#LAP2: Conjugar el verb pensar

Publicat originalment a dBalears (19-02-2022)

L'any 2022 Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma va posar en marxa una nova iniciativa de formació i investigació anomenada Laboratori d'Art i Pensament (LAP), que se sumà a les tasques formatives i investigadores que la institució museística du a terme des de fa temps. Enguany ja ha començat la segona edició del LAP, que cal que digui, no fos cas que me n'oblidés, se subtitula "Zona de contacte: Reparar les crisis". Zones de contacte enfront de la individualitat, propostes de reparació perquè el thatchériste TINA ("There is no alternative"/No hi ha alternativa [o opció]), és la gran mentida del, en expressió de Mark Fisher; "estalinisme de mercat".

Les impulsores anunciaren en presentar la primera edició, i ho reiteren en aquesta segona, que el LAP està concebut "com a plataforma d'idees i espai de pensament crític des d'on explorar les potencialitats de la pràctica artística i la producció cultural com a dispositius d'intervenció en el canvi social". Endemés, la vocació de continuïtat hi era des del bon començament. Sembla que s'han sortit amb la seva: Com he dit abans, ja ha començat el primer mòdul del LAP2, i, a la presentació d'enguany afirmen que "la segona edició del LAP s'ha dissenyat des de l'escolta i l'autocrítica, i s'articula a través d'un format més accessible i igualment intens, en termes de pensar, repensar i entendre l'educació i l'intercanvi de sabers com a elements essencials per a la transformació social".

Tot plegat s'articula, com podeu veure a la informació del museu, en cinc mòduls que es desenvoluparan fins al maig. La majoria d'activitats (seminaris i laboratoris) són exclusives per a les persones que s'hi han inscrit, però cada un dels mòduls s'obre amb una conferència pública. Tot el programa compte amb ponents d'un altíssim nivell, però deixeu-me que faci menció de les persones que, encara que no estigueu inscrites, podreu assistir a les seves conferències: El mòdul 1 "Reinventar les institucions, els cossos al centre" va ser inaugurat el passat 8 de febrer per la directora de la Tate Modern des del 2016, Frances Morris. El titulat "Ecologismes, imaginar els impossibles" l'obrirà la doctora en Filosofia del Departament d'Antropologia Social de la Queen's University Belfast, i professora emèrita de la Universidade de Brasília, Rita Segato. En el mòdul "Feminismes, les altres inapropiables" la conferència inaugural serà a càrrec de la filòsofa, professora, i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista, Silvia Federici. Pel que fa al de "Deconstruir les fronteres, descolonitzar els sabers" hi podrem escoltar les reflexions del sociòleg i referent per a tantes lluites emancipadores, Boaventura de Sousa Santos. I en el darrer dels mòduls, intitulat "Els treballs, multituds precàries", la conferència pública serà a càrrec de Sandro Mezzadra que és, entre altres coses, professor de Teoria Política a la Università di Bologna, i autor (juntament amb Mario Neumann) d'un llibre titulat "Clase y diversidad. Sin trampas" que, a parer meu, és clau per situar actualment el paper polític, social i cultural de les classes socials. El LAP2 finalitzarà, a les acaballes del maig, amb una activitat -que segur no deixarà a ningú indiferent- de l' Instituto del Tiempo Suspendido.

Amb raó em direu que "no era això, company...", que aquestes ratlles han de ser menys d'informació i més d'opinió. Idò, vet aquí sis cèntims d'opinió: És una excel·lent notícia que una institució cultural de tanta rellevància com Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, aconsegueixi consolidar una iniciativa destinada a pensar entorn dels grans reptes de la humanitat que, per paga, no són altres que els del nostre país insular. En definitiva, un programa per a, en paraules de Judith Butler, "pensar plegades sobre els problemes comuns, però també sobre el món comú que cal construir". Tenir l'oportunitat de fer-ho en gran, sense conjunturalismes de cap mena, és un luxe!

I encara ho és més luxós pensar, contactar, debatre, concloure... en llibertat (llibertat de debò que, dit sigui de passada, res té a veure amb la llibertat d'anar a beure cerveses). Recordant l'experiència de la meva modesta participació de tutoria en el mòdul de Treballs, multituds precàries del LAP de l'any passat (i que enguany es repeteix), no em puc estar de pensar amb aquella acció que l'artista Candy Chang va dur a terme en 2010: Va transformar les parets de cases abandonades de Nova Orleans en murs de desitjos col·lectius. Ho va fer col·locant centenars d'adhesius amb la frase "I wish this was" (m'agradaria que això fos) seguida d'un espai en blanc per a ser emplenat pels transeünts.

D'això va, en bona part, el LAP: De conjugar el verb pensar per descobrir, col·lectivament, els "m'agradaria que això fos" reparadors de les crisis.