Així no es defensen les pensions públiques

Publicat originalment a dBalears (20-04-2025)

El dia 1 d’aquest mes d’abril entraren en vigor els canvis que afecten els requisits perquè els treballadors i treballadores compatibilitzin el seu treball amb el cobrament d'una part de la pensió de jubilació. Aquests canvis formen part de l'última fase de la reforma de pensions de 2025. Una reforma amb raó criticada pel Moviment Pensionista. A partir d'ara s'incentiven la “jubilació activa”, “la jubilació demorada”, i “jubilació parcial”. Si fa uns anys es van normalitzar “els treballadors i treballadores pobres”, ara es normalitzaran els “jubilats i jubilades treballant”. S’ha de reconèixer que la capacitat del neoliberalisme (progre o reaccionari) per a inventar i incentivar categories laborals i socials subalternes precaritzades sembla no tenir limiti.

Abans de prosseguir, intento explicar succintament de què va tot plegat: 1. La jubilació activa és aquella que permet compatibilitzar durant un temps el treball i part de la pensió, sempre que la jubilació s'hagi produït almenys un any després d'haver complert l'edat legal de jubilació (en 2025 aquesta edat són els 66 anys i 8 mesos). Poden accedir tant assalariats com autònoms. La novetat és que a) es podrà optar a aquesta jubilació amb carreres més curtes del que s'establia fins ara: haver cotitzat un mínim de 36 anys i 6 mesos. b) Canvia la manera de calcular la quantia: amb un any de demora de la jubilació total es cobrarà un 45% de la pensió inicial reconeguda, amb dos, un 55%; amb tres, un 65%; amb 4, el 80%; i des del cinquè es podrà cobrar el 100%. Cada 12 mesos complets s'incrementarà la prestació cinc punts. 2. La jubilació demorada és la que s'aplica als treballadors i treballadores que retarden la seva jubilació més enllà de l'edat legal a cada moment. La nova incentivació consisteix en que les persones que demorin la seva jubilació podran cobrar el suplement de manera semestral (un 2% cada sis mesos) d'una sola vegada amb un xec per cada any de retard de la jubilació (la quantia oscil·la entre gairebé 4.800 i 12.000 euros). 3. La jubilació parcial és quan el treballador en edat de jubilació redueix la seva jornada i el seu sou, que es completa amb aquest mateix percentatge de la pensió. Els canvis en vigor des de l'1 d'abril són que podran anticipar-se tres anys a l'edat legal de jubilació. En el primer any, només podrà reduir-se la jornada entre un 20% i un 33%, i a partir del segon podrà ser d'entre el 25% i el 75%. El contracte del treballador que relleva haurà de ser formalment indefinit i a jornada completa.

És el món a l'inrevés! Així, promocionat el retard de l’edat ordinari de jubilació, no es defensen  les pensions públiques. Com es defensen es enrobustint el sistema, és a dir, entre altres coses avançant l'edat de jubilació; derogant tots els retards inclosos en les últimes reformes de pensions, i anant progressivament a una edat ordinària de jubilació als 60 anys; ampliant ja jubilacions anticipades a determinats col·lectius, com ara Les Kellys; garantint de debò el poder adquisitiu de les pensions; complint amb la llei que obliga a la realització d’una auditoria dels comptes de la Seguretat Social; acabant amb la bretxa de gènere de les pensions públiques; oposant-se als plans de pensions privats; millorant substancialment els salaries; donant pas i facilitant la incorporació de les noves generacions al treball remunerat i fent-ho garantint que les primeres incorporacions no siguin primeres experiències de precarietat; i, molt important, equiparant de forma immediata la pensió mínima al Salari Mínim Interprofessional.

Com els atacs al sistema públic de pensions formen part de l'ofensiva que el capitalisme va llançar fa temps contra l'anomenat “estat del benestar” (convé rellegir , o llegir si és el cas, el per a mi  mític llibre de Ciudadano Pérez  “¿Pensiones en peligro? Que la banca pague lo que debe”, El Viejo Topo, 2010), no hi ha d’altra: Governi qui governi, les pensions es defensen, mobilitzant i amb un potent moviment pensionista.