Publicat
originalment a dBalears (25-02-2019)
Em diran que sóc un antic, però
avui defensaré la vigència d'una reivindicació obrera clàssica: la reducció de
la jornada laboral sense pèrdua de salari. Per quin motiu escric avui d'això?
Idò perquè un vell company sindicalista britànic m'ha aconsellat la lectura
d'un recent informe del think tank Autonomy
titulat "The
Shorter Working Week: A Radical And Pragmatic Proposal" que es podria
traduir, més o menys, com "Reduir jornada laboral setmanal: una Proposta
Radical i Pragmàtica".
L'anàlisi del citat informe és
contundent: l'excés de treball (amb els seus efectes en accidents laborals, i
malalties de tota mena), sumat a l'estrès i l'ansietat, li costa milions cada
any, tant al sector públic com al privat. Les dades corroboren que el 25% de
les jornades de baixa per malaltia són conseqüència directa de la pressió
laboral, i que les llargues -i poc racionals- jornades laborals tiren a la
baixa la productivitat del factor treball. Anotem, finalment, que la proposta
és iniciar una transició envers una setmana laboral de quatre dies, amb
jornades diàries que no superin el nombre actual d'hores de treball, i
augmentar el poder dels treballadors i les treballadores sobre el control del
temps de treball.
Val a dir que Autonomy,
probablement encara ara impactat pels efectes de la demagògia política que van
desplegar els partidaris del Brexit, en els seus arguments a favor d'aquesta
proposta de reducció de jornada laboral n'inclou un de caràcter polític: és una
proposta per a canalitzar democràticament el descontentament social amb el no
repartiment de la riquesa que genera el capitalisme actual. És a dir, reduir la
jornada laboral és una mesura redistributiva -diria que predistributiva-, i,
per tant, d'encongiment de les grans desigualtats que, com és sabut, són una de
les causes principals de la revifada arreu de l'extrema dreta, i/o del
neofeixisme.
Una reducció de la jornada
laboral com la que comentam té, a parer meu, molts altres efectes positius.
Entre d'altres: trenca el paradigma del neoliberalisme consistent en la
fal·làcia que els mercats milloren la seva eficiència en la mesura que
disminueixen les regulacions de tota mena; al no dur associada reducció
salarial, es qüestiona una altra mitologia neoliberal que considera que els
salaris s'han de reduir gairebé sempre; és una mesura que ajuda a la
corresponsabilització en els treballs de la llar i de cures...
I, tanmateix, hi ha dues raons
que són absolutament claus per a defensar una reducció de jornada laboral sense
reducció salarial: en primer lloc, ens permet pensar en una nova economia,
baixa en carboni, i en la que la nostra petjada ecològica es vagi reduint de
forma sensible; en segon lloc, és una proposta concreta, comprensible, i
mobilitzada per a capgirar l'actual statu quo. Premsem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada