Persones majors de 45 anys, aturades i invisibilitzades

Publicat originalment a dBalears ( 07-05-2018)

Fa cosa de setmanes que  l'Associació de Majors Aturats per l'Ocupació de Balears (AMPEB, per les sigles en castellà) va presentar un segon informe sobre la situació de les persones majors de 45 anys en el mercat laboral de les Illes Balears. Aquesta associació té com a un dels seus eslògans el de "No som invisibles". Idò, informes com aquest -i el que presentà l'any passat- contribueixen a combatre la invisibilització del col·lectiu.

Ras i curt: Fins que AMPEB va presentar l'esmentat informe, ¿Algú sabia de l'especial precarietat laboral de la població ocupada que ja ha complit els 45 anys? Fins llavors, gairebé ningú havia parlat de la precarització laboral i vital d'aquestes persones, reflectida, si més no, en baixades de salaris, alta taxa de risc de pobresa i/o risc d'exclusió, o espectacular augment dels contractes de molt curta durada. Fins i tot, gairebé no teníem cap notícia de l'augment de l'atur d'aquest col·lectiu.

Tanmateix, la invisibilització de la realitat esdevé impossible quan la societat civil s'organitza, reivindica, es mobilitza, i ho fa amb coneixement de situació. I cal dir-ho amb força: la situació sociolaboral del col·lectiu que representa AMPEB no és bona. Per a ell, la recuperació macroeconòmica illenca sembla quelcom semblant a un OVNI, és a dir, a un objecte volador no identificat. Vegem algunes dades que així ho confirmen:

a) En el període 2010-2016, el salari mitjà dels i de les majors de 45 anys ha baixat, segons dades de l'Agencia Tributària, el 9,5%, la qual cosa contrasta amb un descens de l'1% del salari total mitjà de la població general. b) L'any 2016 –l'última dada disponible de l'INE- la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) de les persones majors de 45 anys supera en un 5.3% a la general. c) Segons dades de l'OTIB, en el període 2010-2017 els contractes de molt curta durada per a persones majors de 45 anys registrats a les Illes Balears no deixaren de créixer. Els estirabots són espectaculars car els contractes d'1 a 5 dies creixen un 186%, els de fins a 15 dies un 151%, i els de menys d'un mes creixen un 134%. d) Per acabar d'arrodonir-ho, resulta que les dades de l'EPA indiquen que l'any passat la població aturada major de 45 anys ha augmentat un 9,5% en relació a l'any anterior!

Hi ha qui s'entesta a emfatitzar només les baixades de les xifres d'atur i augments d'ocupació, en general, i pel que fa al col·lectiu que comentam. Però, tot i que a l'informe d'AMPEB no es menyspreen aquestes informacions, el punt important és saber si l'atur baixa per desànim de les persones en cerca d'ocupació, per miratges estadístics, o perquè tot plegat (reformes laborals, precarització vital de les persones, retallades dels subsidis de desocupació de les persones majors de 45 i de 55 anys, etc.) potser ens ha conduït a "gaudir" dels pitjors Indicadors de Qualitat del Treball (IQTs) de la història. En definitiva, no crec que un augment d'ocupació, associat a un augment de la pobresa laboral sigui una bona notícia per a la cohesió social i la decència democràtica.

Turbulències en el mercat laboral illenc

Publicat originalment a dBalears (30-04-2018)

El dijous de la setmana passada es va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2018. Les estimacions de l'INE van indicar que hi ha turbulències al mercat laboral Illenc.

Què vull dir amb això? Doncs que, després de bastants trimestres en els que les autoritats autonòmiques no deixaven de bravejar del creixement de l'ocupació i de la baixada de l'atur, aquesta EPA ha estat un bany de realitat prou important. Les dades canten:

1.- La població activa -és a dir, la que vol i està en edat i condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i que, per tant, és classificada com a ocupada o aturada- és, amb 591.800 persones i amb una taxa d'activitat d'un 60.8%, la més baixa dels darrers deu primers trimestres. Mala peça al taler si el mercat laboral illenc perd dinamisme i atractiu. 2.- La població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, és a dir, un +4,7% més que el trimestre anterior, i la taxa d'atur se situa en un 17,42% (un +0,7%.) 3.- La població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%.

Ningú pot al·legar sorpresa. Un mercat laboral amb altes taxes de precarietat té, per la seva pròpia naturalesa, turbulències, que, alhora, són turbulències vitals i socials. Cal insistir que el tret característic per excel·lència del treball remunerat a les Illes Balears és la precarietat. En aquest sentit, paga la pena emfatitzar en la següent dada: L'EPA dels tres primers mesos d'enguany ens informa que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat en un primer trimestre de la població assalariada, amb 101.800 persones afectades, és a dir, el 26% del total. Poca broma, màxim si aquesta temporalitat és, en molts casos, de molt curta durada, i va acompanyada d'una utilització no justificada dels contractes amb jornada a temps parcial!

D'aquella pols [la temporalitat], vénen aquests fangs de descohesió social. Vet aquí dos exemples de les dades de l'Enquesta de Població Activa de dijous passat: Es redueix la taxa de protecció a les persones aturades, que en el primer trimestre del 2018 es va situar en el 31,6%, mentre que fa un any era del 35,7%; i, per una altra banda, es dispara el percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur. Val a dir que, en el primer trimestre de 2018 tal percentatge és del 8,04%, mentre que el trimestre anterior era del 5,56%, i el primer trimestre de l'any anterior del 7,75%.

Benvingut sigui el bany de realitat si serveix per fer menys propaganda, i més treball efectiu per a la consecució d'un marc de relacions laborals en el qual l'estabilitat laboral sigui la norma, i on la pobresa laboral sigui cosa d'un temps passat.

Mirar l'EPA amb ulleres violetes i de la precarietat

Publicat originalment a Diario de Mallorca 30/04/2018

Les dades corresponents al primer trimestre de 2018, que ens va proporcionar l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada el passat 26 d'abril, es poden observar segons les ulleres que es portin. Entre altres, és pot fer amb unes ulleres "neoclàssiques", per fer una lectura, gairebé, exclusivament quantitativa, i seguint els estàndards analítics del mainstream polític i econòmic; amb unes de color violeta per analitzar-la amb la sempre necessària perspectiva de gènere"; o, posem per cas, amb unes ulleres que ajudin a visibilitzar la precarietat laboral i la seva associació amb la precarietat vital de la gent que la pateix.

Doncs bé, les dades del mercat laboral illenc estimades per l'INE s'han comentat suficientment des de la perspectiva quantitativa, posant l'èmfasi en la dada d'una població activa -és a dir, la que vol i està en condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i, per això, és classificada com a ocupada o aturada- de 591.800 persones, que, en termes absoluts, registra en els darrers anys unes variacions a l'alça, però no gaire significatives. I, tanmateix, el fet més important és assenyalar que, pel que fa a la taxa d'activitat, amb un 60.8%, aquesta és la més baixa dels darrers deu primers trimestres. S'escau, doncs, plantejar el següent dubte: ¿Està el mercat laboral illenc perdent dinamisme i atractiu? Per una altra banda, la població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%. Per acabar d'arrodonir aquest grup de dades, que no són precisament per bravejar, l'EPA ens informa que en aquest primer trimestre de 2018, la població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, registrant, en variació trimestral, un +4,7%, i una taxa d'atur (17,42%) que creix un 0,7%.

No obstant això, s'han comentat bastant menys els aspectes que tenen a veure amb el procés estructural de precarització del nostre mercat laboral, una precarietat que, no s'oblidi, és un factor determinant -encara que no únic- del procés d'empobriment d'una part important de la nostra societat. Com quan parlem de precarietat laboral ens referim als homes i dones que, tot i tenir un treball remunerat, no arriben a fi de mes, i que, encara que freqüentin menys les cues del SOIB, sovintegen a les d'organitzacions caritatives, com ara, Càritas, Mallorca Sense Fam, etc., em sembla perillós per a la convivència democràtica, i èticament indecent, qualsevol anàlisi i/o discurs que pretengui aproblematitzar aquesta qüestió.

En aquest sentit, pens que l'èmfasi en l'anàlisi de l'EPA dels tres primers mesos d'aquest any ha de posar-se en el fet que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat de la gent assalariada, amb 101.800 persones afectades (el 26% del total). Amb tota seguretat, aquesta temporalitat té un component molt elevat de temporalitat extrema, car la contractació d'un a cinc dies -que l'any 2017 a casa nostra va arribar al rècord històric, amb 83.894 registres- segueix sent força present. Val a dir que, si no es corregeix aquesta temporalitat extrema, alguns increments salarials, presentats com "històrics" pel repartiment de la riquesa generada en aquesta fase de "recuperació econòmica", poden acabar tenint un efecte molt minso en la millora dels pressupostos familiars.

I, tanmateix, com la precarietat sol tenir cara de dona, fer una anàlisi que vulgui problematitzar el fenomen del precariat és impossible sense posar-se les ulleres violetes. Per tant, anotem, si més no, que el percentatge de dones amb ocupació a temps parcial és del 18,9%, mentre el dels homes tot just arriba al 5,6%.

Sens dubte, els intents d'aproblematitzar la precarietat laboral són una nova forma d'insensibilitat social, i de política d'estruç, que no vol mirar de cara la següent realitat: A les Illes Balears no s'ha modificat substancialment el model econòmic d'especialització, gairebé exclusiva en turisme, però, durant la crisi-estafa, altrament dita Gran Recessió, s'han aprovat dues reformes laborals en la lògica de la degradació del factor treball. Això fa que seguim amb els mals d'un model de creixement basat en ocupacions precàries i salaris baixos. La novetat fonamental és que, com en el seu moment afirmà la Catedràtica de Dret el Treball i la SS de la Complutense de Madrid, i Expresidenta del TC, Maria Emilia Casas, "la norma laboral no crea ocupació, però la transforma". Així doncs, un mercat laboral com l'illenc -ja de per si precari- s'ha anat transformant en turbo-precari. Si volem corregir aquesta deriva, fa falta, entre altres coses, una bona revisió oftalmològica, i un canvi d'ulleres del mainstream que s'entesta a veure que, en matèria laboral, les Illes Balears van bé.