dijous, 13 de setembre del 2018

Cal humanitzar les anàlisis de la situació laboral



Publicat originalment a Diario de Mallorca (11-09-2018)

Les anàlisis estiuenques del tarannà de l'anomenat mercat laboral de les Illes Balears han tornat a emfatitzar en els rècords d'afiliacions a la Seguretat Social, en la reducció de l'atur registrat, i en la relativa millora de la temporalitat i la parcialitat contractual. Sorprèn que des d'àmbits governamentals s'entossudeixin a prendre en consideració únicament aquestes anàlisis quantitatives, i menyspreïn altres anàlisis com ara les basades en l'evolució del, posem per cas, Índex de Qualitat del Treball (IQT) que, dit en poques paraules, és un indicador que sintetitza diverses dimensions quantitatives i qualitatives del desenvolupament de les relacions laborals i del grau d'inserció social de debò que té l'ocupació.
M'alarma que, en paraules de l'enyorada Patrícia Gabancho, "el poder omnívor de les elits" hagi aconseguit imposar una anàlisi mainstream en la qual s'emfatitza sobre l'escurçament de les cues de persones en atur inscrites en els registres del SOIB, sense voler veure els allargaments de les cues a, posem per cas, Càritas, Mallorca Sense Fam, o Zaqueo, amb cada vegada més persones teòricament inserides laboralment. Als i a les progressistes hauria de preocupar-nos -i molt- que aquestes elits d'omnívor poder ens imposin el seu marc mental segons el qual, en un mercat laboral de precarització brutal, els rècords de xifres a l'alça (posem pel cas, les d'afiliació a la Seguretat Social), o a la baixa (l'atur registrat, per exemple) són resultats a celebrar per se.
Analitzem succintament les dades dels dos mesos centrals de l'estiu referides a les afiliacions a la Seguretat Social –en una altra ocasió ens centrarem en altres dades- que, per cert i obviant qualsevol rigor metodològic, són per a l'anàlisi mainstream, les afiliacions, (mal)enteses com a sinònim del nombre de persones que treballen. Les dades són els següents: Al juliol la xifra mitjana d'afiliacions (no de persones afiliades) va ser de 579.762, i a l'agost de 576.413. Grans xifres certament que, en paraules de la Conselleria de Treball, Indústria i Comerç del Govern, representen màxims històrics. Motiu d'alegria? Clar que sí! Però com l'alegria a la casa del pobre dura poc, no queda més remei que ponderar aquestes xifres amb la dada de les contractacions temporals de molt curta durada. Val a dir, en aquest sentit, que en els mesos de juliol i agost d'enguany es van registrar 23.251 contractes amb una durada que no arribava al mes, dels quals 18.146 van tenir una durada d'un a cinc dies. No he pogut comprovar si aquesta última xifra representa un màxim històric, però si marca el rècord d'aquesta legislatura car al juliol-agost de 2015, 2016 i 2017 es van registrar un total de 14.750, 15.841 i 18.001 contractes amb una durada inferior a la setmana, respectivament. És a dir, des de l'inici de l’actual legislatura, han crescut entorn d’un 23%!
Sens dubte un símptoma d'humanització en les anàlisis de la situació laboral seria que es presentessin les dades d'afiliació a la Seguretat Social fent referència al nombre de persones que han estat d'alta durant tot el mes. Així la frase "durant el mes han treballat x persones" (x és l'equivalent a la xifra mitjana d'afiliacions, és a dir, de tràmits administratius), s'assemblaria més a la realitat, i seria menys feridora per als i les que en el mes en qüestió han tingut una ocupació remunerada, en el millor dels casos, d'uns quants caps de setmana.
En definitiva, com la nova ocupació té bastant poc a veure amb l'existent abans de les Reformes Laborals de 2010 i 2012, es fa imprescindible humanitzar les anàlisis de la situació laboral. Per fer-ho resulta molt útil prendre en consideració, i incorporar a qualsevol anàlisi del nostre mercat laboral, la reflexió que, en un excel·lent article publicat a l’últim lliurament (Núm. 30, juny 2018) de la revista "Gaceta Sindical. Reflexión y Debate", ens deixa la Professora de Filosofia Moral de la Universitat de La Laguna, María José Guerra, en escriure que: "la precarietat s'ha convertit en una modulació dinàmica de l'estructura social que oprimeix i disseca la vida, al fil d'una sort de governabilitat empresarial expressament agressiva que utilitza al treballador, a la treballadora, com a material fungible ...". I, tanmateix, no són imprescindibles grans reflexions filosòfiques. Basta haver posat oïda a les denúncies que les Kellys van fer a les concentracions de fa uns dies, o haver parat esment a les terribles històries de precarietat de les treballadores i treballadors de l'aeroport de Son Sant Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada