“Mallorca terra d'acollida”

La tarda de divendres passat va ser, com el mati, plujosa. Anant cap a Can Alcover va caure un fort aiguat que, a mig camí, em va obligar a deixar la bicicleta i a llevar-me els auriculars. En aquell precís moment començava a sonar la cançó “Exilis”, de Sopa de Cabra:

Amagant-se entre la gent,/ rodejat pels pensaments,/ respirant llarg, buidant el cap,/ mira d'oblidar, cansat.

Frontera enllà, amb l'hivern se'n va./ Ve d'una ciutat/ molt aprop del mar/ on l'odi un dia va esclatar/ i ara l'alba es confon/ amb el foc de cent canons/ que ningú pot aturar.

Mullant i expectant arrib a la reunió, Només creuar el portal de Can Alcover m'adon que la convocatòria és un rotund èxit de convocatòria. Hi ha una gentada. El local s'ha quedat petit. Enfront d'un govern espanyol i d'unes institucions europees indignes, una societat dignament solidaria i mobilitzada per ajudar als refugiats. Tot seguit vaig pensar: Orgull de Governs de canvi! Entre la gent anònima, representants de sindicats, partits polítics, associacions d'immigrats, entitats socials de tota casta, col·legis professionals, especialistes en crisis humanitàries (Metges del Món i Creu Roja) ... es mesclaven els responsables del Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de Palma i de molts pobles de Mallorca.

Tots a una! La societat civil mallorquina i les seves institucions coordinades per estar a l'altura de l'exigència ètica que la gran crisi humanitària dels refugiats. Però s'hi ha d'estar amb seny, sense improvisacions. Els experts ens han de dir què és el que millor podem fer la ciutadania per a aconseguir que la solidaritat sigui efectivament efectiva i positiva per a les persones que fugen de la seva gairebé segura mort.

Aquí podeu consultar els acords de la reunió, i ja podeu preparau-vos per la convocatòria aquesta setmana de concentracions als diferents municipis de Mallorca, per denunciar de la posició insolidària de les institucions europees i la manca de generositat del govern espanyol. Ca exigir una resposta a l'alçada de la gravetat de la situació.

Al acabar la reunió ja no plovia, però Palma estava mullada. Acabava de constituir-se la plataforma “Mallorca terra d'acollida”. Malgrat alguns tòpics, quan cal la gent d'aquesta terra ens mullem!

Cap a casa, torn a posar-me els auriculars. Segueix la cançó “Exilis”, de Sopa de Cabra:

Naixeran milions d'estels,/ s'obrirà clar l'horitzó./ El món serà un lloc per tothom,/ no hi haurà captius, combats, inferns, exèrcits ni combats,/ si som tots un al final.

Rere el núvols s'amaga el sol,/ dins del negre tots els colors./ Les portes s'obriran,/ la vida ensorrarà/ les ambicions i els imperis.

Tots serem iguals.

Publicat originalment  a www.elperiscopi.com (07-09-2015)