Robben Island

Publicat originalment a dBalears (06-09-20026)

És gairebé impossible viatjar a Sud-àfrica i no tenir molt present el passat de l'apartheid imposat per la minoria banca, l'heroica lluita contra aquest ignominiós règim, o el poderosíssim exemple de lluita i mestratge emancipador de Nelson Mandela. Si més no, és impossible per a qui, tot i que modestament, va participar en els anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat en les campanyes internacionals contra l'apartheid i per la llibertat de Mandela i altres presos polítics sud-africans.

És ben cert que també és impossible no veure les profundes dificultats polítiques, i, sobretot, socials de la situació actual sud-africana. Les diferències socials són clamorosament evidents. La lluita per la llibertat, per la justícia social, a favor de constructes politicosocials amb impuls igualitari és de llarg recorregut. Nelson Mandela, tot d'una de ser investit com a primer president negre de Sud-àfrica, va dir: "La veritat és que encara no som lliures, només hem aconseguit la llibertat de ser lliures, el dret a no ser oprimits". La lluita contra l'opressió de la desigualtat, la corrupció, el capital, continua...

Per si de cas algú no va viure les campanyes de solidaritat amb la lluita antiapartheid, les campanyes de boicot i desinversió al règim racista de Sud-àfrica, no va aferrar adhesius amb el lema "Mandela, llibertat", o no va anar a algun macroconcert per aquesta causa, hi ha en la Sud-àfrica d'avui tot un seguit de llocs de memòria que t'ho recorden i expliquen. Per exemple, el Memorial i Museu Hector Pieterson a Soweto, dedicat a preservar la memòria de les mobilitzacions (i les víctimes) dels estudiants d'aquest barri de Johannesburg en 1976; el lloc de captura de Nelson Mandela, amb una sòbria i poderosíssima escultura del líder sud-africà, i, alhora, amb un centre expositiu de documentació sobre la detenció de Mandela el 5 d'agost de 1962 i tot el període que va anomenar-se "la llarga caminada a la llibertat"; el museu del Districte Sis de Ciutat del Cap, que explica com l'11 de febrer de 1966 aquest districte es va declarar zona exclusivament blanca sota la Llei d'Àrees de Grup de 1950, forçant el desplaçament de més de 60.000 persones classificades com a negres en termes de l'apartheid, i les seves conseqüències... Ara bé, el gran memorial és Robben Island.

Una presó és una presó en qualsevol indret del món. Tanmateix, per més que hagis llegit sobre la presó de Robben Island, visitar-la és una de les experiències més impactants per la seva ubicació, a poca distància de Ciutat del Cap, en una mena de no lloc inhòspit on tota la zona sembla un desert amb una escassetat de vegetació feridora. Ara bé, el fet més impactant és que en aquell emplaçament va estar empresonada anys i panys gent pel simple fet de lluitar per la llibertat del seu país, per posar fi a l'apartheid. La visita a la cel·la on Nelson Mandela va passar la major part de la condemna a cadena perpètua és el lloc de memòria sud-africana més emblemàtic.

Val a dir que Nelson Mandela en la seva autobiografia escriu que "l'illa [de Robben] era, sens dubte, la presó més repressiva de tot el sistema penitenciari de Sud-àfrica", això, i el fet que els que fan de guia en la visita siguin -encara ara- homes que varen ser empresonats allà, abunda en l'impacte de l'experiència.

En el ferri que em portava de tornada a Ciutat del Cap no em deixava de rondar pel cap una idea que té a veure amb l'actualitat a casa nostra: Sud-àfrica pràctica una envejable política pública de memòria, potser per això ha sigut possible una veritable reconciliació liderada pels que van estar sempre al lloc correcte de la història.