dimecres, 11 de novembre del 2015

Debatem de turisme!


Ahir es va presentar l’Anuari del Turisme de les Illes Balears 2015, editat per la Fundació Gadeso. És el segon any de vida d’aquesta publicació que, al meu entendre, i independentment dels seus continguts, és una invitació sincera al debat sobre el turisme illenc. Un debat necessàriament plural i, de vegades, amb plantejaments radicalment enfrontats. La pluralitat i la discrepància sobre un assumpte tan polièdric com el turisme, en societats complexes com les democràcies del segle XXI, hauria de ser entesa com una cosa natural. Però, malauradament, no és sempre així. M’agradaria que l’Anuari del Turisme de les Illes Balears  esdevingues  una espècie d’àgora en la qual el debat turístic tingués llarga vida i llarga mirada. La bona governança exigeix fugir del curt termini i de la mera anàlisi conjuntural que, en el millor dels casos, poden ser útils per aconseguir rèdits electorals, però inútils per solucionar problemes complexos i garantir el benestar del futur.
Com estic d’acord que “hem de treure lliçons del primer mig segle d’industrialització turística”, ja que “Espanya, amb Balears com a punta de llança, té una responsabilitat major en la colonització global del món” (Joan Buades. “Exportando paraísos. La colonización turística del planeta”. Pàgina 141), crec que tenim alguna responsabilitat en la promoció del debat sobre el turisme del segle XXI.
Des del meu punt de vista, els assumptes cabdals del debat no poden ser els de “tota la vida”. M’és igual que alguns d’aquests assumptes (estacionalitat i ocupació de baixa qualitat, per exemple) no s’hagin solucionat, potser perquè no tenen solució, o perquè les possibles solucions generen majors problemes. Ara tocaria parlar, entre altres coses, de la pèrdua de la funció sistèmica de repartiment de riquesa turística de l’ocupació i els seus possibles substitutius; de la necessària incorporació transversal dels desafiaments de l’escalfament global a la política pública turística; de com es frena la instrumentalització del turisme per a la justificació d’operacions immobiliàries, especulatives i, en molts casos, delictives; o de com introduïm estratègies turístiques de decreixement, i preveiem els costos de transició de l’actual boom d’arribades a una situació de sostenibilitat de debò i, per tant, allunyada del màrqueting del mal anomenat “turisme sostenible”.
Sigui com sigui, el fet segur és que queda molt debat per fer. Tant de bo per molts anys es pugui fer l’Anuari el Turisme de les Illes Balears i seguir debatent.
Publicat originalment a El Periscopi (11-11-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada