Aquest és el comentari que avui he fer a www.elperiscopi.com
Avui
em posaré nostàlgic. El 39 aniversari de la Revolució dels Clavells
té un significat especial. Si més no el té per totes les persones demòcrates
d'Europa i, especialment, per els del sud europeu. Eren les 00:25 hores
d'aquell 25 d'abril de 1974 quan sona la cançó Grândola, Vila Morena
del cantautor José Alfonso. Amb aquella retransmissió de Radio Renascença
comença el derrocament del règim dictatorial creat per Salazar, el més llarg
d'Europa.
La
democràcia portuguesa venia acompanyada d'aquestes estrofes: “Grândola,
vila morena / Terra da fraternidade / O povo é quem mais ordena/ Dentro de ti,
ó cidade / Dentro de ti, ó cidade / O povo é quem mais ordena / Terra da
fraternidade / Grândola, vila morena / Em cada esquina um amigo / Em cada rosto
igualdade / Grândola, vila morena/ Terra da fraternidade...”
Recordo
–tot i la meva adolescència- que aquell abril de 1974, per raons que ara no
venen a compte, fou molt comentat –en veu baixa, és cert- a la meva família. Passats un anys vaig entendre perquè aquells
esdeveniments impactaren tant als demòcrates espanyols. Anys desprès
comença la transició espanyola i, malauradament, es va parlar poc de la
Revolució dels Clavells. Massa poc!
Avui, en els murs de les ciutats i pobles de
Portugal, cada cop més depauperats per les retallades de l'austericidi imposat
per la Troika (FMI, BCE i CE), hi ha pintades amb un expressiu “Grândola,
vila corrupta” referint-se al poble corrupte dels governants i de les
institucions europees. Tinc entès que el 10 de maig de 1974 un grup de
periodistes portuguesos publicaren un document en el que afirmaven, sense
embuts, que durant la dictadura de Salazar i Caetano “l'estat era una ombra, el
govern una il•lusió. Real, només, la policia política, presó, tortura, els
judicis arbitraris: únics tentacles d'un poder podrit". Em tem que avançam
més cap aquest escenari i no tant cap a una democràcia sustentada sobre drets
materials i polítics de ciutadania. Per això no és gens estrany que les grans
mobilitzacions ciutadanes de Portugal hagin incorporar la cançó “Grândola, vila
morena” com a consigna de lluita, de dignitat, de reivindicació de democràcia
política i social.
La veritat és que el més lògic, sensat i
democràtic és oposar-se radicalment als qui ens roben la democràcia, els drets
i qualsevol utopia d'una vida més igualitària i digna. Fins i tot ens volen prendre el pèl amb la
perversió de les paraules. Retardar encara més l'edat de jubilació, augmentar
el nombre d'anys cotitzats per cobrar el màxim legal de pensió o restar capacitat
adquisitiva a les pensions sempre s'ha dit retallar les pensions. Ara li
diuen “Factor
de sostenibilidad”. Sostenibilitat de què? Del seu morro? Fer viable el
sistema públic de pensions es fa de una altra manera!.
Sabeu
que vos dic? ! Que se lixe a Troika ! ¡O povo é quem mais ordena
!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada