Publicat originalment a dBalears
(27-03-2022)
D'ençà
que vam llegir el llibret "No pensis en un elefant" de George Lakoff,
sabem què són els marcs mentals. En poques paraules, un marc mental és la suma
d'un conjunt d'expressions i de llenguatges ben barrejats amb conceptes
ideològics que, mitjançant la seva popularització, a còpia de repetir-lo,
constitueix un espai ideològic que impregna, condiciona, i influeix a una
determinada societat. Però per a que un determinat marc mental tingui
veritablement èxit cal que la societat es trobi en una determinada situació.
Per exemple, els marcs mentals sobre abaixar els impostos tenen més èxit en
situacions, com l'actual, de pujada dels preus, d'inflació desbocada, de pèrdua
de capacitat adquisitiva, d'empobriment generalitzat de la majoria de la
ciutadania.
Val
a dir que aquesta situació ve d'abans de la invasió russa d'Ucraïna -ve del
robatori a mà armada -"beneficis caiguts del cel", en diuen- de les
multinacionals energètiques, de l'escassetat de materials i d'energies fòssils
(llegiu l'imprescindible llibre d'Antonio Turiel intitulat Petrocapilsis),
de la fal·làcia de la mà innocent que bressola el bressol del mercat-, però, evidentment,
la guerra ha agreujat força la situació.
El
cas és que no cal desaprofitar l'ocasió per crear -o reforçar- el marc mental
de l'abaixada d'impostats com a solució: Feijóo acusa el Govern de
"folrar-se" amb els impostos de la llum i la gasolina; i el govern
espanyol sembla que compra la (mala) idea d'abaixar els impostos a la gasolina,
el gas i l’ electricitat per lluitar contra la inflació. A casa nostra es
replica el marc mental fins al punt que el
portaveu de PP ha destacat que “entre les mesures ja anunciades [pel GOIB]
s'incloguin algunes de les que venia proposant el Partit Popular, però ha
exigit anar més enllà amb baixades d'imposts a la llum i la benzina, el tram
autonòmic de l'IRPF, o l'aprovació urgent del Règim Fiscal de Balears"...
Val
a dir que tot plegat és un despropòsit. Sembla que no han après res de la
història. Algú recorda el gran error que el 1973 cometeren els polítics
franquistes amb la guerra del Yom Kippur? Per intentar frenar l'escalada de
preus, van abaixar els impostos, mentre que la resta de països europeus van
decidir aparcar el cotxe i anar en bicicleta. Els que practicaren el
decreixement en l'ús d'energies guanyaren la batalla contra la inflació, els
que abaixaren els imposts no.
Acabaré
com he començat, amb elefants. Els anglosaxons tenen l'expressió "Elephant
in the room" (Elefant a la sala) per referir-se a una veritat evident que
és ignorada, o a un problema o risc obvi que ningú no vol discutir. El nostre
"Elephant in the room" sobre fiscalitat és la monumental injustícia
fiscal. Mentre s'imposa el marc mental d'abaixar impostos sense cap mesura de
justícia fiscal, la
UE fracassa en el primer intent de ratificar el 15% de l'impost mínim de
societats, la
promesa del govern espanyol de reforma fiscal s'ajorna in illo tempore. Tanta sort que cada vegada, en paraules de
Raimon "en som molts més dels que ells volen i diuen" que prenem part
de l'Aliança Global per a la Justícia
Fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada