Vespre de Nadal, amb el Sàhara Occidental!

 Publicat originalment a Diario de Mallorca (23-12-2020)

Fa gairebé un quart de segle que l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears ens convoca cada horabaixa del 25 de desembre a fer palesa la solidaritat amb el poble sahrauí, i a practicar un recurs tan lligat a la mobilització en defensa dels Drets Humans com és l'encesa d'espelmes. Ara més que mai el poble sahrauí necessita l'immens moviment de solidaritat amb la causa de la seva llibertat. Ara més que mai cal encendre espelmes tot exigint la llibertat dels presos polítics; i justícia, veritat, i reparació per a les persones sahrauís desaparegudes. La cita és divendres, 25 de desembre, a les 20 h a la plaça de Cort de Palma.

La situació actual d'aquest llarguíssim conflicte de descolonització no conclosa és especialment greu. No debades, a la convocatòria d'enguany, la nostrada Associació d'Amics del Poble Sahrauí no s'està de manifestar la seva "consternació i preocupació davant la greu situació que travessa el nostre poble germà sahrauí, en situació de guerra a conseqüència de la violació de l'alto al foc per part del règim marroquí", i, alhora, el desig de "retre un homenatge i exigir la llibertat de tots els presos polítics que es troben a presons marroquines en situacions de gran precarietat, sent víctimes de maltractaments i tortures, privats d'atenció mèdica, incomunicats de les seves famílies, per manifestar-se i exigir la llibertat del seu poble". No cal dir que, amb la pandèmia de la covid-19, la situació d'aquestes persones presoneres polítiques no ha fet altra cosa que agreujar-se.

I sí, una altra vegada el conflicte del Sàhara Occidental és, malauradament, també un conflicte bèl·lic que es desencadenà el dia 13 de novembre quan l'exercit del Marroc atacà a un grup de sahrauís que es manifestaven en el Guerguerat. Val a dir que el pas -fonamentalment de mercaderies espoliades al poble sahrauí- que Marroc té obert al Guerguerat és il·legal, i que la zona, d'acord amb les resolucions de Nacions Unides, és un territori lliure d'armes, en el qual no està permesa la presència d'efectius militars. I, malgrat això, ¿què va fer la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental) per defensar els drets humans de protesta i manifestació pacifica dels saharauis? Doncs mirar cap a una altra banda, o, com es crida a les manifestacions de suport a la justa causa sahrauí, "la MINURSO es dedica a prendre el té".

Si l'actitud de l'ONU -de la comunitat internacional, com se sol dir- és patètica, la del Marroc és, directament, mentidera i criminal. Ho és tan mentidera que, ara mateix, arriba al paroxisme de negar l'evidència de la nova situació de guerra. No és una actitud baldera, car el Regne Alauí fa anys i panys que menteix per mantenir l'statu quo, és a dir, l'ocupació i saqueig dels recursos naturals del Sàhara Occidental, i el no respecte dels DDHH del poble sahrauí. ¿Es pot qualificar d'altra manera que no sigui de criminal acordar amb Donald Trump –un president dels EUA derrotat democràticament, que està "temps de descompte"- el reconeixent de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, obviant la legalitat internacional, i la més que probable desestabilització de la pau al nord d’Àfrica? Ras i curt: Qui busca la guerra i no acarona la pau és un criminal!

I, tanmateix, la pau és quelcom més que l'absència de guerra. El poble sahrauí sap molt bé que viure en un territori ocupat, o refugiat en uns campaments de la inhòspita Hamada algeriana, amb la seva terra dividida pel que és el mur més gran que ara hi ha al món (el "Mur de la Vergonya"), i amb un desplegament de mines antipersones descomunal, no és viure en una situació de pau. El poeta saharaui Luali Leshan, en el  poema "Sobrevivir a la guerra", ho expressa així:

"Quién dijo

que se terminó la guerra.

Quizá para los muertos.

Sobrevivir a la guerra

es llevar a cuestas el cuerpo ausente.

Y el corazón emboscado en una batalla

llena de gritos que nos congelan el alma."

Perquè és una vergonya que l'ONU no hagi fet en dècades el que tocava fer per tal que el referèndum d'autodeterminació acordat ja s'és celebrat. Perquè és una vergonya que el Regne d'Espanya no hagi assumit (ni sembla tenir intenció de fer-ho ara que al govern espanyol hi ha ministres, a més del PSOE, que ja és tradició que traeixi als sahrauís, de Podemos i d'Izquierda Unida) les seves obligacions com a potència Administradora del Sàhara Occidental. No és tan  complicat: s’està amb el bàndol de la legalitat internacional, dels Drets Humans, de la  dignitat..., és a dir, s’està amb el legítim representant del poble sahrauí, el Front POLISARIO, o no s’hi està. 

En fi, com volem que s'aturi aquesta guerra, i volem un Sàhara lliure, ens veiem a la plaça de Cort de Palma el dia de Nadal al vespre. Som-hi!