Publicat originalment a dBalears
(29-06-2025)
Abans-d'ahir, a les portes del Parlament de les Illes
Balears, es va fer pública la intenció de la Coordinadora Balear per la Defensa
de les Pensions Públiques de presentar formalment -molt probablement a l'inici
del pròxim curs parlamentari- una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que la
seva Comissió Promotora, ja formalitzada, ha anomenat "ILP pel dret de la
gent gran a tenir una vida digna".
En el comunicat que vam fer públic, s'explica que la
ILP que es presentarà té com a objectiu que totes les persones (empadronades i
amb residència efectiva a les Illes Balears) majors de 60 anys que cobrin una
pensió de jubilació o de viduïtat, i les titulars de qualsevol edat d'una
pensió d'incapacitat permanent absoluta per davall del Salari Mínim
Interprofessional (SMI) rebin de la Comunitat Autònoma, sempre que la persona
gairebé no tinguí altres ingressos i rendiments patrimonials, un complement de
caràcter Social fins al salari mínim interprofessional. Altrament dit, es
pretén erradicar les pensions de pobresa. I fer-ho ja! Tot i que sigui
transitòriament, fins que l'Estat espanyol compleixi amb les seves obligacions
amb la població pensionista pobre d'arreu del Regne d'Espanya.
És una qüestió de justícia, i, alhora, d'exercici de
la capacitat d'autogovern. S'escau recordar que l'article 16 de l'Estatut
d'Autonomia de les Illes Balears estableix que l'actuació de les
administracions públiques de les Illes Balears s’haurà de centrar
prioritàriament, entre altres àmbits, en "la protecció i l'atenció
integral de les persones majors per a la promoció de la seva autonomia personal
i de l'envelliment actiu que els permeti una vida digna i independent i el seu
benestar social i individual".
Temps tindrem per explicar amb tot els ets i uts
aquesta ILP. Ara, només tres reflexions, obligatòriament, generals: Igualar la
quantia de les pensions de pobresa al SMI no és un caprici. Recordem que les
quanties inicials de les pensions per jubilació, invalidesa, i viduïtat tenen
una relació directa amb el salari cobrat mentre està laboralment activa la
persona titular de la pensió, o , en el cas de viduïtat, el seu cònjuge. Si el
SMI és un mínim en el "mercat laboral", ho ha de ser també en el
sistema de pensions públiques.
La segona d'aquestes reflexions té a veure amb el
concepte de "vida digna". Ras i curt: Una pensió -igual que un
salari- digne és un nivell d'ingrés monetari que proporciona a les persones
pensionistes (no a les unitats de convivència) un nivell de vida decent. Això
inclou poder cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació, l'habitatge,
l'atenció mèdica i de cures, la cultura, l'oci, el transport, i la roba. I, si
és possible, practicar el sa i saludable costum econòmic d'estalviar un poc.
Val a dir que aquesta concepció de "vida digna" no és cosa de
radicals marxistes revolucionaris. L’avalen, fins i tot, els entorns del “neoliberalisme progre”.
L'última però, sens dubte, més important d'aquestes
reflexions d'urgència: La ILP "pel dret de la gent gran a tenir una vida
digna" posarà al Parlament de les Illes Balears davant el repte de
parlamentar de les coses que interessen a la gent humil d'aquesta terra. No és
poca cosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada