La curolla de
30/04/2025 a https://vida.cat/programes/
Avui, que acabam el
mes d’abril, la meva cruïlla no podria ser altra que la celebració del Primer
de Maig.
A propòsit
d’aquesta commemoració reivindicativa del sindicalisme de classe, m’agradaria
debatre uns minuts sobre la capacitat del sistema (del capitalisme ecumènic),
d’apropiar-se dels discursos, propostes alternatives, i símbols originalment
contrahegemònics.
El simbolisme de
l’1 de maig ens l’han robat. En termes d’hegemonia gramsciana, en lloc d’una
diada de combat anticapitalista, l’han convertit en un dia festiu, una
oportunitat de promoció de ponts turístics per part de les agències de viatges,
una diada de pancaritats, la data simbòlica de l’inici de la temporada
turística ...
Tanta sort que,
encara que siguem una mena de resistència minoritària, demà hi continuarà
havent banderes roges pels carrers. La disputa no ha acabat.
A
l’article d’aquesta setmana al dBalears en xerro d’aquest tema. Reivindic commemorar
el Primer de Maig amb una mobilització unitària i compartida pel conjunt de les
tradicions emancipatòries de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada