Publicat originalment a Diario de
Mallorca (23-06-2026)
Una de les grans preguntes d'època de les societats en
general, i de les ciutats en particular, no és com continuar creixent. En el
cas de Palma no és com continuem impulsant cap a l'infinit la maquinària de la
turistificació. La pregunta veritablement transcendent és com el repartiment de
la riquesa -o més aviat, l'absència o esquifidesa d'aquesta distribució-
condiciona el desenvolupament econòmic i la cohesió social. Derivada de la
primera, hi ha una segona pregunta que ens interroga sobre si societats amb
sectors significatius de la ciutadania exclosos, o que participen injustament,
en el repartiment de la riquesa generada, són societats radicalment -d'arrel-
democràtiques. Altrament dit, són veritablement lliures les persones marginades
de la disbauxa de la present dinàmica creixentista ad infinitum?
Ara mateix hi ha dues fonts principals de marginació del
repartiment de la renda generada. Una primera és la pèrdua de la capacitat
d'integració, més o menys assegurada, del treball remunerat. La realitat és
inqüestionable: hi ha massa carreres laborals que continuen sent fragmentades,
insegures, i amb nous elements de precarietat. La segona font de marginació són
els preus, sobretot, de l'habitatge (de lloguer i en propietat). Els preus són
un autèntic aspirador de les rendes del treball, fins a l’extrem que anul·len,
accelerant i agreujant el risc de pobresa, qualsevol projecte d’ habitatge en
condicions d'una mínima dignitat. I, òbviament, sense sostre no hi ha
integració social.
Què fa l'Ajuntament de Palma per a afrontar la crisi
social més greu dels nostres dies? Idò, res disruptiu, o, mentre manté la seva
guerra contra els caravanistes, anunciar que "Cort vol desmantellar un a
un tots els assentaments de Palma després del desallotjament de l'antiga
presó" (Diario de Mallorca de 16/06/2024). Al missatge no hi ha cabuda per
a la contemplació, tot i que sigui retòrica, de la cerca d’una solució
d'habitatge per a les persones que malviuen en assentaments i caravanes a
Ciutat. El Govern Municipal aplica sense complexos una gestió ultra neoliberal
de la gestió de la pobresa i la marginalitat, és a dir, sense cap consideració
per a conceptes com ara cohesió social, empatia amb els més febles, etc. Ans al
contrari, anuncien subliminarment l'aplicació d'una política de demonització de
les persones pobres de Palma. Val a dir que no han inventat absolutament res.
Fa temps que les persones expertes adverteixen d’aquesta deriva autoritària
envers les persones pobres. Posem pel cas al politòleg i sociòleg Albert Sales
i Campos que, en un llibret de 2014 titulat "El delicte de ser
pobre", ja ens advertia que "la gestió neoliberal de la pobresa busca
rèdits immediats en forma de vots, poder o diners, sense considerar les
conseqüències de les fractures socials que la marginació i la repressió acaben
causant".
Les polítiques de demonització de les persones pobres
i, conseqüentment , que consideren directament o implícitament que ser pobre és
un delicte, i, per tant, mereixen ser expulsades d'on malviuen, agreugen -i
molt!- les dinàmiques incentivadores de les desigualtats, unes desigualtats
que, recordem-ho, no són només injustes sinó que també són econòmicament,
políticament, i, òbviament, socialment, ineficients. Per això fora bo que el
Batle de Palma i el seu equip de govern recordessin que el Premi Nobel de la
Pau en 2006, Muhammad Yunus, en l'opuscle intitulat "És possible posar fi
a la pobresa?", ens adverteix que "la pobresa no la creen els pobres;
la pobresa la crea el sistema. I el sistema que ha creat la pobresa no pot
eliminar-la perquè continua reproduint-la". En conseqüència, és millor
qualsevol política d'inclusió i no d'expulsió del dret a un habitatge digne,
per això és necessari un canvi municipal sistèmic de les polítiques d'habitatge
i de gestió de la pobresa i marginació. No ho faran, són com són!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada