Matías Vallés, en la seva imprescindible secció
dominical, Boulevar, del diumenge passat -30 d'agost de 2015- sota el títol “El canal alemán ZDF documenta la
explotación hotelera”,
entre altres coses, afirma que: “En apenas media hora, una edición de su
programa Zoom titulada “Los negocios de TUI” documentó la cadena de television
alemana [ZDF] el 18 de agosto las
condiciones de esclavismo en que trabajan las camareras de hoteles de grandes
cadenes”,
o “que las trabajadoras de hostelería consumen fármacosvariados para paliar el
estrés de sus excesos horarios. Según un médico de Felanitx, sufren si no
acaban las treinta habitaciones que tienen asignadas, y esto les produce mucha
ansiedad. Consumen ansiolíticos constantemente y pueden acabar en una
depresión”. Vegin aquíl'article complet.
Per què parl d'aquest assumpte quan han passat dos
dies des de la publicació de Vallés? Han hagut de passar més de 48 hores per
reposar-me de la sorpresa o de l'ensurt? Doncs no. En aquests assumptes tinc
poc marge de sorpresa. Basta estar una mica atent a la recerca crítica del
turisme d'aquí i d'arreu, per exemple la que fa Alba Sud. Perquè no em sorprenguin segons quines coses,
m'ajuda molt conservar alguns amics sindicalistes que em tenen informat del
brutal deteriorament de les relacions laborals en el sector de l'hostaleria
illenca. La crisi –millor dit les polítiques aplicades per teòricament
superar-la– té els seus guanyadors i les seves víctimes. Recordin aquelles
preclares paraules del megamilionari, Warren Buffett: “Hi ha una guerra de
classes, i l'estem guanyat els rics”.
Per què parl, llavors, aquest assumpte que, per la
sobre informació que patim, ja no és notícia? Doncs precisament per això: Per
l'impressionant i cridaner silenci, per la falta de reaccions polítiques,
empresarials i socials que l'emissió del reportatge (aquí el poden visualitzar íntegrament) ha
provocat. Se'n recorden de la moguda que va ocasionar l'any passat el vídeo del
“mamading”? Què és més escandalós, les fel·lacions en un bar de Punta Balena o
l'esclavisme gairebé estructural que mostra el reportatge de la ZDF? O és
que parlar d'explotació laboral en alguns hotels és "demonitzar" al sector turístic?
Esper ansiosament una contundent reacció de la
Presidenta, del Vicepresident i Conseller de Turisme i del Conseller de
Treball. L'esper abans de concloure que l'esquerra illenca no vol veure la
realitat de sofriment i d'esclavitud moderna amb la qual convivim. El “Pla de lluita contra l'explotació laboral” pot quedar com un
lloable intent de posar portes al camp. Necessitem una legislació turística
exigent amb les bones pràctiques laborals, antiexplotació laboral, en la qual
les companyies es vegin obligades a relacionar la categoria de l'establiment
turístic amb uns mínims de plantilla laboral i amb una Responsabilitat Social
Corporativa avaluable i demostrada davant l'administració turística.
Recordin que Lilian Hellman, l'esquerrana escriptora
nord-americana, una vegada superat el malson del maccarthisme que va sofrir, va
escriure: “El liberalisme va perdre per a mi la seva credibilitat. Crec que ho
he substituït per quelcom un poc més privat, alguna cosa que solc anomenat,
mancada d'un terme més precís, decència”. El malson de Bauzá ja és passat. Ara
toca governar i fer-ho amb menys “liberalisme” [en l'accepció que se li dóna a
aquest terme en els EUA] i amb molta més decència.
Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com 01-09-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada