2012: un any perdut per a la igualtat

Publicat a Diario de Menorca (14.02.2013)

Fa uns dies es commemorava el dia internacional de la dona, que enguany coincidí amb el cinquè 8 de març de l’actual crisi econòmica, social, política i ètica. Són mals anys pel progrés de la igualtat entre dones i homes. Les retallades en serveis socials, sanitat, atenció a les persones en situació de dependència o en educació tenen efectes més importants sobre les dones perquè la societat les obliga a desenvolupar i conciliar un doble rol en l’àmbit públic - privat. Això no és un apriorisme, és una realitat constatable en abundant literatura científica que demostra que l’austericidi reserva una dosi de patiment especialment dura per a les dones. Es pot citar, a tall d'exemple, un recent informe de l'OIT titulat "Treballadores domèstiques al món" que, entre altres coses, posa de manifest les debilitats i manques del nostre sistema de relacions laborals, unides a la fràgil xarxa de provisió de serveis públics.

 

A la Fundació Gadeso, preocupats i ocupats com estem en l’anàlisi del nostre mercat de treball, de les tendències sociològiques de la nostra societat i de les dinàmiques de descohesió que provoca la crisi, no ens hem volgut estar de dir la nostra. Per això hem publicat el número 17 de la revista digital “TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO” titulat “La crisi manté la desigualtat real de les dones illenques”, que està disponible a www.gadeso.org.

Com és habitual hi trobareu un bon grapat de dades sistematitzades de distints àmbits i corresponents a l’any 2012. Les xifres més rellevants són, per una banda, les relatives a la població de les Illes Balears que està formada per gairebé un 50% de dones i un 50% d’homes; distribuïda per nivell educatiu de forma que entre la població amb estudis primaris predominen lleugerament els homes, mentre entre la població amb estudis superiors hi ha més dones. Un altre conjunt de dades tenen a veure amb el mercat laboral: Les dones representen el 45,9% de la població activa; la taxa d’atur femení és gairebé un 2% superior a la masculina; l’atur registrat femení és un 4,4% inferior al masculí; les dones representen el 43,3% de la població ocupada de Balears; el percentatge de temporalitat entre les dones (51%) és lleugerament major que entre el col·lectiu masculí (49%); el 76% de les persones assalariades a temps parcial són dones; i el salari anual mitjà de les dones illenques és, segons les dades de 2010, que són les darreres disponibles, un 17,16% inferior al dels homes.

 

Tal vegada les dades més punyents, són les referides al procés d’empobriment o, si ho prefereixen, de descohesió social: Resumidament podem dir que, tot i que durant l’any 2012, la majoria de persones en atur de llarga durada son homes (56%) però allò important és atendre que el percentatge de dones en aquesta situació puja, en el darrer any, un 2%, mentre que el d’homes baixa; o que les dones, segon els paràmetres de l’Estratègia Europea 2020, tenen una major taxa de risc de pobresa o d’exclusió social.

 

Hi ha una dada extraordinàriament significativa que evidencia -si me permeten dir-ho així- el grau de subdesenvolupament de la societat illenca en matèria d'igualtat entre dones i homes: La conciliació de la vida personal, familiar i laboral és una tasca gairebé exclusiva de les dones, amb una participació masculina en els permisos laborals per a la cura del nens recent nats (prestacions de maternitat de la Seguretat Social a les que, amb unes determinades condicions, hi tenen dret tant el pare com la mare) d’un 1,36%; i en més d’un 92 % dels casos, quan es sol·licita una excedència per cura de familiars són les dones les que ho fan.

Davant aquesta foto d’una realitat de desigualtat, què fer? En la meva opinió, primer treure conclusions. I, en aquest sentit hom pot afirmar que la crisi ha frenat el dificultós camí cap a la igualat real entre dones i homes a tots els àmbits de la vida. Les dades corroboren que, sense una intervenció decididament igualitària de les administracions públiques, la bretxa entre dones i homes tendeix a agreujar-se. A tall d'exemple, algunes decisions polítiques, com ara la manca d’impuls a les escoletes públiques, estan dificultant la conciliació de la vida personal i professional i, en la pràctica, esdevenen una dificultat per a la incorporació de les dones a l'activitat econòmica, laboral i social. Per contra, l’experiència demostra que les polítiques actives d’igualtat, com ara la llei electoral de Balears que estableix quotes, donen bons resultats. Així, al Parlament i als Plens dels Consells Insulars s’observa una situació de paritat gairebé òptima. Una altra cosa són els executius i els consellers i conselleres insulars no electes que, sense una norma imperativa de paritat per al seu nomenament, campen cap a la masculinització, sent el cas més sagnant el del Govern de les Illes Balears a on no hi ha, recordem-ho, cap dona.

 

El segon que cal fer és actuar. En aquest sentit, per una banda, s’ha de reiterar la urgència d’un Pla d’Ocupació de les Illes Balears (POIB), amb la suficient dotació pressupostària com per a implementar un conjunt de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO), ajustades a la realitat del mercat de treball illenc, amb accions dirigides específicament a millorar l’ocupabilitat de les dones i a impulsar els Plans d’Igualtat a les empreses. Per un altre costat, s’ha de posar èmfasi en la proposta de Pacte contra la pobresa i l’exclusió social, que hauria d’incorporar una perspectiva de gènere per abordar correctament les especificitats del risc de pobresa femenina.

 

En qualsevol cas, la situació de crisi i el perill real d’aprofundiment en les desigualats de les dones aconsella una major presència i activitat de l’Institut Balear de la Dona amb una directora de l’IBD a jornada completa i amb dedicació exclusiva. En cas contrari, a més de l’any 2012 el que es pot perdre en matèria d’igualtat entre dones i homes pot ser una generació sencera.

 

Rafael Borràs Ensenyat: Editor de PANORAMA SOCIOLABORAL i TEMES SOCIOECONÒMICS. Fundació Gadeso