L’expulsió social a les Illes Balears

Fa tan sols unes setmanes es va publicar l'informe ‘Anàlisi i perspectives 2016’, que la Fundació Foessa elabora per encàrrec de Càritas. Aquests informes anuals s'han convertit en una referència de tota solvència per tenir una visió no neoliberal de la situació econòmica i social que, no debades, tan poc agrada a gent com ara el ministre Montoro, ja que per a l'ortodòxia ideològica el PIB, la competitivitat i la "creació d'ocupació" ho expliquen tot. Record un antic dibuix de Cesc en el qual es veuen dos homes (amb aparença de benestants) que caminen per una vorera, i en observar que a la paret contigua algú ha escrit "NO", exclamen "Que subversiu!". Val a dir que el dibuix del gran Francesc Vila i Rufas és dels primers anys de la dècada dels setanta del segle passat, i que avui ben segur que els dos protagonistes exclamarien exactament el mateix si el que veiessin escrit a la paret fóra, posem per cas, "inclusió social" o "treball decent".

Pot ser, doncs, que per considerar subversiva qualsevol anàlisi de la situació econòmica associada amb la inclusió o exclusió social, s'hagi parlat relativament tan poc d'aquest informe de Foessa que, no debades, aquest any es publica sota el títol ‘Expulsió social i recuperació econòmica’ i analitza la precarització de les condicions de vida de la gent no rica a les diverses comunitats autònomes.

Una de les causes d'aquesta expulsió és, sens dubte, l'estirabot de les feines temporals de molt curta durada. És cert que la temporalitat contractual és una característica laboral molt nostrada, però durant molts anys, entre el contracte d'obra (en el període de bombolla immobiliària) i puntes estacionals menys pronunciades, la gent solia treballar més de sis mesos a l'any. Ara hi ha més temporalitat, i acumular 180 dies d’ocupació cotitzada en un any i tenir alguna prestació per desocupació s’ha convertit en un luxe per a molta gent. Val a dir que la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears acaba de publicar l'estudi ‘Anàlisi de la precarietat laboral a les Illes Balears’, en què es pot llegir, per una banda, que “l'augment de l'ocupació els darrers anys ha anat acompanyat d'un increment de la temporalitat. De fet, la temporalitat de les Illes Balears (25,8% el 2014) és superior a la del conjunt d'Espanya (24%) i supera clarament la mitjana de la UE-28 (14%)”; i per una altra banda, que “els contractes de durada igual o inferior a un mes presenten una evolució interanual positiva des de l’any 2010 i fins i tot durant els anys més crus de la crisi no patiren descensos tan elevats com els contractes de durada superior a 6 mesos”.

Tornant a l'estudi de Foessa, què aporta a l'anàlisi de la situació de les Illes Balears? Dels molts indicadors que inclou, els més rellevants, al meu parer, són els següents: 1.- En el període 2009-2015 s'ha perdut un 10,4% de renda disponible per persona adulta, la qual cosa s'ha traduït en l’augment de gairebé un 2% de desigualtat (mesurada amb l'indicador de Gini). Però allò fonamental és que, en funció de la Ràtio 80-20, és a dir, l'indicador que permet comparar els valors que delimiten, respectivament, el 20% de la població més rica i el 20% de la més pobra, la desigualtat així mesurada ha crescut un impressionant 20,3%. És, sens dubte, una conseqüència de la caiguda de les rendes mitjanes, l'enfonsament de les més baixes i el manteniment o augment de les rendes altes. 2.- Com major és la desigualtat, més risc de pobresa, com ho demostra que, en el període abans indicat, la taxa de risc de pobresa (calculat sobre la base d'un llindar d'ingressos a la baixa cada any) hagi crescut un 16,6%. Però si filam més prim –com es fa en l'informe que comentam– i observam l'evolució de la "taxa de risc de pobresa amb llindar ancorat", que és el que actualitza la línia de pobresa de 2009 amb l'evolució de l'IPC des de 2009 fins a 2014, resulta que la taxa balear de risc de pobresa ha crescut un 50,8%. 3.- El risc de pobresa porta aparellat carències i/o privacions materials, o, altrament dit, majors dificultats de les persones i les llars per accedir als béns bàsics que la nostra cultura considera com a imprescindibles per a una vida digna. En aquest sentit, cal deixar anotat que la taxa de privació material severa ha crescut a casa nostra un 18,2%.

Tot plegat, em sembla massa expulsió social per poder parlar de recuperació econòmica a Balears, tret que renunciem a repensar el nostre futur més o menys immediat. A parer meu, continua sent escaient la invitació que, no fa gaire temps, feia David Abril en el seu llibre ‘Repensem Mallorca. De l'especulació a la construcció de la dignitat’ i demanar-se si, en un context de rècords de turistes, "han millorat les condicions de vida dels i les habitants de les Illes Balears o, per contra, han empitjorat?".

Publicat originalment a Ara Balears (18-VI-2016)