Tornar a sortir als carrers: Palestina llibertat!

Publicat originalment a dBalears (23-03-2025)(  

El 30 de març de 1976 la societat palestina va convocar una vaga general en protesta pel continu robatori de les seves terres per part d’Israel. L'Exèrcit sionista va assassinar a set joves palestins que, val a dir-ho, tenien “ciutadania israeliana”. Els joves assassinats es manifestaven per aturar la confiscació d’Israel de 21.000 dunums (2.100 hectàrees) de terres palestines. La finalitat d’aquesta apropiació era construir colònies per a jueus i un camp d'entrenament militar. Des de llavors, cada 30 de març, es commemora el Dia de la Lluita del Poble Palestí per la Terra Palestina i el dret al retorn.

Aquesta efemèride serveix per desdir la fal·làcia segons la qual, en el relat de l’actual genocidi contra la població palestina, tot va començar el 7 d'octubre de 2023 (data dels atacs de Hamàs al sud del territori palestí ocupat per Israel). El cert i segur és que el procés de colonització i neteja ètnica de la Terra Palestina ve de lluny. Tot començà en el precís moment de la creació d’Israel el 1948. En el seu excel·lent llibre, intitulat “Palestina: heredar el futuro”, Luz Gómez explica una qüestió clau de la Nakba (terme àrab que significa “catàstrofe” o “desastre”, utilitzat per designar a l'èxode del poble palestí) que no cessa: “Como el pueblo [palestí] y la tierra [palestina] estaban ahí, el Estado [sionista] recurrió a una legislación ex profeso de desposesión material y psicológica”. Una despossessió colonial sustentada en una permanent agressió armada, la imposició d’un brutal estat d’apartheid, i, per tant, sistemàtica conculcació dels drets humans. No obstant això, la resistència del poble palestí mai no ha defallit. Malgrat la repressió, que dura des de fa setanta-cinc anys, ha resistit! I davant aquesta heroica resistència, el sionisme posà en marxa un ben tramat procés de neteja ètnica, del que el present genocidi n’és l’episodi més brutal.  

Per protestar contra el recent incompliment per part d’Israel i EUA de l’alto el foc de 5 de gener de 2025 acordat entre Israel i Hamàs; per exigir al govern espanyol l’immediat cessament de qualsevol enviament d’armaments a l’entitat sionista-criminal d’Israel i la ruptura de relacions polítiques, diplomàtiques, econòmiques, i comercials amb l'ens sionista; per acompanyar el poble palestí en la seva resistència i en la commemoració del dia de la Terra Palestina; per clamar pel fi del genocidi palestí... el diumenge vinent, 30 de març, estem convocats ha sortir novament als carrers. Les entitats que articulen el moviment mallorquí de solidaritat amb la causa palestina ens convoquen a una nova manifestació que sortirà a les 18 h des de la plaça d’Espanya de Palma.

Cal tornar a cridar “Des del riu fins al mar, Palestina llibertat”.  I fer-ho sabent que, com bé diu Salah Jamal, membre rellevant de la Comunitat Palestina de Catalunya, “quan la gent crida “Des del riu fins al mar, Palestina llibertat” no significa expulsar els jueus del territori. Significa tenir un país lliure i igualitari per tothom.” Ara mateix no hi ha causa més noble, digna, i que millor sintetitzi les causes emancipatòries que la de Palestina. Aquests dies que el Món ha entrat en una nova i greu espiral d’horror i d’infàmia, ens toca recordar les paraules del poeta palestí, Mahmud Darwish: “Es deia Palestina. Es continua dient Palestina”.

 

És la turistificació i el decreixement, estúpida!

Publicat originalment a dBalears (16-03-2025)

La frase “the economy, stupid“ (l'economia, estúpid) es va popularitzar en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George HW Bush (pare). Després, la frase va fer fortuna com “és l'economia, estúpid” per destacar els aspectes que es consideren essencials. Per tant, no se'm malinterpretí, no dic que la presidenta Prohens sigui estúpida. El títol d’aquests paràgrafs és una forma retòrica de dir que els fets essencials són la turistificació i el decreixement, no els efectes de la persistència de turistificació i creixement, entre els que la massificació turística i la crisis d’habitatge en són alguns dels essencials.

Repetim-ho per enèsima vegada: Turistificació és el procés de transformació economicosocial i espacial a conseqüència d’un creixement, hegemonitzat pel capital, de tal envergadura de les activitats turístiques que fa que tota la vida econòmica, social i cultural se subordini a aquestes, i desplaci altres activitats i usos. En altres paraules, turistificació és un constructe social de monocultiu turístic hiperbòlic que el fa incompatible amb el dret a la vida dels residents del territori. No entendre això és errar en les diagnosis i en les propostes de solució. Dit sense embuts, sense decreixement en l'hiperbòlic monocultiu turístic de les Illes Balears, no hi ha solució a les múltiples conseqüències negatives d’aquest model.

En el moment d’escriure aquestes ratlles és impredictible com acabarà la (in)governabilitat en matèria de política turística de les Illes Balears. Com acabarà l’embull en el qual s’ha ficat la presidenta Prohens? Atesa la manca d’acord real entorn del primer document del “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” i de la primera concreció legislativa del Govern de les Illes Balears per a la contenció i sostenibilitat turística, tot està a l’aire.

 Tanmateix, la pregunta clau és ¿quina serà la resposta governamental al més que segur agreujament dels malestars de la societat illenca per la turistificació i a la previsió de repetició de les massives mobilitzacions de l’estiu passat per protestar contra la, en paraules Nuria Alabao, “complexa crisi que travessa de banda a banda la nostra [la de les classes subalternes residents, és clar] quotidianitat”? Aquesta, i no altre, és la crisi que posen en relleu les entitats -algunes d’elles motors del pensament crític envers el nostrat model turístic i de les civilitzacions socials a Mallorca contra la turistificació- que signen aquesta oportuna carta dirigida als turistes.

En qualsevol cas, en aquest àmbit de la (des)governança autonòmica, la Sra. Prohens ha comès, almenys, tres greus errors estratègics: Primer, no definir amb quins aliats parlamentaris volia, presumptament, engegar mesures per gestionar la “saturació turística”. Amb els neofeixistes de Vox, que són negacionistes, fins i tot, de les dades de l’Indicador de Pressió Humana (IPH)? Amb els progressistes que, amb més o menys convicció i contundència, han incorporat el concepte de decreixement com element de gestió del nostrat fet turístic? El segon error ha sigut fer filibusterisme polític des de bon començament. L’anomenat “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” no és altra cosa que una operació d’imatge i d’aplicació d’un autèntic biaix de confirmació del dogma del “no al decreixement”. El coordinador del Grup d'Experts, Antoni Riera, en ser preguntat per què el concepte decreixement no apareix en els primers i inconcrets documents, no s'està de contestar: “Fundamentalmente, porque lo que se ha hecho es analizar las palabras y  conceptos que han aparecido más veces en las reuniones. El resultado es que la palabra decrecimiento no ha resultado como principio guía. Son principios que no he decidido yo, sino los grupos de trabajo”. És a dir, es munta un grup on els que conjuguen el verb “decréixer” per desturistificar estan infrarepresentats, i, clar, la paraula decreixement apareix poc. Quina barra! Queda clar que el que s'ha cercat és convertir aquest “Pacte del no-res” en un altre producte de promoció turística.

I, tercer gran error estratègic: Insistir en la desestacionalització. Fins i tot, ha sortit de nou la “corba”, una vella coneguda, tot i que ara per ser aplanada clarament cap amunt. És a dir, res de res de “contenció”, el nou eufemisme tòtem. Diguem-ho sense embuts: A més desestacionalització, més insostenibilitat ecològica. A més desestacionalització, més estacional esdevé l’holístic dret a la vida dels i de les residents.

Són tres errades -o pot ser formes de fer intencionades- que, em sembla, marcaran el que resta de legislatura. Seguirà la “politiqueta", res es farà, el business turístic continuarà fent caixa, els i les residents romandrem sense drets de plena ciutadania, agreujarem el maltractament ambiental i territorial... i haurem de tornar sortir al carrer.

El monòlit de la Feixina, una ferida no tancada

Publicat originalment a Diario de Mallorca (14-03-2025)

El BOE del 7 de febrer de 2025 va publicar l’acord de 4 de febrer de 2025, de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, pel qual es declara Lloc de Memòria Democràtica l'èxode, persecució i massacre de la població civil entre Màlaga i Almeria el febrer de 1937, conegut com “La Desbandá”. Aquest acord és la conclusió del procés administratiu, iniciat un any abans, en aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica.

En l’exposició de motius s’expliquen els fets històrics coneguts i contrastats per la historiografia i la vivència de les persones que se salvaren de la massacre. Ara bé, llegits a les pàgines del BOE són particularment colpidors. Per exemple, s’afirma que [traduesc del castellà tots els continguts entre cometes del BOE, atès que d’aquest contingut, com de tants d’altres, no hi ha publicació en català] “L'èxode de les víctimes de la massacre de Màlaga-Almeria de febrer de 1937 va ser un dels episodis més cruents esdevinguts durant la guerra d'Espanya i va tenir com a protagonistes a la població civil que va fugir des de Màlaga cap a Almeria per l'antiga carretera N-340, sent perseguida per les tropes revoltades contra la República [...] Des de finals de 1936, la ciutat de Màlaga va ser incessantment bombardejada pels creuers Canarias, Baleares i Almirante Cervera dins de les operacions militars de conquesta de la plaça de Màlaga per part de l'exèrcit revoltat comandat pel general Queipo de Llano [...] Una de les singularitats de la massacre de Màlaga-Almeria és que, de manera sistemàtica, la població civil es va convertir en un objectiu militar. Al llarg de la fugida per la costa, la població civil va ser atacada pels creuers Canarias, Baleares i Almirante Cervera amb ajuda de l'aviació italiana i alemanya, deixant una reguera de víctimes mortals i ferits de difícil quantificació a causa del caos i a por que es va produir durant el trajecte”.

Tanmateix, per al que vull dir en aquestes ratlles, el punt més rellevant del BOE citat és el següent: “La declaració com a Lloc de Memòria Democràtica de l'èxode de les víctimes de la massacre de Màlaga-Almeria de febrer de 1937 ha de transcendir el propi espai físic de l'anomenada «carretera de la mort». En efecte, el fet tràgic dels bombardejos sobre la població civil, i el terror produït en ella, s'emmarca en les violacions sistemàtiques de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari. Fins llavors, la població civil no havia estat objectiu militar en època de guerra, però la massacre dels civils que van fugir per la citada carretera va inaugurar un episodi de violacions dels drets humans agreujades i expandides durant la II Guerra Mundial”.

No sé si aquest fet de transcendir el propi espai físic de l'anomenada “carretera de la mort” pot tenir efectes jurídics per alliberar espais d’enaltiment dels participants en “violacions sistemàtiques de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari” i en la inauguració d’ “un episodi de violacions dels drets humans agreujades i expandides durant la II Guerra Mundial”.  El que és segur és que justament això és el que va fer el creuer Baleares. I, cal insistir-hi, a això està dedicat substancialment encara, el monument feixista de la Feixina. I per això es manté en peu.

Ras i curt, un monument construït per honorar una màquina de violacions de drets humans és políticament incontextualitzable i, mala peça al teler si ho és jurídicament. La impossible contextualització, resinificació i/o reivindicació de valor patrimonial és un cruel menyspreu als principis i valors de memòria, veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme, i de garantia de no repetició per a tots i totes els i les demòcrates.

Amb aquest precedent de “La Desbandá” declarada Lloc de Memòria Democràtica, tant de bo qui pertoqui, mogui fitxa per reobrir la carpeta de la demolició del feridor símbol feixista de Palma. No hi haurà honor a les víctimes de La Desbandá del tot mentre es mantinguin els honors als seus victimaris. En temps de ressorgiment dels discursos de l’odi, de negacionisme històric, de menyspreu a les víctimes del franquisme, de creixent autoritarisme, més que mai cal alliberar els espais públics de tota simbologia feixista. El monòlit de la Feixina continua sent una ferida que no serà tancada fins a la seva demolició.