Nova York, dotze anys després

Aquestes entrades al bloc sota l'etiqueta de "viatges" començaren amb una d'entrada titulada "Algunes impressions personals de New York City" d'una primera visita el març de 2010. Fins als primers dies de desembre de 2022, dotze anys i escaig després, no havia tornat a visitar la "Big Apple" o, amb permís de Frank Sinatra, "The City That Never Sleeps". Dotze anys són molts per a una ciutat, i, també, per al visitant.

En comparació a la primera visita, què m'hi vaig trobar?

Idò, menys taxis (Uber i Lyft han fet minvar el color groc de les avingudes novaiorqueses), més bastides (aquí, una bona explicació del fenomen), menys glamur (potser perquè el vam evitar tant com poguérem), més brutor (Nova York pot bravejar de moltes coses, però no de neteja ni de recollida dels fems), menys delis (que, sigui dit de passada, van ser essencials en l'anterior visita), més persones hispanes (hom pot freqüentar tota casta d'establiments de restauració sense saber una paraula d'anglés), menys banderes USA (sens dubte el 2010 es vivia encara la ressaca per l'atemptat de l'11S), i més mascotes –especialment cans-. Hom diria que Nova York és tota ella una ciutat "pet friendly".

Tanmateix, cada visita és una experiència nova: Aquesta ha sigut la de descobrir i aprendre a utilitzar el Metro de Nova York, la de gaudir de Tribeca, Roosevelt Island (telefèric, pont, Frankin D. Roosevelt Four Freedoms Park ...), i el districte de Queens (visita obligada al MoMA PS1 i la ribera), la de saldar comptes amb Brooklyn anant a dinar a Grimaldi's Pizzeria, la de conèixer el nou model d'oferta de restauració (que no em va entusiasmar) tipus "The Market Line", la d'un diumenge amb missa de gospel a Harlem i dinar al Sylvia's ...

També ha sigut la de superar, amb escreix, les poques expectatives envers el National September 11 Memorial & Museum. Pensava que seria una "astracanada patriota USA". Gran equivocació. Han aconseguit un elegant i sobri memorial, i un il·lustratiu, respectuós i contingut museu. Chapeau!

Memorial del 11S

No obstant això, vàrem reincidir en fotografiar, a tort i a dret, la ciutat. Des del passeig marítim de Brooklyn, a l'One World Trade Center, passant pel Ferry de Staten Island, i ...Tampoc va faltar repetir una passejada per la Quinta Avinguda (amb fotografia al Rockefeller Center en ple ambient prenadalenc), una passada ràpida per Wall Street (amb la mà a la butxaca i sense apropar-nos al toro). No podia faltar la selfie en Time Square, ni un passeig per Central Park (quin contrast amb el record primaveral del 2010 i l'ambient de tardor d'aquesta segona visita!), ni l'entrada a l'Estació Central. Posats a revisitar no ens estarem de dinar a Chinatown (aconseguint sortir del barri comprant només una camiseta, i produint-se una anècdota gairebé increïble: a Chinatown ens trobarem amb una parella amb la qual havíem coincidit en aquest viatge!). Encara menys ens estarem d'intentar –sense aconseguir-ho- fer alguna compra al Chelsea Market, ni de topar-nos, tot buscant per devers les avingudes Sèptima i Octava el "bagel amb cream cheese" de cada desdejuni, amb l'hotel Chelsea... i desdejunar cantussejant Chelsea Hotel de Leonard Cohen.

Ara bé, parlant de reiteracions n'he de mencionar dues excepcionals: El Museum of Modern Art (MoMA). Es repetí la sensació de reconciliació amb l'espècia humana mentrestant contemples, per exemple, el gran tríptic de Claude Monet! Però la visita no va ser tan rodona com la de 2010. Aquell any hi havia una exposició retrospectiva del cineasta i escriptor Tim Burton. Una meravellosa propina que, en la segona visita, no hi va ser.

La segona de les reiteracions excepcionals va ser la visita al Metropolitan Museum Of Art (MET). Jornada completa, tot i haver seleccionat prèviament les sales a visitar. Des de l'antic Egipte o la sala de les peces etrusques, passant pels impressionistes, a les avantguardes del segle XX... Algunes interessantíssimes exposicions temporals. Una d'elles extraordinària: les 78 obres del millor art cubista donades al MET per l'empresari i filantrop, Leonard Lauder. Una passada!

Ara bé, la visita al MET de 2010 acabà amb una gran exposició d'Andy Warhol, de la qual cosa encara ara en tinc un molt bon record. La visita del 2022 l'acabarem amb un excel·lent sopar al restaurant del museu que, ben segur, no oblidaré en anys.

De l'estada de fa dotze anys recordava alguns restaurants molt ianquis, però cap com el Katz's Delicatessen on l'especialitat d'entrepans de pastrami és pura cultura estatunidenca.

Ens allotjarem a un hotel molt novaiorquès, és a dir, car i amb uns serveis força deficients. Però l'entorn ho era encara més de novaiorquès. A tocar del Madison Square Park i de l'Edifici Flatiron. Endemés des de l'entrada a l'hotel, entre edificis -alguns abandonats i d'altres en restauració- cada matí i cada vespre vam poder saludar el Empire State Building, un dels edificis més emblemàtics de Nova York.

Se sol dir que "quan arribem a aquest riu, creuarem aquest pont...". Esper que no passin altres dotze anys per tornar a arribar a l'East River i tornar a creuar el Pont de Brooklyn. Aquest és un dels ponts que en la vida s'han de creuar moltes vegades.

Detall del Pont de Brooklyn