Una ILP pel dret de la gent gran a tenir una vida digna

Publicat originalment a Diario de Mallorca (01-10-2025)

Fa temps que les entitats de les Illes Balears que treballen per a la inclusió social assenyalen l'existència d'una situació de pobresa en el col·lectiu de persones pensionistes. Sense anar més lluny, la Xarxa per la Inclusió Social-EAPN-Illes Balears, en el seu informe "L'estat de la pobresa a les Illes Balears 2024", posa de manifest que el 39% de pensionistes de les Illes, és a dir, 80.000 persones, reben una renda inferior al llindar de la pobresa (785 €, en 14 pagues), i que gairebé 34.000 pensionistes estan en situació de pobresa extrema, donat que cobren menys de 523 € (en 14 pagues). Per tant, no es pot al·legar ignorància d'aquesta problemàtica, però sí que cal indignar-se per la generalitzada falta de voluntat politicosocial per abordar aquesta situació, i, amb un mínim de sentit de justícia social, buscar solucions en el marc de les competències autonòmiques que tenim a l'abast.

Ara bé, el "llindar de pobresa" -tot i servir per fer sonar les alarmes sobre l'existència de pensionistes pobres- no és el millor indicador per a avaluar la, diguem-ho així, magnitud de la tragèdia i la descohesió social. És absolutament inversemblant que una persona amb un ingrés anual entorn dels 11.000 €, malgrat estar a fregar de no ser oficialment pobre, pugui desenvolupar una vida digna. Tingui's en compte que el proppassat  juliol el sindicat CCOO va presentar un informe força rigorós en el que xifrava en 31.646,58 euros bruts anuals el salari de referència necessari per a viure dignament a les Illes Balears. Val a dir que el debat i disputa sobre els salaris de referència i els salaris mínims regionals recorre la UE. Però, malauradament, en el Regne d'Espanya només està present en el debat politicosocial d'Euskadi, i, en menor intensitat, de Catalunya. En qualsevol cas, mentre aquest debat no avanci, esdevingui en matèria conflictiva, i, veritablement, en disputa, no hi ha una altra opció que remetre'ns al Salari Mínim Interprofessional (SMI) del conjunt de l'Estat.

Vull pensar que ningú -excepte els dogmàtics i aferrissats seguidors de la moto-serra de Javier Milei i companyia- no posarà en dubte el problema de la pobresa en l'àmbit de les pensions, ni l'associació entre SMI i condicions materials mínimes per a una vida digna. Vet aquí, idò, la importància de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) "pel dret de la gent gran a tenir una vida digna" que, impulsada per la Coordinadora Balear per la defensa de les Pensions Públiques, fa unes setmanes es va registrar al Parlament de les Illes Balears.

L'esmentada ILP pretén que tota persona titular d'una pensió pública -amb l'excepció, a causa de la seva naturalesa, de les d'orfandat i a favor de familiars- de quantia inferior al SMI i que compleixi les condicions establertes en la norma que es proposa (patrimoni modest, absència d'altres ingressos, empadronament...) cobri un complement autonòmic de caràcter social que complementi la pensió fins a arribar al SMI. Val a dir que, amb aquests requisits, el nombre de persones jubilades que es veurien beneficiades serien entorn de noranta-quatre mil, la immensa majoria dones, per la qual cosa aquesta ILP esdevé, també, en un instrument clau per avançar en l'eliminació de la brutal bretxa gènere pel que fa a la quantia de les pensions.

Els promotors fem constar en el preàmbul del text articulat de la ILP que la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions públiques de quantia inferior al SMI té la seua base legal en els principis rectors de l'activitat pública, establerts en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i, més concretament, en els següents preceptes estatutaris: a) Article 16 sobre Drets Socials que, en el seu apartat tercer, estableix que l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears s'haurà de centrar, prioritàriament, entre altres àmbits, en "la protecció i l'atenció integral de les persones grans per a la promoció de la seva autonomia personal i de l'envelliment actiu que els permeti una vida digna i independent i el seu benestar social i individual". I b) L'exercici de les competències exclusives de la CAIB de benestar social regulades en l'article 30 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i les competències de desenvolupament legislatiu i execució que estableix l'article 31.12 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Per tant, hi ha marc legal, hi ha una evident necessitat social, és una qüestió d'equitat i cohesió social. Erradicar la pobresa dels i, sobretot, de les pensionistes, ens cal i és possible. És qüestió de dignitat!