia de rendes de garanties d'ingressos
condicionals, com ara la Renda Social de les Illes Balears. Tampoc té res a
veure amb les polítiques d'Impost Negatiu sobre la Renda. És a dir, res té a
veure amb els estigmatitzants programes per a pobres que, a més -ja sigui pels
escassos recursos que se'ls dedica o pels forts condicionants per tenir-hi
accés a ells-, solen ser pobres programes per a pobres.
Si aquestes línies precedents són
la primera aproximació del lector o lectora a la proposta de Renda Bàsica
Incondicional, segur que li sorgeixen, almenys, els següents dubtes: No serà
això de la RBI una radicalitat d'una colla de friquis? Com pot ser just un
ingrés que l'Estat paga per igual a persones riques i pobres? Una proposta
d'aquesta envergadura, seria viable econòmicament? No seria, la RBI, un
desincentivador per a l'ocupació productiva per a molta gent?
Efectivament la RBI és, per una
banda, una proposta radical perquè garanteix d'arrel a tothom el dret a
l'existència material, i, per tant, és, sens dubte, el millor abordatge a la
necessària reducció de la desigualtat, com demostra, entre d’altres, el
reconegut, i gens friqui, economista britànic Anthony B. Atkinson al seu llibre
"Desigualtat: Què podem fer". De retruc, és una mesura social -que no
exclou a una part de la societat, com solen fer les polítiques socials basades
en subsidis condicionats- contra la pobresa. Per una altra banda, s'ha de
concebre com a part important d'una política econòmica predistributiva (no és
la solució, però és part de la solució) i, per tant, no tots/es guanyen. Les
persones riques i molt riques, via imposts, aporten molt més del que reben. Per
a què se m'entengui millor, i de pas desfer algun perjudici, posem l'exemple
del dret universal i incondicional a la sanitat pública: Veritat que ningú
qualifica d'injust que la persona més rica tingui dret a ella? El que és
important per a què sigui un sistema just (en els termes què Robert Castel
descriu a "La metamorfosi de la qüestió social") és que el balanç de
guanyadors i perdedors sigui just.
En relació als dos dubtes
restants: La viabilitat de la Renda Bàsica Incondicional està sobradament
demostrada. Jordi Arcarons, Daniel Raventós, i Lluís Torrens han fet els comptes i
surten, amb una profunda reforma de l'IRPF, amb major progressivitat, més
equitat i inspirada en el principi de suficiència fiscal .A més de la via de
l'IRPF, hi ha altres vies (altres polítiques fiscals) a explorar per fer
econòmicament viable la RBI.
Finament, abordem el dubte sobre
si la gent voldria seguir treballant si tingués un ingrés que garantís la seva
subsistència material. Els treballs demoscòpics, i alguns estudis sobre casos empírics
demostren que, excepte excepcions, amb una quantitat dinerària de RBI igual o
lleugerament superior al llindar de la pobresa, no es deixarien les ocupacions
productives. Però la RBI sí que produiria canvis substancials, almenys en els
següents àmbits: a) Retribuiria, sense mercantilitzar-lo, el treball
reproductiu. b) Equilibraria la negociació salarial i de condicions de feina
entre l'empresariat i els treballadors/es. c) Eliminaria la principal causa
objectiva (manca del dret garantit a l'existència material) de les situacions
d'explotació laboral, i de les actuals formes d'esclavitud (prostitució,
treball infantil, etc.) I d) Probablement, una tipologia de treballs productius
entrarien -per fi!- en crisi: Els treballs de merda. Per exemple als
que s'ha referit el president d'AC Hotels by Marriot, Antonio Català.
Algú va dir en el Seminari de
Bilbo que no existeix política alternativa sense experimentació. Estic molt
d'acord amb aquesta afirmació! Prengui's, doncs, nota i perdi's la por a la
Renda Bàsica Incondicional. Almenys, estudiem la proposta, debatem-la sense prejudicis,
i sempre recordant que el millor aliment de la por i del desdeny és la
ignorància.
Publicat originalment a dBalears (28-XI-2016)
